Vilafranca: PSC i ERC rebutgen la municipalització de les zones blaves

Nacional

[ lafura.cat ] > El Govern municipal rebutja la moció de la CUP que reclamava assumir la gestió directa de les zones blaves amb uns […]


[ lafura.cat ] > El Govern municipal rebutja la moció de la CUP que reclamava assumir la gestió directa de les zones blaves amb uns beneficis anuals estimats en 500.000 euros. Al setembre finalitza el contracte de gestió de la zona blava i l’Ajuntament té intenció de mantenir-la a mans privades malgrat un estudi encarregat per l’administració mateixa que conclou que és molt lucrativa. L’oposició en bloc reclama que es municipalitzi i que els beneficis reverteixin a la vila. El govern al·lega que la privatització és a canvi de la construcció de dos aparcaments soterrats.El Ple de l’Ajuntament va desestimar dimarts, gràcies als vots en contra de l’equip de govern (PSCICV i ERC) i amb el vot a favor de CiU, PP i la CUP, una moció presentada per la CUP que reclamava a l’Ajuntament l’assumpció de la gestió de les zones blaves, aprofitant que al setembre finalitza el contracte actual, a mans de l’empresa Saba. Més concretament, demanava que se’n fes càrrec la societat municipal Sovipar, creada amb aquesta finalitat però que no l’ha dut a terme mai.

Otger Amatller (CUP) va explicar que l’estudi fet per Sovipar a encàrrec de l’Ajuntament demostrava que les zones blaves eren molt rendibles, amb un benefici net actual de 400.000 euros anuals, que podria ascendir a 600.000 si es cobrés el 70% de l’ocupació de les zones blaves (actualment es cobra entre el 45% i el 55%, tot i que la seva ocupació està per sobre del 90%). Hi ha, per tant, una gestió deficient, com diu l’informe mateix. Davant d’això, Amatller va dir que “sembla lògic que se’n pugui beneficiar l’Ajuntament i no una empresa privada”.

Josep Ramon (PP) considera “desproporcionat” el benefici que obté la concessionària Saba i es va posicionar a favor de recuperar “de moment” les zones blaves, sense descartar tornar-les a privatitzar més endavant si era a canvi d’importants inversions.

Pere Regull (CiU) considera “una barbaritat” els beneficis nets que s’obtenen amb l’aparcament, per la qual cosa troba que seria “una gran pena” que l’Ajuntament deixés d’ingressar aquests diners, que revertirien directament en inversions per a la vila.

Francisco Romero (PSC) va dir que al concurs per adjudicar les zones blaves s’hi poden presentar empreses públiques o privades, i va vincular el fet que el servei continuï privatitzat amb la construcció dels dos aparcaments soterrats previstos a la rambla de Sant Francesc (300 places) i a l’Espirall (150 places), que costaran vuit milions d’euros, i que pagarà l’empresa adjudicatària. L’Ajuntament homologarà la gestió de tots els aparcaments de pagament a 40 anys (plaça Penedès, rambla, Cal Rondina) i la zona blava en 15 anys i, a banda de fer la concessionària els dos aparcaments soterrats nous (el de la rambla seria una prolongació del de la plaça Penedès), el de l’Espirall es lliurarà a l’Ajuntament, que podrà vendre les places (totes o una bona part) i capitalitzar així l’empresa Sovipar, que més endavant podrà construir nous aparcaments. Romero va adduir que municipalitzar la zona blava “suposaria no fer els aparcaments soterrats” perquè “no podríem assumir les noves inversions” (vuit milions).

Ramon Xena (ERC) va afegir-hi que al concurs només s’hi pot presentar Saba ja que si s’hi presenta una altra empresa, haurà de pagar quatre milions d’euros a Saba, segons contracte. Per tant, entre la indemnització de quatre milions i la inversió pels dos pàrquings soterrats de vuit milions, sumarien 12 milions d’euros, xifra inviable.

Amatller va defensar igualment que l’Ajuntament podia fer la inversió, i va lamentar que “promocionem una empresa privada que ve a fer negoci; si ells ho poden fer, nosaltres també”. El regidor de la CUP va dir que era cosa de “voluntat” i va dir que poden gestionar-se per separat els aparcaments i les zones blaves. Regull va dir que construir els pàrquings l’Ajuntament només seria costós els primers anys, però que aviat s’entraria en guanys. Josep Ramon va concloure que en 14 anys l’Ajuntament hauria recuperat la inversió i, per tant, en tindria 26 de benefici net (que ara seran per a Saba).

www.lafura.cat

20 de juliol de 2006