Parlar de Naama Asfari, és fer-ho d’un activista sahrauí que va participar de forma destacada a Gdeim Izik (Campament de la Dignitat) on l’octubre i […]
Parlar de Naama Asfari, és fer-ho d’un activista sahrauí que va participar de forma destacada a Gdeim Izik (Campament de la Dignitat) on l’octubre i fins el 9 de novembre de l’any 2010, es va debatre sobre la situació social i econòmica que patien els i les sahrauís al Sàhara Occidental ocupat pel Marroc i posaven les bases, per reivindicar des de l’interior, l’autodeterminació i la independència de la República Àrab Sahrauí Democràtica (RASD).
El 9 de novembre, les forces militars i policials marroquines desmantellaven per la força, Gdeim Izik i des del primer moment els i les sahrauís van patir una forta repressió, mentre un grup d’activistes, eren detinguts, jutjats il·legalment i tancats en presons marroquines (on han estat repetidament marginats, torturats, aïllats i separats de les seves famílies).
Un d’aquests activistes és Naami Asfari i com els seus companys, des de llavors, lluita per restablir els seus drets com a persones, ja que van ser jutjats i condemnats il·legalment per una potència colonial que ocupa el territori de la seva terra, que la ONU, considera com territori autònom, a descolonitzar, o sia, amb el dret a exercir el seu dret a l’autodeterminació.
L’altre sentit de la vaga de fam de Naami Asfari, és el restabliment dels drets humans i com a poble dels i les sahrauís.
Per tots aquests fets i raons, Naami Asfari, va iniciar, el 8 de juny passat, una vaga de fam indefinida, que va haver d’aturar el 24 de juliol, davant les demandes dels seus companys activistes, de les associacions solidàries i dels comitès de defensa dels drets humans, ja que entrava en un procés irreversible que el portaria a la seva mort.
Ell mateix, ha explicat que cap de les raons que el van portar a iniciar la vaga de fam s’ha solucionat i ni tan sols s’ha produït cap avenç però el que si remarca la Lliga per a la Defensa dels Presos Polítics Sahrauís en Presons Marroquines, és que s’ha aconseguit difondre la situació dels presos de Gdeim Izik, de les pràctiques repressives del Marroc, que fins i tot, en moments delicats, eren aïllats totalment de l’exterior, com en el cas de Naami Asfari, privant-lo de les visites de la seva família i no prenent cap iniciativa mèdica per tal d’alleujar la situació.
Des de la CUP volem donar coneixement d’aquests fets i denunciar que no hi ha hagut cap avenç en les raons que van provocar que Naami Asfari, iniciés la seva vaga de fam indefinida:
- Les presons marroquines, en especial la de Kenitra on està en Naami Asfari, han redoblat la repressió sobre els presos polítics sahrauís, empitjorant les seves condicions de vida i aïllant-los de les seves famílies, a més de portar-los a “cachots” (cel·les d’aïllament) comportant posar en perill la vida d’aquests presos polítics.
- Denunciem els intents de l’administració del Marroc d’intentar aïllar la protesta. Lluny d’això la vaga de fam de Naami Asfari i d’altres que s’hi van unir posteriorment, ha tingut una gran repercussió internacional.
- Denunciem que els organismes internacionals lluny d’exigir, al Marroc, el compliment dels drets dels presos polítics a les seves presons, han ignorat la situació.
- Des de la CUP, exigim que el poble sahrauí pugui exercir el seu dret a l’autodeterminació i a la independència i pugui convertir la República Sahrauí en una realitat en tot el territori del Sàhara Occidental.
- Estar al costat dels presos polítics sahrauís, és lluitar pel compliment dels seus drets humans, per exigir la seva llibertat i la del seu poble, el sahrauí.
- Visca la República Sahrauí, lliure i independent



