11 de setembre: Una república per canviar-ho tot – Referèndum d’independència

“Venim de molt lluny i anem més lluny encara”

Si a 11 de setembre de 2016 seguim dempeus, significa que l’ADN del nostre poble s’hi allotja indiscutiblement la constància. I el constant caminar no ha estat en va, perquè “ el que compta és l’esforç de cada dia compartit amb els qui creuen que cada gest eixampla l’esperança. Que cap dia no es perd per als qui lluiten.” Entre tots i totes hem creat les condicions d’una nova conjuntura que hem d’aprofitar per segar les cadenes amb el règim del 78 i tot el que significa. Adéu a l’opressió de l’Estat espanyol i el francès! Adéu capitalisme! I adéu patriarcat! És el moment de prendre partit i ser la clau que ens obri el camí cap a la independència, el socialisme i el feminisme.

Ens espera un curs polític intens que ens exigirà coratge, intel·ligència i entusiasme: la CUP vàrem participar d’un acord per tal d’afavorir les condicions de ruptura i l’acceleració del procés, reforçant així el compromís amb la declaració del 9N que obre la legislatura amb uns pressupòsits d’unilateralitat, procés constituent i república com a eina de transformació social, i que insta el Parlament a aprovar tres lleis que han de ser instrument de sobirania: hisenda pública, seguretat social i transitorietat.

Hem pres la humil decisió de no retrocedir

Reafirmem el nostre compromís amb l’alliberament social i nacional i entomem l’ocasió per assumir la veu d’un poble i ser part activa d’un Parlament que ha d’estar a l’alçada de les reivindicacions que vesteixen els nostres dies, balcons, cançons, crits, parets, places i carrers: volem prendre les regnes del nostre futur. Considerem que la independència ens dibuixa un nou escenari que possibilita noves condicions que ens han de permetre desenvolupar-nos individualment i socialment. Pas a pas fem camí, i per avançar en el procés d’alliberament nacional i social i considerem necessàries les tres següents passes:
    
1. Un país construït des dels pobles i ciutats. Definim les bases de la República Catalana amb un Procés Constituent vinculant i de     matriu popular i, com tota la resta d’iniciatives a desplegar, amb perspectiva de gènere. La responsabilitat de transformar la injustícia no es delega ni es vota. La responsabilitat s’exerceix en cada mobilització que no fallem, a cada lloc de treball digne que defensem, en cada acció per protegir el territori i el medi ambient, en cada relació que construïm amb llibertat, a cada assemblea que construïm i a tants altres moments de la nostra    quotidianitat en què prenen partit amb les nostres decisions. Cadascú de nosaltres tenim un bocí del futur d’aquest país a les nostres mans i no el podem deixar perdre: lluitem-lo!
    
2. Un país és la seva gent. Consolidem el nou país de manera que puguem garantir els drets bàsics de tota la població: que les polítiques girin entorn al benestar de les persones i no pel benefici i la impunitat de les elits econòmiques. Durant aquest legislatura no podem deixar al tinter les polítiques socials, hem de recuperar els drets a l’educació pública, a la salut, a l’habitatge, a l’aigua i a una fiscalitat justa.

3. Radicalitat democràtica. Fa molt temps que demanem el pa sencer. La llibertat no es pidola. Demostrada la incapacitat democràtica de l’estat espanyol, no queda cap altra sortida que sacsejar les lleis espanyoles amb un RUI que ens permeti ser el foc i la paraula. Que no ens faci por     escoltar la veu del poble i assumir-la. Fixem el punt de partida de la nova república a partir d’una acció radicalment democràtica i desobedient a la injustícia.

Siguem la clau que obre tots els panys

Des d’aquest racó del Mediterrani aprenem del passat i siguem llegat, prenem partit i transformem el present, capgirem la història i guanyem el futur. Avancem cap a uns Països Catalans feministes i socialistes i demostrem que un nou país no neix per competir amb altres sinó per crear vincles de solidaritat entre iguals; que la terra és per viure-hi i cal defensar cada pam del territori; que el feminisme ha de ser un puntal en el camí de l’alliberament social; que les cures són l’acció quotidiana i revolucionària contra l’individualisme i la competitivitat del capitalisme i són necessàries perquè som imprescindibles per a la construcció de la Unitat Popular. Atrevim-nos a voler-ho tot, perquè tot és possible i tot està per fer. Atrevim-nos a fer-ho!

Independència
Socialisme
Feminisme
Països catalans