Lluc Salellas «El 2027 Guanyem Girona vol ser la força que continuï liderant més transformacions en clau urbana, social i nacional»

On va començar la teva militància?

Vaig començar a militar a la Plataforma Revolucionària d’Estudiants de Secundària i posteriorment al SEPC i al Casal Independentista El Forn.

Quants anys fa que milites a la CUP?

Vint.

A què et dedicaves abans de ser regidor?

Sóc periodista, i la meva última feina abans de ser regidor va ser de cap de comunicació a Òmnium Cultural.

Amb què compagines la teva feina d’alcalde?

Tinc dedicació exclusiva.

Què significa per Girona que Guanyem ja hi tingui confirmada candidatura pel 2027?

Significa que podrem fer més del que hem fet fins ara. Sona a tòpic, però és cert: quatre anys passen volant. I encara més si són els quatre primers. L’obra de govern s’ha d’obrir pas entre les herències de mandats anteriors i l’engranatge burocràtic, i això vol de temps. 

Quina és la principal preocupació que detecteu avui al municipi i com hi vol respondre la CUP?

És, sens dubte, l’accés a l’habitatge. En aquest mandat entregarem claus d’habitatge protegit, per primera vegada en gairebé dues dècades. Els primers seran uns habitatges que vam acordar entre Guanyem i el govern anterior. Però ara que tenim l’alcaldia n’hem engegat la construcció de molts més i també hem posat límit a la proliferació d’habitatges turístics.

Quina gran transformació heu fet, esteu impulsant o voleu impulsar des de l’Ajuntament?

Les pacificacions de certs carrers per avançar cap a una ciutat més amable. Ens hem fixat especialment en entorns escolars però ara també tenim entre mans el projecte de pacficiar parcialment la Plaça Catalunya, un centre neuràlgic de la ciutat, i podrem donar passes en aquest sentit abans d’acabar el mandat.

També la idea de noves centralitats: una Girona que no es miri el melic sinó que pensi en tots els barris. Hem impulsat projectes en els quatre punts cardinals: el pla de barris al Pont Major, al nord; el planejament per acompanyar el nou Trueta, a l’oest; la reforma de l’entrada sud, a la carretera de Barcelona; i el Pla Especial de Girona Est.

Quina proposta o prioritat voleu posar al centre de la campanya municipal?

La Girona plena de vida. És una metàfora que condensa la idea de ciutat que tenim. Plena de vida vol dir que no volem una ciutat aparador sinó una ciutat amb veïns i veïnes, amb sentit comunitari i voluntat de cohesió, amb cultura popular als carrers i amb identitat de ciutat i de país. Això implica vetllar per l’habitatge, posar límits al turisme, promoure el català i aliar-nos amb el teixit associatiu.

Sovint parlem de la necessitat de construir país des dels municipis. Què vol dir això en el vostre cas concret?

Vol dir, per exemple, vetllar per l’ús del català. Crear una regidoria de llengua catalana va ser de les primeres decisions que vam prendre quan vam guanyar l’alcaldia i els resultats es veuen en àmbits com les clàusules de contractació, o l’Abril pel català, que hem organitzat recentment. També hem fet més per a estrènyer llaços amb la resta de territoris dels Països Catalans, i així cada Onze de setembre hem convidat a alcaldes de Catalunya Nord, del País Valencià o de Mallorca. En aquest cas, la cosa ha anat a més i hem agermanat Girona amb Manacor. Els Països Catalans no poden ser un eslògan, han de construir-se amb pràctiques concretes, i des dels Ajuntaments se’n poden fer moltes.

Quina relació voleu construir amb el teixit popular, les entitats i l’associacionisme del municipi?

Crec que no exagero si dic que som el govern que més proximitat ha tingut amb les entitats des de 1979. Hem tingut un contacte molt estret amb les associacions de veïns, amb les entitats de cultura popular, amb el tercer sector i amb els clubs esportius. Hem impulsat nombrosos espais de rendició de comptes i també processos participatius, l’últim precisament sobre la pacificació de Plaça Catalunya. No és cap bassa d’oli, han sorgit conflictes, però són inherents a la vida urbana i del que es tracta és de tenir un govern que escolti la gent, i la proximitat ha estat una de les característiques de la forma de governar de Guanyem.

Què diríeu a la militància de la CUP d’arreu del país per transmetre’ls que val la pena fer el pas i construir candidatures als seus municipis?

Doncs allò tan repetit de Joan Fuster: tota política que no fem nosaltres serà feta contra nosaltres. I certament, la política no és només la seva dimensió institucional, però aquesta és imprescindible. Governar et dona una visió global de la societat, et connecta molt amb la realitat, t’obliga a tenir una proposta universalitzable perquè ha de donar resposta al conjunt dels conflictes de la societat. I aquesta dimensió de proposta política no s’assoleix només des del moviment popular. Que, d’altra banda, és imprescidinble per a fer política transformadora.

Acabeu la frase: “El 2027, a Girona, Guanyem Girona vol ser”… la força que continuï liderant més transformacions en clau urbana, social i nacional