Defensem l’escola pública

En aquesta legislatura hem constatat com l’educació d’aquest país ha tocat fons, 15 vagues educatives, mals resultats PISA, un decret d’escola inclusiva aprovat el 2017, però sense possibilitat de fer-se efectiu per manca de finançament, el model d’immersió lingüística amenaçat per les sentències judicials i ineficaç  a causa de la poca valentia d’uns governs que no han sigut capaços de blindar-lo ni de desplegar-lo amb convicció. Deserció docent i falta de professorat, un sistema educatiu absolutament segregat per raó de classe, de sexe i origen ètnic-racial de les famílies amb centres de primera, de segona, de tercera i de quarta… I un augment alarmant de la desigualtat que s’evidencia en els resultats entre l’alumnat que prové d’un entorn socioeconòmic i cultural més elevat i els alumnes de contextos més desafavorits. Aquesta bretxa s’evidencia també quan analitzem l’accés a la universitat o estudis post-obligatoris, els percentatges d’absentisme i d’abandonament escolar prematurs. 

Per tot això, és urgent aturar-nos aquí, refer els consensos i establir noves prioritats:

1. Acord Nacional i Nova Llei d’educació de Catalunya. Cal engegar un procés on participin tots els agents de la comunitat educativa, realitzat de baix a dalt, i que culmini amb la derogació de la LEC i l’aprovació d’una nova llei d’educació de Catalunya. Una llei que s’articuli sobre quatre consensos generals: Garantir el 6% del PIB en inversió per tal de situar-nos a la mitjana UE15 i  obtenir els recursos suficients per a una educació de qualitat, retornar la gestió democràtica als centres, blindar la immersió lingüística i acabar definitivament amb la segregació endèmica del sistema educatiu català.

2. Enfortir la Xarxa Pública és la millor garantia per l’equitat i acabar amb la segregació escolar.  Cal deixar de finançar de forma immediata centres privats elitistes, o que segreguen per raó de sexe,  i habilitar un mecanisme pel qual les escoles concertades puguin integrar-se a la xarxa pública. És a dir, proposem integrar el màxim de centres a la xarxa pública i retornar l’escola privada concertada al seu objectiu inicial, esdevenir subsidiària de la pública on no hi hagi prou capacitat d’oferta. D’aquesta manera s’eliminaria la majoria de concerts alhora que caldria redefinir els criteris i condicions dels centres que podrien seguir concertats. 

3. Lluita contra la segregació escolar. Catalunya disposa de 600 centres catalogats com d’alta i molt alta complexitat. Cal una estratègia global per aquests centres per a aplicar mesures de dessegregació, incrementant els recursos humans i econòmics, impedint la incorporació de cap alumne amb matrícula viva, i promovent mesures de treball conjunt amb la resta de centres educatius i equipaments i entitats socials i culturals de la zona. També calen més recursos econòmics per garantir la gratuïtat de l’educació per l’alumnat vulnerable i que així pugui participar de la vida escolar sense barreres econòmiques (activitats, colònies, material escolar). I, en general, és important promoure la cooperació entre centres i evitar que es competeixi per la captació d’alumnat.

4. Immersió lingüística i Pla de Xoc. Cal derogar la llei aprovada per ERC, PSC, Junts i En Comú Podem que certifica la fi de la immersió lingüística i retornar al consens del català com a llengua vehicular, de cohesió i d’acollida als centres educatius. Definir un Pla Lingüístic General que orienti els projectes Lingüístics de Centre i proposi mesures concretes per tal de garantir i validar que la immersió es desplega correctament a totes les etapes educatives, des de la primera infància fins a l’educació postobligatòria. Aprovar també, de forma immediata, un pla de xoc que doti els centres educatius de les aules d’acollida necessàries i ofereixi suport lingüístic i formació inicial i continuada de català al professorat.  

5. Educació Inclusiva. Desplegar el decret aprovat l’any 2017 i dotar-lo de recursos suficients per a atendre l’alumnat amb necessitats educatives diverses des d’una perspectiva global. Per obtenir una educació inclusiva real cal reduir ràtios i incrementar el personal especialista i el personal d’atenció educativa i augmentar els recursos de suport intensiu als centres educatius (SIEI, IFE, AIS, SIAL, CEEPSIR, CDIAP).

6. Reversió de les retallades. Exigim un retorn immediat de les condicions laborals retallades l’any 2010 incloent el deute adquirit pel no cobrament dels estadis. El poder adquisitiu que el professorat ha perdut des d’aquelles retallades és d’un 20% i això sumat a un excés de burocratització i a la sobrecàrrega i complexitat del treball ens està duent a una deserció docent a Catalunya. Cal retornar les condicions laborals al professorat i introduir millores salarials que els retornin el poder adquisitiu perdut. 

7. Gratuïtat 0-3 i oferta pública suficient per a la Postobligatòria. La primera infància ha de ser una prioritat, per això cal garantir places públiques i gratuïtes per tothom i els recursos necessaris per a una educació de qualitat. També cal oferir places públiques i gratuïtes per tota l’etapa postobligatòria (batxillerats i cicles formatius) i si és necessari ampliar l’oferta.

8. Acabar amb els 1000 barracots escolars. Fa més de 10 anys que la xifra de barracots escolars gira al voltant dels 1000. Això, a banda de ser un greuge per l’alumnat que s’escolaritza en aquests centres,  també permet jugar amb l’oferta educativa anual. Per tant, proposem posar fi a aquesta situació anòmala que es troba estancada des de fa tants anys. També cal invertir en el manteniment i adequació dels espais escolars i dotar-los dels equipaments necessaris per garantir confort climàtic. 

9. Educació a temps complet. El temps lectiu, però també l’horari de menjador i les activitats extraescolars (no lectiu) formen part de l’educació del nostre alumnat. Per això, proposem que el departament organitzi i gestioni activitats extraescolars gratuïtes vinculades a l’entorn durant tot el curs per l’alumnat entre 6-15 anys. En el marc d’aquesta gestió públic-comunitària també s’oferirà dues setmanes gratuïtes de lleure educatiu a l’estiu per tal de promoure l’equitat més enllà de l’escola.  Finalment, cal garantir la gratuïtat del menjador per qui ho necessiti, incrementant així el nombre de beques menjador actuals.

10. Que la salut mental i emocional deixi de ser un tabú.  Els centres educatius tenen una tasca molt important a l’hora de prevenir i abordar la salut mental i emocional de l’alumnat. Cal que siguin espais segurs i lliures de violències on es pugui parlar de les emocions i la salut mental i trencar tabús i estigmes. Segons l’OMS, 1 de cada 4 persones tindrà un problema de salut mental a la vida i en la meitat dels casos sorgirà abans dels 14 anys. Any rere any, veiem com augmenta els casos d’autolesions, de trastorns de conducta alimentària, de trastorns d’ansietat i el suïcidi ja és la primera causa de mort no natural entre els joves.  Per tot això, proposem l’elaboració d’un pla que incorpori la salut mental i emocional a tots els centres educatius alhora que garanteixi la formació necessària al conjunt del professorat per tractar de forma correcta aquestes qüestions.