Ariadna Sierra «A Sant Cugat estem confrontant un model de ciutat marcat per l’especulació, l’expulsió veïnal i la desigualtat»

On va començar la teva militància? 

Vaig començar a l’assemblea de la Facultat d’Educació de la UAB, poc després vaig començar la meva militància a l’Esquerra Independentista a Arran Sant Cugat, i més tard vaig fer el salt a la CUP. 

Quants anys fa que milites a la CUP?

Ara fa 7 anys faig el pas de la militància juvenil i l’associacionisme a la CUP, convençuda que era el pas que tocava. 

A què et dedicaves abans de ser regidor/a alcalde/essa? 

He alternat la meva vida laboral entre l’educació social i l’hostaleria. Com a educadora social he treballat al servei municipal d’atenció a l’adolescència de Sant Cugat, el Taller Jove, i també a Nicaragua, en un projecte socioeducatiu de suport a la lectura i a l’educació en comunitats rurals. Com a cambrera, ha treballat en diferents llocs, però destacaria la cooperativa de la taverna de Cal Temerari, d’on vaig ser sòcia i treballadora.

Amb què compagines la teva feina de regidor/a?

Compagino la feina de regidora a l’oposició amb la meva tasca a Cal Temerari, el casal popular de Sant Cugat, on faig funcions de gestió i dinamització. 

Què significa pel municipi de Sant Cugat del Vallès que la CUP ja hi tingui confirmada candidatura pel 2027?

Crec que és molt positiu que la gent de Sant Cugat vegi que hi ha un projecte polític desacomplexadament d’esquerres, independentista, feminista i anticapitalista, que està consolidat. Mostrant que hi ha gent organitzada i preparada per plantar cara al model de ciutat que s’ha anat imposant i que expulsa a la gent treballadora.

Quina és la principal preocupació que detecteu avui al municipi i com hi vol respondre la CUP? 

La principal preocupació és sens dubte l’habitatge, de fet és el que ens diuen totes les dades, i el que voldríem és que la gent de Sant Cugat tingui un ajuntament que defensi els seus drets dels rendistes i els especuladors, i no a l’inrevés com passa massa sovint. Hi ha moltes propostes que es podrien engegar avui mateix a Sant Cugat, i no s’estan fent perquè no són una prioritat pel govern. 

Quina gran transformació heu fet, esteu impulsant o voleu impulsar des de l’Ajuntament?

Fa molt temps que treballem per canviar el model de ciutat de Sant Cugat per un que treballi per la gent i no per ser una ciutat aparador, que reverteixi tots aquests anys que s’han dedicat a projectar una imatge de ciutat d’èxit en lloc d’assegurar les condicions de vida dels veïns, i això inclou com s’ha organitzat la ciutat, els serveis públics o el model cultural de la ciutat, per exemple. A més, ara veiem com l’ajuntament està duent a terme un atac frontal als drets bàsics de molts veïns a través del padró, i del que ens volem assegurar és que aquests drets estiguin protegits.

Quina proposta o prioritat voleu posar al centre de la campanya municipal?

Nosaltres plantegem una altra manera d’entendre la ciutat, basada en tres prioritats clares. La primera, com deia, és sens dubte l’habitatge. Per garantir que sigui un dret, amb mesures dràstiques si cal, i no un negoci, perquè tota la seva gent es pugui quedar. En segon lloc, la comunitat per tenir uns barris vius, amb xarxes de suport i identitat pròpia. I finalment els drets i serveis públics a l’alçada, perquè ningú quedi fora. En resum, venim a treballar per una ciutat on la gent es pugui quedar, on ningú quedi fora, i on la comunitat sigui el centre.

Sovint parlem de la necessitat de construir país des dels municipis. Què vol dir això en el vostre cas concret?

Jo crec que vol dir entendre que les grans lluites del país també es juguen a cada municipi. Penso que si aconseguim revertir tot el que està malament a Sant Cugat, també podem revertir molts dels problemes del país. Al cap i a la fi, parlar d’habitatge és parlar d’un problema nacional: l’expulsió de les classes populars dels seus pobles i ciutats. Parlar de padró és parlar de drets bàsics i de qui té dret a existir a les nostres ciutats i al nostre país. Parlar de serveis públics és parlar de quin país volem construir. Crec que els eixos que treballem, junt amb la llengua que ha de ser transversal, són els fonaments per la societat que volem i per poder créixer com a país.

Quina relació voleu construir amb el teixit popular, les entitats i l’associacionisme del municipi? 

Tenim la sort que Sant Cugat no és només, per molt que algun s’escarrassin, l’estereotip que sempre es repeteix. Hi ha un altre Sant Cugat, amb un teixit associatiu immens, que es mobilitza quan veu una injustícia i omple carrers, amb entitats que fa dècades que construeixen comunitat i cultura popular. Nosaltres volem dignificar amb orgull tot aquest teixit, amb el que tenim una relació bona i fluida, i contribuir a fer que continuï arrelat i actiu al nostre municipi.

Què diríeu a la militància de la CUP d’arreu del país per transmetre’ls que val la pena fer el pas i construir candidatures als seus municipis?

Els diria que fer el pas fa respecte, que és una responsabilitat molt gran, però nosaltres tenim la sort de viure-ho col·lectivament amb l’assemblea, i com a persones que no ens resignem davant les injustícies i un futur pitjor, fer aquest pas és implicar-nos en el canvi. A més, hi ha moltes coses que si no diem nosaltres, si no les fem nosaltres, no les dirà ni farà ningú. Qui defensarà sinó el sentit comú arreu dels Països Catalans?

Quin paper ha jugat la CUP des de l’oposició i quin canvi voleu representar el 2027?

Crec que podem dir que hem estat el partit que més ha tensat el govern des de l’esquerra i qui més ha confrontat el seu model de ciutat, fiscalitzant i posant diversos temes a l’agenda, i també hem fet propostes molt treballades. Hem sigut sens dubte el corcó d’aquest govern. 

Quin conflicte, proposta o lluita heu aconseguit posar sobre la taula malgrat no governar?

Hi ha dos de molt clares. En primer lloc, aquest curs hem destapat l’estat lamentable en què estan la majoria dels pisos de protecció oficial de Sant Cugat, després de posar en marxa un pica-timbres exhaustiu del qual vam poder extreure un informe detallat de totes les incidències, i això ha servit per situar el tema a l’agenda i forçar el govern a actuar. L’altre ha estat la defensa del dret a l’empadronament davant els atacs del govern, el qual ha creat una nova instrucció per endurir l’accés al padró, i en aquest cas hem combinat la denúncia política amb mecanismes administratius i institucionals per plantar cara a aquesta deriva. I podem dir que hem obtingut fruits, ja que la Síndica de Greuges de Catalunya ha avalat les nostres demandes i està instant al govern a retirar part de la instrucció. Per això crec que és tan important estar a les institucions com no deixar el carrer. 

Acabeu la frase: “El 2027, a Sant Cugat del Vallès, la CUP vol ser…”

… la veu de qui no es resigna a viure en una ciutat excloent i vol trencar l’estereotip de ciutat que ens han imposat.