En diuen immersió

Adam Majó - Regidor per la CUP a Manresa

Els nens i nenes dels Països Catalans, com els d’altres països semblants al nostre, parlen  a casa seva moltes llengües diferents. Com que a les escoles ens en cal una de vehicular (la que utilitzen els mestres i els llibres de text) el més lògic és escollir la llengua del país i pensar que és amb aquesta amb la que tots els nens es podran entendre.

Tot i així, a la majoria d’escoles de la Catalunya Nord la llengua vehicular és el francès, a l’Alguer, l’italià, i a la Franja de ponent, a la Comunitat autònòmica aragonesa, el castellà. A tots aquests territoris, el català, a l’escola, hi té un paper secundari, marginal. Al País Valencià hi ha dos models escolars diferents, un en cada llengua oficial, amb el perill de divisió social que això comporta. Per últim, a les Illes i a la Catalunya estricte s’utilitza la llengua catalana en la majoria de centres públics i concertats i amb uns resultats discutibles: un nivell d’anglès baixíssim, un nivell de castellà alt, equiparable al de territoris històricament castellans, i un nivell de català en ascens però que encara té moltes mancances, tots coneixem gent (alguns són futbolistes o cantants famosos) que malgrat haver fet, teòricament, tota l’educació obligatòria en català, tenen encara serioses dificultats per expressar-se en aquesta lengua. Malgrat això, en aquests dos territoris,  el Principat i les Illes, hi ha una pressió evident, provinent de sectors molt minoritaris, dels tribunals espanyols o del mateix govern balear, a favor de disminuir l’ús del català i augmentar el del castellà. No ens hauria de sorprendre, l’escola és una eina indispensable  per promoure i estendre l‘ús d’una determinada llengua. Nosaltres ho sabem, i ells, que fa 300 anys que lluiten per imposar el castellà a casa nostra, també.