La CUP amb la vaga, en defensa de l’educació pública universitària.

Des de la CUP volem manifestar el nostre màxim suport a la vaga convocada el proper 26 de febrer per les organitzacions de l’esquerra independentista –el SEPC a nivell estudiantil, i la COS per als 7.000 docents i treballadores d’administració i serveis de la Universitat de Barcelona– per defensar el futur de l’educació pública universitària.

Amb l’excusa d’adaptar-nos a Europa i assemblar-nos cada cop més al model que s’està implantant sota les directrius del ‘Pla Europa 2020’, el passat divendres 30 de gener el Consell de Ministres va aprovar per Reial Decret la nova reforma universitària anomenada: “L’Estratègia Universitària 2015“. Aquest decret cal emmarcar-lo dins les transformacions ja engegades pel Pla Bolonya, l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) i el “Pla Europa 2020”, que pretén desenvolupar a nivell estatal tots els preceptes d’aquestes tres iniciatives. Uns preceptes que cerquen consagrar encara més el model Universitat-empresa i seguir aprofundint la mercantilització, l’elitització i la privatització encoberta de l’educació pública, en aquest cas l’educació superior.
 
Conseqüències que no podem acatar i que hem d’aturar

– Els principis rectors d’aquesta nova ofensiva capitalista contra l’educació pública i les classes populars dels Països Catalans passen per externalitzar el govern de les Universitats; reduir la durada dels graus universitaris de quatre anys a tres, al temps que els Màsters augmenten la seva durada d’un any a dos (l’anomenat 3+2); la destrucció i precarització de llocs de treball; i, per últim, potenciar el finançament privat de les universitats públiques.

– L’externalització dels governs de les Universitats, perpetrada a través de les reformes de governança que pretenen substituir o desvalorar els pocs òrgans mínimament democràtics de la Universitat per altres de caire jeràrquic i autoritari, com per exemple eliminant el Consell de Govern i potenciant el Consell Social, al mateix temps que es resten competències al Claustre.

– La reforma del 3+2 suposarà un encariment de l’educació superior. Encariment que, com no pot ser d’una altra manera, suposarà l’elitització de l’educació i un impediment més per a l’accés a aquests estudis de les classes populars dels Països Catalans. La reforma preveu canviar la durada dels graus (de quatre anys a tres: de 240 crèdits a 180) i dels Màsters (d’un any a dos). L’encariment vindrà pel camí dels Màsters, ja que aquesta reforma porta inclosa la desvalorització dels graus (degut al caràcter “generalista” que se’ls vol atorgar) i l’especialització dels Màsters, cosa que de facto obligarà els estudiants a cursar-ne un si volen accedir a un lloc de treball relacionat amb els seus estudis; a tot això s’ha d’afegir que l’oferta de Màsters Públics és molt escassa (a Catalunya, per exemple, només és d’un 35%). A tot això cal sumar-hi la desaparició de graus “no productius” per al capital, com per exemple algunes carreres d’humanitats i lletres.

– Amb la reforma del 3+2 (i la supressió, via fusió, de graus i facultats) i amb els nous criteris d’eficiència econòmica i pressupostària que preveu l’EU-2015, es destruiran llocs de treball de personal docent degut a l’excedent de plantilla que es crearà. La flexibilitat que contempla la reforma (lligada a l’eficiència) permetrà vulnerar drets socials i laborals dels treballadors i treballadores de les nostres universitats públiques, sobretot del personal d’Administració i Serveis (PAS). A més, no es planteja resoldre l’elevat percentatge de professorat en condicions salarials i laborals extremament precàries (com a exemple, dels 5.000 docents de la UB, 1.600 són falsos associats amb uns sous que no superen els 500 euros). D’altra banda, s’impossibilita la continuïtat de la carrera docent i acadèmica de professorat amb més de 10 anys d’experiència investigadora i docent, malbarant-hi els recursos públics esmerçats a formar-los. I encara més: la mercantilització creixent dels estudis públics condueix que els beneficis de les recerques dutes a terme amb recursos públics vagin a parar, paradoxalment, a les empreses privades.

–S’aprofundeix encara més en el model capitalista d’universitat-empresa americà, model en el qual les empreses privades, com passarà també amb la reforma de la governança, tenen encara més poder dins la Universitat, fent petar pels aires la poca democràcia interna que quedava en aquesta institució. A més a més, s’estableix un nou criteri per a rebre un major finançament públic: que el Campus universitari en qüestió sigui nomenat Campus d’Excel·lència Internacional (CEI), cosa que fomentarà la competitivitat entre Campus i Universitats, enlloc de fomentar-ne la cooperació, tot donant curs a lògiques acadèmiques merament colonials.

Considerant tots aquests aspectes, exigim una educació del poble i per al poble que només serà possible ser si ens autogovernem nosaltres mateixes, les classes populars d’aquest país. És per això que ens reafirmem en la convicció que només podrem construir una educació al servei de les classes populars si trenquem d’una vegada amb la Troika, la UE, l’Estat espanyol i la màfia autonòmica que ens governa actualment als Països Catalans.

Des de la CUP entenem que és d’especial rellevància donar suport a aquesta convocatòria de vaga pel proper 26 de febrer, encoratjant totes les estudiants dels Països Catalans i a totes les treballadores de la Universitat de Barcelona a emprar el seu dret a vaga a fi de mostrar el rebuig de la societat a aquestes reformes, que no deixen de ser un atac més a l’educació pública i als drets fonamentals de les persones i especialment de la classe treballadora. Al capdavall, continua sense produir-se un veritable debat dins la societat catalana sobre quina ha de ser la funció social de la universitat pública i quins són els paràmetres que han de regir-ne el desenvolupament.