PLANTEM CARA

La vella Europa reviu la música d’aquells que, dècades enrere, van sembrar l’horror i el pànic. Itàlia, Hongria i Polònia ja són sota el domini de l’extrema dreta. A casa nostra, semblaria que l’únic que hi ha enfront de la dreta més dura és una esquerra insuficient, sotmesa als interessos dels poderosos, i sorda a les demandes del poble català. I amb aquest context, ens plantem davant d’unes eleccions que molta gent del nostre país viu amb por, apatia i desencís.

Però el 23 de juliol no ens podem jugar només la tria entre l’horror del feixisme o el desànim d’una esquerra tèbia i covarda amb els poderosos. Necessitem més opcions sobre la taula. Ens cal recuperar l’empenta demostrada per l’independentisme com a projecte per a la majoria. La finestra no està mai del tot tancada si ens decidim a obrir-la de bat a bat. Caldrà plantar cara i denunciar la seva monarquia corrupta, el seu vassallatge a les grans empreses que cada dia guanyen més a costa d’apujar-nos els preus, la seva indiferència a les morts al Mediterrani i a les fronteres, la seva ofensiva contra els nostres drets.

I és en aquesta tessitura que la CUP decideix participar de les eleccions d’aquest 23 de juliol, i decideix bastir la candidatura per fer un forat al dilema de “o l’extrema dreta o el PSOE”, un forat ben gran on es parli d’independència, de drets i llibertats, de solidaritat i d’horitzons d’una vida millor.

La història recent ens demostra que hem avançat quan, des de la defensa de la sobirania, el Parlament ha legislat per l’accés a l’habitatge, per combatre la crisi climàtica, per polítiques feministes i per mantenir viva la nostra llengua. Hem avançat quan ho hem fet plegats des de la mobilització als carrers, l’organització popular i el conflicte obert amb l’estat. I, des de l’autocrítica necessària, encara pensem que aquesta és la millor recepta pel nostre poble.

Fem una crida a organitzar-nos, a construir, a plantar cara, a reivindicar els nostres drets, a no deixar-nos trepitjar. Com deia Salvador Seguí, nosaltres volem ser l’altaveu de qui no es rendeix i creu en el poble com a motor de les grans transformacions.

Aquestes eleccions no canviaran la història, ja que la història la fem els pobles, però sense dubte continuen sent una batalla perquè les institucions no estiguin en mans d’aquells que volen un món estret, autoritari i conservador.

Un vot a la CUP és un vot per reivindicar, amb orgull i sense complexos, l’independentisme i l’esquerra anticapitalista i feminista. La de l’1 d’octubre i el 8M, la de les vagues històriques, l’antirepressiva, la de la lluita per l’habitatge i els serveis públics, la defensa de la terra i del català.

Un vot a la CUP és un vot per plantar cara, perquè davant la por i l’abisme podem reprendre juntes el camí.

El 23J plantem cara juntes!