Discurs d’Eulàlia Reguant en el debat de pressupostos de la Generalitat pel 2017

Un preàmbul, 3 apunts i una conclusió

Preàmbul:

La precarietat en aquest país és una realitat de la que massa gent no pot escapar: persones que malden per construir un projecte de vida, sovint fins i tot, amb dificultats per imaginar-se una vida.
I és que malgrat el creixement econòmic de què fa bandera el govern, la precarietat és una realitat cada cop més preocupant, i les desigualtats persisteixen.

Les grans xifres potser afirmen que el PIB puja o que es va tancar el 2016 amb una reducció de l’atur, però amb això n’hi ha prou? Si analitzem les dades, per exemple de la Diputació de Barcelona, veurem que no totes les persones que busquen feina s’inscriuen al SOC, i que malgrat disminueixi el número d’inscrits al SOC, les que ho fan cada cop passen més temps registrades als serveis d’ocupació, és a dir, triguen més a trobar feina.

Així, en un moment de grans desigualtats en el país, aquests pressupostos no fan un esforç redistributiu, ni aborden les polítiques públiques i socials de manera íntegra ni valenta tal com necessiten i reclamen les classes populars del país.

És cert que se “salven” 1.300M d’€ que van a polítiques que el govern anomena socials. Però, és que algú s’ha arribat a plantejar disposar de més diners i no destinar-los a polítiques socials?

I una altra pregunta: quin ha estat l’esforç del govern per augmentar ingressos? O dit d’una altra manera, d’on provenen bàsicament aquests 1.300M d’€? De l’esforç d’aquest govern no, ni el 2016 ni el 2017. El país necessitava polítiques valentes que no hi són, polítiques redistributives que no hi són, i desprivatitzacions que no hi són.

És més, hem viscut 35 anys d’autonomisme on s’han anat assentant privilegis, els del 4% contra els del 96%, polítiques de governs de Convergència que el tripartit tampoc va ser capaç de modificar, i amb aquests pressupostos continuen. Exemple, els concerts a les escoles que segreguen per sexe.

En definitiva, el govern en termes de polítiques públiques i socials ha amagat el cap sota l’ala, ha fet com els de sempre.

1. Què hem proposat?

La CUP-CC, amb la seva bateria d’esmenes, va fer un esforç per sintetitzar les principals necessitats del país, necessitats plantejades i proposades per moviments i col·lectius diversos. Va fer un exercici de realisme plantejant esmenes que apuntaven d’on és necessari treure els diners i on és absolutament necessari destinar-los.

Amb la finalitat i necessitat de reorientar la despesa, reorientar-la a cobrir necessitats, vam prioritzar la recerca d’alternatives juridico-econòmiques i administratives que permetessin reassignacions pressupostàries. Reassignacions pressupostàries a fons o destins que considerem que són estructurals i transversals com a necessitat de país. Parlem de cohesió social, nacional o sostenibilitat ambiental del conjunt del país i les persones que hi habiten, per això, també era important la implicació i contribució de tots els departaments.

Per què? Perquè això suposa una vida millor, sostenible i possible per a la majoria de la població davant de la bogeria de competència fragmentada en cadenes amb les que ningú pot viure ni projectar un futur aquí. Competència fragmentada que no podem oblidar provoca plusvàlues multimilionàries als 4 de sempre i destrueix el teixit comunitari i les relacions socials arreu.
És per això que les nostres esmenes han anat encaminades en 4 sentits:

    1. La constitució de 10 Fons Estructurals, transversals o globals. Aquests fons concebuts com a dipòsits, per tal de generar crèdit durant tot l’any, presents en tots i cadascun dels departaments: de manera que esdevenen contribuents solidaris a les necessitats estructurals del país.
    
    a. Fons de rescabalament estratègic de serveis per a la provisió pública amb mitjans propis.
    b. Fons estructurals de cohesió social i garantia de rendes: la renda garantida de ciutadania.
    c. Fons estructurals per a la cobertura pública de necessitats i equipaments formatius
    d. Fons especials per la lluita contra la corrupció i l’evasió fiscal
    e. Fons estructurals per al cobertura pública de necessitats residencials
    f. Fons d’ajuda a la cooperació
    g. Fons de lluita contra el canvi climàtic
    h. Fons de patrimoni natural
    i. Fons de formació del personal de les Administracions Públiques en matèria d’igualtat entre gèneres.
    j. Fons transversal de reactivació econòmica i foment de l’economia cooperativa.

    2. Moviments pressupostaris intradepartamentals encaminats a la provisió pública de serveis de qualitat d’acord amb la realitat social i la necessitat de donar-hi resposta, encaminats a recuperar la gestió pública, a recuperar el control dels serveis públics.

    3. Modificacions a l’estructura pressupostària que permetés racionalitzar-la. Posar l’accent crític en les mancances informatives de milers de partides amb nomenclatura laxa. Algú ha fet l’esforç de calcular quantes partides hi ha amb el nom de “Altres despeses diverses”? 251 per valor de més de 56 Milions d’€,

    4. I finalment, crear tots aquells organismes que han de posar-se en funcionament l’any 2017 i que són pilars bàsics d’una nova República. Parlem d’ens públics clau, i molt especialment en una conjuntura transitòria com l’actual: Agència Catalana de Protecció Social, el Mecanisme català contra la corrupció, una Banca Pública catalana, Autopistes i Infraestructures de Catalunya, el Banc de terres, un Dispositiu integral i públic d’emergències (el 112, el 061,…), entre d’altres.

2. Aterrant algunes de les propostes

D’origen vam crear i nodrir els fons estructurals de la recuperació d’una forquilla d’entre el 10 i 30% de partides i aplicacions com:

– la provisió de serveis propis per mitjans aliens (per tant, no d’entitats del sector públic);

– la transferència a “empreses privades”: transferències corrents o de capital; excloent la iniciativa social;

– les partides de “dietes”: sovint aplicables majoritàriament als quadres de comandament amb salaris exorbitants;

– l es retribucions complementàries d’alts càrrecs, eventuals o complements per direcció a personal de centres privats concertats;

– capítol apart mereixen les partides de compra de serveis al CTTI, d’on també hem recuperat el 30%. El CTTI es va crear per disposar d’un centre de telecomunicacions que proveís com a central al conjunt de departaments per abaratir costos i també de forma pròpia i s’ha convertit en una central d’externalitzacions i grans contractes amb multinacionals i consultores vàries sense respondre a criteris d’eficiència, optimització i economia d’escala.

En matèria de salut es van moure diners per tal de reforçar l’Atenció Primària pública, recuperant part de les aportacions de capital a fundacions i empreses privades, entre d’altres.

En matèria d’ensenyament, sector amb constants mobilitzacions des de l’inici de les retallades l’any 2010, les demandes de la millora de la qualitat educativa vam materialitzar per mitjà de la demanda d’incorporació de 6.000 docents més, la internalització del personal que presta els serveis d’integració i les mal anomenades vetlladores, les beques menjador o la inversió en construcció de nous centres educatius de 0 a 16 anys. També hem contemplat l’objectiu del 80% d’oferta pública de cobertura efectiva, de manera que fins que això no es doni, no es financí íntegrament els complements de direcció ni les despeses de funcionament dels centres privats.

En definitiva, demostrar que es pot orientar millor la despesa per dignificar les condicions de vida de la gent, malgrat les cotilles del règim i la troika. És possible de la mateixa manera que és possible tocar els privilegis del 4% que acumulen a costa del 96%.

Malgrat això, el govern i el grup que li dóna suport no han acceptat CAP modificació al cos dels pressupostos. Les anomenades cessions del govern responen únicament a la dècima del dèficit concedida per Montoro a principis de desembre. Topall de dèficit com a derivada de la deutocràcia i l’austeritat. Recepta salvadora que se centra en orientar tota la política econòmica a pagar deute contret per salvar les mateixes elits que van empènyer l’economia fins a l’abisme. Més que negociar amb la CUP es negocia amb Montoro.

De manera que malgrat acceptar algunes propostes en matèria d’ensenyament i renda garantida o la creació d’alguns dels fons estructurals, propostes no de la CUP sinó de moviments i col·lectius, propostes de país, el govern no ha modificat ni un mil·límetre la seva proposta inicial. Continuisme en les polítiques liberals de l’autonomisme.

El problema principal de la majoria social d’aquest país és la precarietat tant salarial com d’accés a un mínim digne amb el que poder imaginar-se un futur personal, familiar i comunitari. No hi ha independència que tingui sentit si no és per viure amb dignitat, per redistribuir i que no siguin els 4 de sempre que acumulen per la via de la despesa subcontractada, a costa d’extreure recursos públics que no volen ser gestionats políticament.

3. El referèndum

Perquè els que critiquen que només es parla del procés, només parlen del procés. La disposició addicional. “El Govern, dins les disponibilitats pressupostàries per al 2017, ha d’habilitar les partides per garantir els recursos necessaris en matèria d’organització i gestió per fer front al procés referendari sobre el futur polític de Catalunya.”

El dictamen. El Consell de Garanties Estatutàries, que és un òrgan de naturalesa i mentalitat autonòmica i que té un caràcter consultiu que no li permet emetre resolucions vinculants, fa els seus dictàmens en base a l’adequació de la normativa a la Constitució espanyola. Parlem d’un organisme que vetlla pel compliment d’un Estatut retallat pel Tribunal Constitucional i no validat pel poble de Catalunya.

És obvi que un referèndum, en aquest moment, és incompatible amb l’Estatut. Malgrat durant 40 anys l’esquerra independentista ha estat denunciant la farsa de la transició en solitud, el trencament s’aguditza de manera clara amb la sentència i amb les subsegüents, com la de la ILP d’Habitatge, la llei d’igualtat o d’altres.

Per tant, sí, el referèndum és incompatible amb aquesta Constitució justament per la manca de democràcia i reconeixement del dret a l’autodeterminació que nosaltres denunciem de fa temps.

Pels que treballem per la transformació social i per trencar el tauler d’escacs d’un estat demofòbic, el referèndum és la clau que obre tots els panys.

La vinculació que durant mesos ha fet el govern entre l’aprovació de pressupostos i la celebració del referèndum és un xantatge que mostra que Junts pel Sí ha posat i posa per davant determinats interessos polítics, però sobretot econòmics, a el dret a l’autodeterminació del Principat. Un xantatge a totes aquelles persones que creuen en el referèndum com a via per a dirimir de forma democràtica el conflicte amb l’Estat espanyol, el referèndum que dóna a la gent d’aquest país la possibilitat d’expressar-se en el marc d’una pregunta binària: Vol que Catalunya esdevingui una República independent? Sí o No.

4. Conclusió

I malgrat el xantatge, i perquè s’acabin ja els xantatges polítics en aquest país, la CUP-CC dóna 2 vots positius, dos vots condicionats al compromís dels pressupostos en la celebració del referèndum, tal com recull la disposició addicional 31ena del projecte de pressupost del 2017. El Referèndum és un compromís amb el país, no amb la CUP-CC.
No és un vot pel seu contingut social, és un vot per deixar via lliure al referèndum i al Procés Constituent. És un sí condicional, amb data de caducitat.

Portem mesos d’un compte enrere sovint incert. Ara comença un compte enrere inapel·lable. No hi ha cap altre allargament més enllà del setembre de 2017, ni cap nova pantalla.

Un 21 de març de 2013 Alex Salmond anunciava un referèndum pel 18 de setembre de 2014. 18 mesos abans, 18. Si el referent és Escòcia, anem tard.

Per tant, si fins ara per alguns no era el moment, ara ha arribat el moment de ser clars: cal que posem data i pregunta.

Data per tenir clar l’horitzó.
Pregunta per treballar incansablement pel Sí o pel No.

Cal que el compte enrere estigui als llocs de feina, a les cases, al carrer,

Cal que el conjunt d’actors polítics i socials dels Països Catalans compromesos amb la democràcia siguin agents actius en la defensa del dret a l’autodeterminació;
El moviment popular partidari de la democràcia ha de poder treballar pel Referèndum; El moviment independentista ha poder treballar pel Sí al Referèndum;

El poble mobilitzat és qui ens ha portat aquí, i per tant és l’única garantia que tenim.

Avui la CUP-CC dóna un sí a la ruptura democràtica, a la convocatòria del referèndum sense demanar permís ni perdó, i al procés constituent.

Data i pregunta perquè ens hem proposat tombar el règim i construir la república el 2017. I vosaltres?