El debat és quin model energètic construïm: si protegim el sòl agrari, el paisatge i els espais naturals; si prioritzem les cobertes, els polígons i els espais ja alterats; i si garantim el control públic, la participació i el retorn dels beneficis al territori. O si per contra repetim les dinàmiques extractivistes de sempre.
El termini per presentar al·legacions al Pla Territorial Sectorial per a la generació elèctrica eòlica i fotovoltaica (el PLATER) finalitza demà, 30 de juliol. Ajuntaments, entitats i ciutadania encara som a temps de defensar una transició energètica planificada amb el territori i no imposada des dels despatxos.
La transició energètica és imprescindible per combatre l’emergència climàtica, abandonar els combustibles fòssils i l’energia nuclear i avançar cap a la sobirania energètica. Precisament per això, fa anys que la CUP reclamem una planificació territorial de les renovables que eviti el descontrol de projectes, protegeixi el territori i respongui a l’interès públic.
Però el PLATER presentat pel Govern planifica les renovables sense tenir prou en compte els municipis, la pagesia i el teixit social, i ho fa partint de les necessitats d’un model econòmic basat en el creixement il·limitat. No garanteix un model energètic públic i descentralitzat i deixa la porta oberta a macroprojectes privats que poden convertir la transició energètica en un nou negoci per a les grans corporacions.
El debat, per tant, no és renovables sí o renovables no. El debat és quin model energètic construïm: si protegim el sòl agrari, el paisatge i els espais naturals; si prioritzem les cobertes, els polígons i els espais ja alterats; i si garantim el control públic, la participació i el retorn dels beneficis al territori. O si per contra repetim les dinàmiques extractivistes de sempre.
Del mapa al municipi
Les al·legacions són una oportunitat perquè cada ajuntament assenyali els errors del Pla i defensi les particularitats del seu terme municipal.
Des del món local podem presentar al·legacions per:
- Prioritzar les instal·lacions en cobertes, polígons industrials, infraestructures i altres espais ja antropitzats.
- Protegir el sòl agrari, els espais naturals, el patrimoni i les activitats econòmiques arrelades al territori.
- Incorporar els ajuntaments, els consells comarcals i la ciutadania a la governança i la revisió del Pla.
- Evitar la concentració dels projectes en les comarques que ja suporten més infraestructures energètiques.
- Garantir retorn social, participació pública i fórmules de propietat pública, comunitària o cooperativa, prioritzant l’Energètica Pública.
- Planificar conjuntament la generació, les línies d’evacuació, l’emmagatzematge i el futur desmantellament de les instal·lacions.
La Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa ha preparat unes al·legacions globals, acompanyades d’annexos jurídics i tècnics, que poden presentar ajuntaments i entitats. També ofereix un model més breu per a la ciutadania i una guia amb les instruccions per registrar-les davant l’Institut Català d’Energia.
Com a CUP, hem presentat les al·legacions globals citades i unes de pròpies. En visió propositiva, on defensem també que s’estudiin les instal·lacions solars agrovoltaiques i flotants, prioritzant sempre els espais degradats o abandonats.
Presenta-les avui
El procediment és senzill:
- Descarrega el document d’al·legacions i els annexos.
- Completa les dades de la persona, l’entitat o l’ajuntament que les presenta.
- Incorpora-hi, quan sigui possible, les afectacions concretes del municipi.
- Signa el document.
- Presenta’l mitjançant una petició genèrica adreçada a l’Institut Català d’Energia, amb l’assumpte “Tràmit d’informació pública — Al·legacions al PLATER”.
- Guarda el justificant de registre.
Volem una transició energètica urgent, però també justa, democràtica, pública i arrelada al territori. Una transició que abarateixi la factura, generi ocupació local i retorni els beneficis al territori, en lloc d’engreixar els comptes de l’oligopoli. Uns transició que ens faci sentir partícips, inspirada en el control públic, comunitats energètiques i el cooperativisme, seguint models d’èxit com el danès. En definitiva, una transició que ens faci vertaderament sobirans, tan de l’Estat com les multinacionals.



