Un any més arriba el 25 d’abril, i com sempre, la CUP i l’Esquerra Independentista sortim als carrers per celebrar i reivindicar la Diada del […]

Un any més arriba el 25 d’abril, i com sempre, la CUP i l’Esquerra Independentista sortim als carrers per celebrar i reivindicar la Diada del País Valencià.
L’ofensiva espanyolista contra els nostres drets socials i nacionals segueix més viva que mai: els intents per arraconar i fer desaparèixer la nostra llengua, la negligència criminal d’un govern autonòmic que és responsable de la mort de més de 200 persones, la condemna a un model econòmic basat en el totxo i el turisme o l’ofec econòmic sistemàtic a què l’Estat espanyol ens condemna són les diferents cares d’una mateixa moneda. El sistema social econòmic i polític a què ens condemna l’Estat espanyol, el capitalisme, és del tot contrari a les necessitats i aspiracions del poble valencià.
És per això, que seguim reivindicant que la recuperació de la plena sobirania del País Valencià i dels Països Catalans és l’únic projecte de futur que pot oferir esperança al conjunt de valencians i valencianes. La independència de la nostra terra és la condició necessària per a la nostra supervivència com a poble.
Un poble que els darrers mesos ha demostrat de tot el que és capaç quan s’organitza i lluita, colze a colze, i sense esperar res de les institucions espanyolistes. Ho hem vist cada dia des de la maleïda riuada: la incompetència criminal del govern resultava del tot antagònica amb la fermesa, valentia i solidaritat de les desenes de milers de persones que van sortir de casa a practicar el suport mutu en un moment cabdal. Vingudes d’arreu dels Països Catalans, el poble va salvar el poble.
Ho hem vist també amb l’organització col·lectiva de milers de famílies, alumnes, docents i membres de la comunitat educativa i la societat civil, que va plantar cara a la consulta espanyolista i antidemocràtica del conseller Rovira. Una consulta en què els valencians i les valencianes vam alçar la veu i vam dir amb rotunditat que el valencià és i serà la nostra llengua i que com a tal, cal que l’educació la garanteixi com a llengua d’aprenentatge i ús.
I ho seguim veient en cada acte de resistència lingüística, en cada acte de resistència cultural, en cada mobilització pel dret a un habitatge digne, en cada acció feminista que posa el patriarcat en el punt de mira i en cada concentració antiimperialista contra el genocidi a contra el poble palestí. El poble valencià és un poble en lluita, que renaix de les cendres i que construeix la llibertat dia a dia.
Aquest 25 d’abril, des d’Alacant, des del sud del nostre país, ens tornem a reafirmar com a poble. De Salses a Guardamar i de Fraga a Maó, som un sol poble en lluita per recuperar la nostra plena sobirania. Per la terra, per la llengua i pel futur!