Com s'organitza la CUP a nivell nacional?

La CUP es composa de diferents Assemblees Locals i/o municipals (AL) arreu del territori, que funcionen de manera autònoma i prenen les seves pròpies decisions mitjançant la seva militància.

Aquestes s’agrupen en Assemblees Territorials (AT), que no es corresponen necessàriament amb les comarques o províncies establertes oficialment, a fi de coordinar-se entre sí i de facilitar la presa d’algunes decisions a nivell nacional. Actualment la CUP compta amb 13 AT:

  • Alt Ter
  • Baix Llobregat
  • Barcelona
  • Camp de Tarragona
  • Catalunya Central
  • Maresme – Barcelonès Nord
  • Nord Oriental
  • País Valencià
  • Penedès
  • Ponent-Pirineu
  • Terres de l’Ebre
  • Vallès Occidental
  • Vallès Oriental – Baix Montseny

L'òrgan màxim de decisió és l'Assemblea Nacional (AN), formada per la militància, i és l’encarregada d'aprovar els temes generals més importants com són les línies estratègiques i tàctiques a seguir, escollir el Secretariat Nacional, aprovar els pressupostos, els nous estatuts, etc. Té una periodicitat mínima anual.

  • De manera mensual es convoca un Consell Polític Nacional (CPN), que és l'òrgan decisori entre assemblees nacionals. A aquest consell hi estan convocats els representants de cada assemblea territorial i el Secretariat Nacional, es debaten els diferents posicionaments proposats i s'aproven les resolucions polítiques. Hi assisteixen representants de les assemblees territorials que defensen les postures consensuades en aquest espais.
     
  • El Grup d’Acció Parlamentari (GAP) s’encarrega dels temes parlamentaris i hi tenen representació totes les Territorials de la CUP i les organitzacions que li donen suport. Es reuneix mensualment.
  • La CUP és una organització assembleària i, per tant, no jeràrquica. El Secretariat Nacional (SN) és l'òrgan encarregat de gestionar el dia a dia de la Candidatura d'Unitat Popular i no té atribucions polítiques. El composen 15 militants de l’organització i és un càrrec que canvia cada quatre anys.
     
  • A més a més existeixen els Grups de Treball (GT), que són espai de treball temàtics on hi participen militants o simpatitzants a títol individual. Actualment n’existeixen una vintena tot i que no tots funcionen activament. Uns dels més actius són els d’educació, sanitat, territori i medi i sobiranies (habitatge, pobresa i exclusió, sobirania alimentaria, etc.).