La CUP tindrà presència al govern d’una quarantena de municipis catalans

La CUP tindrà presència a un total de 43 governs municipals catalans a través de candidatures de la coalició CUP-AMUNT i altres candidatures de confluència a les quals la CUP dona suport, després que s’hagin celebrat aquest dissabte els plens de presa de possessió dels càrrecs electes municipals.

En total la CUP serà present a tretze governs més que abans del 26M. Dels 30 governs CUP-PA d’abans de les eleccions també se n’han revalidat onze i s’han recuperat altres dos que durant l’anterior mandat havien patit mocions de censura -Monistrol de Calders i Sant Martí Sarroca-. Això sumat a una de les candidatures independents però a la qual la CUP dona suport, fan un total de 14 municipis on la CUP va estar al govern entre 2015-2019 i on ara hi torna. 

Del total de 43 governs aconseguits, 38 (*) són de candidatures de la CUP-AMUNT i quatre són de candidatures independents que compten amb el suport de la CUP. En aquests municipis la CUP inicia el mandat amb 19 alcaldies (15 CUP-AMUNT i 4 de candidatures independents) de les quals 14 són amb majoria absoluta (13 CUP-AMUNT i 1 independent).

La CUP com a organització assembleària deixa total autonomia a les seves assemblees locals per decidir amb plena llibertat el que consideren millor estratègicament per als seus municipis. És per aquest motiu que en alguns d’aquests municipis les assemblees locals han decidit com a prioritat acabar amb governs que portaven anys amb estructures de corrupció, clientelars i opaques. Aquest ha estat per exemple el cas de Sant Cugat del Vallès on un acord amb ERC i el PSC ha acabat amb 32 anys de govern del PDeCAT després de quatre casos de corrupció i del cas del 3%, que esquitxen encara a l’agrupació liderada per Carmela Fortuny. Un altre cas ha estat el de Figueres, on s’ha prioritzat acabar amb l’opac llegat iniciat per Santi Vila i continuat pel PDeCAT a la capital de l’Alt Empordà. Aquesta estratègia d’acabar amb governs esquitxats de corrupció ha estat també l’estratègia d’alguns grups municipals que, malgrat que restaran a l’oposició, han propiciat un canvi de govern, com és el cas de Tarragona.

En total pel que fa a pactes a municipis on la CUP ha entrat a govern, a 23 s’ha arribat a pactes amb ERC, a sis municipis amb ICV/Comuns, a tres amb el PSC i a tres amb JxCat.

En global pel que fa a governs i oposició, la CUP i les seves confluències properes seran presents a 167 municipis del Principat i a un del País Valencià -Pedreguer- amb un total de 377 càrrecs electes. Comptant només la coalició Amunt aquesta serà present a 156 municipis amb 337 regidores i regidors.

 

Governs de la CUP-AMUNT

• Municipis de més de 10.000 habitants: Arenys de Mar, Berga, Calella de Mar, Cardedeu, Corbera de Llobregat, Figueres, La Bisbal d’Empordà, Sant Cugat del Vallès, Sitges, Tàrrega, Vilanova i la Geltrú
• Municipis de menys de 10.000 habitants: Bellpuig, Bescanó, Beuda, Capafons, Capellades, Cava, Celrà, Colomers, Gelida, Els Guiamets, Llagostera, Monistrol de Calders, Navarcles, Navàs, Olvan, Sant Hipòlit de Voltregà, Sant Martí Sarroca, Sant Pol de Mar, Sant Quirze de Besora, Sant Vicenç de Montalt, Sentmenat, Tornabous, Torre de Fontaubella, Vallbona d’Anoia, Verges, Viladamat, Vilaür, Vilella Alta

Governs de candidatures independents les quals compten amb el suport de la CUP: Ripollet, Sort, Vilajuïga i la Nou de Berguedà

Alcaldies (M = majoria absoluta)

• CUP-AMUNT: Berga, Capafons (M), Cava (M), Celrà (M), Colomers (M), Els Guiamets (M), Monistrol de Calders (M), Navàs, Olvan (M), Torre de Fontaubella (M), Vallbona d’Anoia, Verges (M), Viladamat (M), Vilaür (M), Vilella Alta (M)
• Candidatures independents: Ripollet, Sort, Vilajuïga (M), La Nou de Berguedà (M)