Reguant defensa el dret a dissentir davant l’extrema dreta a la seva declaració als jutjats de Madrid

Nacional

Els exdiputats de la CUP Eulàlia Reguant i Antonio Baños estan imputats per negar-se a testificar davant VOX durant el judici del Tribunal Suprem 


Avui ha declarat al jutjat d’instrucció 10 de Madrid l’exdiputada de la CUP, Eulàlia Reguant, imputada per delictes de desobediència. També està imputat Antonio Baños, que declararà el 18 de març per videoconferència. Se’ls imputa arran d’haver-se negat a respondre a l’acusació popular de VOX durant el judici contra el dret a l’autodeterminació, al Tribunal Suprem. 

Reguant ha exposat, tant abans d’entrar al jutjat com a la sortida, que entrava als jutjats a defensar i argumentar perquè van negar-se a respondre durant el judici. L’exdiputada ha fet referència a l’escrit de la defensa de Jordi Cuixart, que ja va apuntar que acceptar a VOX com a acusació popular era “una manera d’ometre la responsabilitat del tribunal de garantir un judici just i una eina més de l’estratègia repressiva de l’Estat.” Davant d’aquesta situació, Reguant ha defensat “el dret a dissentir”, per tal de no donar espais o altaveus a l’extrema dreta i ha argumentat que “davant del feixisme tenim dret a exercir l’objecció de consciència i combatre’ls des de tots els àmbits.”

També ha intervingut durant la roda de premsa un representant de Los 13 de Vallekas, un grup de persones denunciades per VOX, que han exposat el seu cas i han insistit en “l’estratègia de la denúncia sistemàtica, partint de la vulneració de drets fonamentals” per part del partit d’extrema dreta. Durant les declaracions, han estat acompanyats per una cinquantena de persones, de diferents entitats, partits i organitzacions polítiques d’arreu de l’Estat.

Reguant i Baños van ser citats a declarar com a testimonis de VOX durant el transcurs del judici contra el dret a l’autodeterminació al Tribunal Suprem. En el moment de contestar a les preguntes de l’advocat de VOX, acusació popular de la causa, els dos exdiputats es van negar a testificar al·legant objecció de consciència davant d’un formació obertament masclista i xenòfoba. En aquell moment ja van manifestar que no es podia “normalitzar la presència de l’extrema dreta en un judici discutible i de caràcter polític”. 

Davant la negativa de testificar, Manuel Marchena, president del tribunal, els va imposar una multa de 2.500€ a cadascú i que van ser sufragats amb les aportacions de la ciutadania a la caixa de solidaritat. Després de les declaracions, el cas segueix en fase d’instrucció a l’espera del pronunciament de la jutgessa.

 

25 de febrer de 2020