Girona: Celebrat el Punt de Trobada de la CUP de Girona sobre territori, medi ambient i sostenibilit

Celebrat el Punt de Trobada de la CUP de Girona sobre territori, medi

l’Ivan Bustamante.

L’acte, el dissabte a la tarda al Centre Cívic Can Ninetes, va ser moderat

pel membre de la CUP Toni Lecha i va comptar amb la participació d’Anna

Carabús (responsable de la Comissió de medi ambient de la CUP ), Ivan

Bustamante (biòleg i activista ambiental) i Santi Vilanova (consultor

ambiental i membre d’Alternativa Verda).

Toni Lecha va fer un resum de la trajectòria de la CUP en el camp del mediambient i en va destacar algunes propostes innovadores. Bona part de laseva intervenció la va centrar en la necessitat de preservar el sòl nourbanitzable del terme municipal de Girona.

Posteriorment, Anna Carabús va esbossar algunes propostes sectorials que presenta la CUP i que preveu incorporar al seu programa electoral per a les eleccions municipals. Així, conceptes com la Nova Cultura de l’Aigua, la implementació de les anomenades energies netes al municipi o l’educació ambiental va ser alguns dels aspectes destacats per Carabús.

A continuació, el biòleg Ivan Bustamante va fer un repàs a la història ecològica de Girona i a l’impacte que les activitats econòmiques han imprès al paisatge que envolta la ciutat. Va destacar la necessitat de preservar els connectors ecològics presents a Girona i a les rodalies, especialment el riu Ter, que és el principal element vertebrador de la biodiversitat. Tot seguit va denunciar el perill que suposa per a la biodiversitat l’aïllament dels ecosistemes. Segons ell, aquest aïllament té l’origen en la febre urbanitzadora. Bustamante va reivindicar nous models de gestió del territori que tinguin en compte la biodiversitat.  Així mateix va alertar dels perills de construir infrastructures al llit

dels rius i per això va reclamar respectar les seves dinàmiques naturals.

Va cloure la seva intervenció fent una aposta per preservar els diferents ecosistemes que conviuen a l’interior de la ciutat, així com per potenciar jardins urbans amb espècies autòctones.

Santi Vilanova va reclamar un canvi de paradigma en les polítiques ambientals; on es tinguin en compte les aportacions científiques de biòlegs i ecòlegs. En aquest sentit va denunciar els actuals gestors del medi ambient, atès que els únics criteris que es tenen en compte són de caràcter economicista. Vilanova va destacar que enfront l’actual dinàmica de destrucció del paisatge, calen alternatives creïbles que qüestionin l’actual model de desenvolupament econòmic basat en el creixement il•limitat del PIB. Va dir que l’actual situació de canvi climàtic no es pot resoldre en el sistema econòmic imperant i per això va proposar un escenari de decreixement econòmic. Aquest nou escenari hauria de tenir en compte, des d’una perspectiva transversal, aspectes com la biodivesitat o l’escassetat de recursos naturals del nostre país.

Vilanova també va posar l’accent en la necessitat d’avançar cap a model energètic propi descentralitzat i basat en tecnologies netes. En aquesta línia, va apel•lar a la necessitat d’estructures xarxes productives pròpies per tal de promoure una producció alimentaria respectuosa amb l’entorn i amb les persones, que afavoreixi els pagesos catalans i que garanteixi el manteniment de la població al medi rural. Per a garantir-ho, va aconsellar la creació de cooperatives catalanes autogestionades per tal de fer front a les multinacionals de

l’alimentació.

Finalment, va fer una profunda crítica a les Agendes 21, atès que no s’han acomplert cap dels seus objectius i que la classe política ha desvirtuat el concepte mateix de sostenibilitat, tot rebaixant-ne el grau d’ambició.