Nosaltres no tenim rei: carta al Monarca

Senyor,

Amb aquesta carta declinem la seva invitació a la consulta sobre la investidura del nou president del govern espanyol. Teníem moltes coses a dir-li, però, precisament, la investidura era de les menys importants de totes.

Ens hauria agradat parlar, per començar, del mal que ha fet la seva estirp tan francesa com espanyola als Països Catalans al llarg de la història, un mal que, des de Felip V, mai ha estat reparat. Felip de trista memòria, que va abolir les institucions, va reprimir el poble rebel, que encara li canta en contra, i va començar la persecució de la nostra llengua. Segurament, vostè regna amb el mateix nom com a missatge que els seus pares van decidir enviar-nos a tots els catalans i catalanes. Han passat els segles, però no pas la funció repressora de la monarquia espanyola contra el nostre poble. 

També podríem parlar de la corrupció crònica que esquitxa la seva família, començant pel  seu propi pare, amb una fortuna calculada de prop de 2.000 milions de dòlars, i seguint amb la seva vergonyosament absolta germana Cristina; els vincles entre la monarquia i les empreses més importants de l’Íbex 35; o la participació activa de la casa reial en els negocis de venda d’armes a dictadures com la de l’Aràbia Saudita. Tot plegat, al cap i a la fi, senyals de la continuïtat profunda dels interessos representats per la corrupta dictadura franquista -a la qual vostès continuen atorgant títols de noblesa- mercès a la seva reconversió en  monarquia parlamentària; una continuïtat que el seu pare va desenvolupar, sobretot,  com a figura central del nou consens arran del seu protagonisme en el cop d’Estat del 23-F; un consens que va consistir, en gran mesura, en rentar-li la cara a l’oligarquia política i econòmica del règim, així com a unes forces repressives i judicials intactes. 

Podríem parlar, igualment, de l’augment de la repressió contra desenes de  persones pel sol fet d’adoptar una posició contrària a la monarquia, que tot i que després la majoria acabin en absolució, perquè són una mostra de la llibertat d’expressió guanyada a pols –com quan es cremen les seves fotos– , obliguen a passar el tràngol del procés per injúries a la corona. O també podríem comentar perquè la seva popularitat està pel terra, encara més després que el 3 d’octubre del 2017, quan el poble català se sentia colpit per les agressions policials, vostè va sortir a avalar la repressió i a dir-nos que la unitat d’Espanya és l’únic valor que de debò li interessa. En això, vostè i el seu pare han estat extremadament fidels al dictador que va restituir-los en el tron.

Aquestes qüestions són, molt probablement, les que la majoria del nostre poble li comentaria, si en tingués l’ocasió. Tanmateix, vostè opta per envoltar-se, quan ve al nostre país, d’aduladors de tota mena, que utilitzen la seva figura com a mascota d’un règim caduc. Empresaris, polítics i periodistes cortesans que disten molt de representar els anhels de la nostra societat, la qual defensa, en la seva immensa majoria, la llibertat d’expressió, els valors republicans, i el dret a l’autodeterminació. 

Però una entrevista protocol·lària no donava per tant; enlloc de perdre, doncs, el temps amb vostè, hem triat de celebrar un acte batejat com a “El poble vol ser rei”, que és una estrofa d’un vell himne del republicanisme català (ja fa molts anys que els nostres s’enfronten als seus!); hi convidarem els moviments socials i les forces d’esquerra de la ciutat de Madrid. Ens sembla molt més pertinent explicar-nos davant d’aquest auditori, amb qui compartim solidaritats internacionalistes socials i morals, que no pas fer-ho davant d’una persona rebutjada pel nostre poble, com li va demostrar la xiulada que va rebre en desfilar pel passeig de Gràcia de Barcelona arran dels atemptats d’agost del 2017, així com cada vegada que trepitja el nostre país.

Visca els Països Catalans!
Independència i república!