Carta oberta. Un país en venda.

Aquesta afirmació no és etèria ni banal. Són persones amb noms i cognoms. Membres de Foment de Treball o dels partits del règim que, en nom del bé comú, acaben sempre obtenint un benefici personal més que galdós. 

Voldria exemplificar-ho en un tema concret. A principis de juliol em van citar com a testimoni en una causa en fase d’instrucció, en què s’estan investigant diversos militants de la CUP sota la imputació de danys en intentar obrir un camí públic (propietat de l’Ajuntament de Sant Pere Pescador) que un privat sense permís havia bloquejat. 

Molts ja sabreu de quin cas estic parlant. Es tracta de la Gola del Fluvià, en què el propietari d’un terreny situat a la desembocadura del riu Fluvià, el senyor Víctor Latorre, ha habilitat un aparcament il·legal per a autocaravanes. A més, ha barrat el pas als vehicles pel camí públic, propietat de l’Ajuntament de Sant Pere Pescador, mitjançant barreres i blocs de formigó tipus New Jersey.
Veïns del poble i de la zona s’han organitzat al col·lectiu en Defensa de la Gola del Fluvià i, juntament amb IAEDEN-Salvem l’Empordà, estan lluitant sobretot en dos fronts. El primer, que l’Ajuntament de Sant Pere Pescador actuï i recuperi el camí, sense buscar excuses en sentències judicials que no arriben. El segon, aconseguir que l’Estat i la Generalitat expropiïn el terreny i es renaturalitzi la zona. 

Aquesta anècdota serveix per exemplificar el que exposava a l’inici.

Un país en què l’administració corresponent omet les seves responsabilitats, com veiem en el cas de l’Ajuntament de Sant Pere Pescador, en mans de Junts. I alhora, permet total impunitat a paràsits com el senyor Latorre, que s’enriqueixen a costa del bé comú, si cal, saltant-se qualsevol normativa. I sentint-se impunes.
Un altre exemple flagrant el trobem a Lloret de Mar, on un exdictador del Kazakhstan amb el seu gran xalet, manté barrat el camí de ronda que passa per la seva finca. Des de fa 17 anys, i 3 amb una sentència definitiva. L’Ajuntament, en mans del PSC, ha decidit desviar el pas i atorgar-li el control. 

Aquests són els partits d’ordre? De cap manera. Són partits porucs, forts contra el dèbil i tous amb els poderosos. Partits que s’han venut la Costa Brava, dient-nos que era la gallina dels ous d’or. Però només ho ha estat i ho és per a uns quants, a força d’empobrir la majoria i destruir el patrimoni natural comú.

Aquestes són les reflexions que em feia tot sortint del jutjat de Figueres. En comptes de perseguir i multar el propietari de la instal·lació il·legal, busquem i encausem qui defensa l’interès públic. Malgastem recursos i temps per defensar l’indefensable. 

Com a CUP, ho tenim clar: cap tolerància amb qui parasita i es ven el país. Lluitem per una Catalunya lliure, també d’empresaris i polítics que ens destrossen el territori i aixafen el poble treballador català. Cal que posem fi a la dependència dels mercats globals del turisme, que precaritza les vides dels treballadors, elimina llocs de feina productius, fa incrementar el preu de l’habitatge, espanyolitza el país i destrossa els ecosistemes. Diversifiquem l’economia cap a sectors més productius i, alhora, impulsem la transformació del sector turístic redimensionat a les necessitats del país. Per a un país amb pobles, viles i ciutats per poder-hi viure.

Non Casadevall, Secretari General de la CUP