Discurs d’en Benet Salellas en la votació final de la Llei de Mesures

Comença un dels llibres preferits d’un alt càrrec del Departament d’Economia, el Manifest del Partit Comunista de 1848: “Un fantasma plana sobre Europa: el fantasma del comunisme. Totes les forces de la vella Europa s’han aliat, el Papa, el Tsar, Metternich i Guizot, els radicals francesos i els policies alemanys en una sacrosanta croada contra aquest fantasma.”

Si em permeteu el salt històric, després de tot el que hem sentit durant la legislatura però sobretot i també en aquest ple de pressupostos podríem versionar i actualitzar l’inici del Manifest: “Un fantasma recorre Catalunya: el fantasma de la CUP. Totes les forces de la vella Catalunya s’han aliat, el Papa, el Rei, Iceta i Albiol, els radicals del vell PSUC i els policies de Ciutadans en una sacrosanta croada contra aquest fantasma.”

I dic això perquè certament tothom atribueix a la CUP tant l’elaboració dels pressupostos com la responsabilitat de tot el que passa en aquest Parlament i això a nosaltres, que som les persones receptores de tanta rellevància ens sona una mica com de fantasma perquè ja ens agradaria a nosaltres tenir aquesta capacitat per incidir en un monolític Junts pel Sí que avui ens porta a votació una llei de mesures molt similar de la que va entrar en aquest parlament i que criticàvem per tot el que vam criticar ja en la seva votació a la totalitat el desembre passat des d’aquest mateix faristol i que no caldrà que repetim.

La part curiosa però és la segona part de la cita. I és la de l’aliança sacrosanta de les forces que siguin necessàries per mantenir el règim de desigualtats econòmiques i de privilegis que ens arriba de la bafarada del 78. I és que només cal veure com totes aquestes forces s’alien quan fa falta per tal de tombar totes i cadascuna de les propostes de la CUP, JxSí-PP o Junts pel Sí-PSC o Junts pel Sí + PP + PSC… tot sigui que les esmenes de la CUP no tirin endavant.

De les 95 esmenes presentades per la CUP a la llei de mesures només 5 han estat aprovades directament pel grup que dóna suport al govern i 15 més han estat transaccionades clarament a la baixa que ens porta a un total de 20 esmenes aprovades que és pràcticament el mateix nombre d’esmenes que s’han estimat de les presentades per Catalunya Sí Que es Pot (19). Un primer exemple que demostra la nostra minsa aportació a aquesta llei de mesures. I alhora demostració de l’aliança contra la CUP, 70 esmenes han estat tombades fruit de l’aritmètica variable.

Pensem en les esmenes relatives a contractació administrativa, un àmbit sobre el qual dia rere dia sabem que és un espai específic de corrupció i sobre el qual plantejàvem més transparència i control o clàusules relatives a salaris mínims de les empreses subcontractades –plantejant un SMI de 1000 euros com diu el propi programa de Junts pel Sí i com es va aprovar en el debat de política general- o que volia incorporar criteris reals de lluita contra els paradisos fiscals. I això no s’assumeix per part del govern. És fa difícil creure’ns el discurs de la insuficiència de recursos públics quan les autoritats poden i no actuen realment en la lluita contra el frau i els paradisos fiscals. 

I així una rere l’altra la sacrosanta croada de les forces del règim han anat tombant les nostres 70 esmenes sobre temàtica ben diversa, sobre les treballadores interines de la Generalitat, sobre les persones afectades pels abusos de la banca en l’IRPH, sobre el necessari tancament de les centrals nuclears, sobre la destrucció del territori via Barcelona World, Circuits de Catalunya i la resta dels PDU…

I és que davant d’aquest percentatge tan petit, en canvi, Junts pel Sí, ha vist aprovades la totalitat de les seves esmenes quasi 60 a partir de l’aritmètica variable d’aquest Parlament. Per exemple amb el PSC. Alguns exemples de la concertació sòcioercvergent:

1. L’esmena 712 que suposa l’ampliació de la zona comercial fora de la trama urbana consolidada a Collbató, la Jonquera i Vilanova i la Geltrú, és a dir, tres noves grans superfícies comercials, a la Jonquera 30.000 m2 addicionals i a Vilanova 19.000 m2. Després diran que aposten pel petit comerç i de proximitat?

   No deu tenir-hi res a veure que la pròpia alcaldessa de Vilanova i la Geltrú sigui diputada al Parlament pel PDECAT, que Collbató sigui governat per un acord PDECAT-ERC o que el beneficiari d’aquests 30.000 m2 a la Jonquera sigui l’empresari Antoni Escudero un dels prohoms de l’Alt Empordà que havia estat 20 anys regidor de… el Partit dels Socialistes de Catalunya. De veritat que estan vostès defensant l’interès públic en aquesta decisió?
    

2. L’esmena 728 –aprovada amb els vots també de CSQP- en què es preveu una habilitació perquè els serveis socials puguin accedir a les dades dels pacients del Servei Català de la Salut. No deixa de ser sorprenent que aquells que s’han posat les mans al cap amb les insinuacions del cas Vidal ara resulta que aproven cedir l’accés a totes les dades dels pacients dels servei català de la Salut a “les administracions públiques competents en matèria de serveis socials”, cosa que ni tan sols concreta quins treballadors o quin tipus de càrrec pot accedir-hi. A partir de demà tant els ajuntaments, els consells comarcals, les diputacions, la Generalitat, els consorcis corresponents i les desenes de milers de persones que les componen podran accedir a les nostres dades de salut “quan sigui necessari per atendre’ns de forma integral”. La seva doble vara de mesurar és espectacular. Com que Santiago Vidal parlava de dades fiscals, això era intocable; ara quan es parla de les dades de salut dels pobres per a serveis socials, llavors, tot s’hi val. Està clar quina és la protecció de dades que realment els preocupa.
    
3. Ara la concertació junts pel sí amb l’esquerra del règim del 78 arriba al seu màxim esplendor en la modificació de la Disposició Addicional Desena relativa al no tancament de línies de P3. Resulta que aquest era un dels pocs acords assolits entre la CUP i Junts pel Sí de cara a la tramitació de la llei de mesures: blindar les línies de P3 a l’escola pública, assumint una demanda majoritària de la gent mobilitzada del sector. Per nosaltres una victòria, que com a CUP, ha de servir per defensar la centralitat de l’escola pública i que plantegem anar disminuint –i ho fem en solitari- la presència de la concertada. Doncs va i PSC i CSQP via transacció amb el govern han afegit que “hi haurà excepcions” a la moratòria quan ho acordi una comissió mixta conformada pel Departament, la Federació de Municipis i l’Associació Catalana de Municipis. Com??? Gran coherència de l’esquerra institucional. O sigui quan les línies de P3 públiques les tanca el Departament d’Ensenyament és molt lleig, però quan les tanquen les associacions municipalistes de cada un, després sí que està bé? No companys no era això. Es tractava de blindar la pública i de començar a tancar línies, si cal, a la concertada, i de fer-ho per llei. I aquesta victòria de l’escola pública l’heu deixat en entredit precisament la gent del PSC i CSQP… heu canviat blindatge per poder… amb nosaltres no hi compteu perquè nosaltres no en volem tancar cap d’escola pública, ni amb permís ni sense dels ajuntaments, perquè el que cal és dir mai més cap tancament a la pública.

Per tant, tres exemples que demostren que la llei de mesures que votarem és fruit de la combinació de diferents majories i que no necessàriament la més present és la participació de la CUP.

És cert que hem obtingut algunes millores després de l’entada en vigor, com l’impost de CO2, com un text sobre cooperatives amb la mirada posada en les falses cooperatives del món de les càrnies, que suposa un avenç històric  perquè els permetrà d’accedir a unes garanties de retribució i de condicions de treball equiparables, coma  mínim, a les condicions que són reconegudes als treballadors per compte aliè del sector. Això significa que passaran a tenir dret a un salari prefixat en conveni (com a mínim) i que també tindran dret a cobrar hores extres i plusos corresponents. Així mateix, tindran dret a gaudir de vacances pagades (dret que fins ara no els era reconegut, i els treballadors es veien obligats a pagar-se les cotitzacions socials, sense cobrar, per poder gaudir d’uns dies de descans). A més, se’ls haurà de garantir la cobertura de les prestacions socials en condicions equiparables a les de qualsevol treballador per compte aliè.

Però en conjunt hem de concloure que hem perdut una oportunitat de construir república, de superar l’autonomisme i sobretot el model d’administració que ens ha portat a tantíssima corrupció. Nosaltres seguim on érem. Els responsables d’Economia sembla que s’han mogut però no necessàriament cap a la primera de les seves sigles. Una altra oportunitat perduda en favor de la gent d’aquest país i una altra batalla guanyada pel 4%.

(No deixa de ser vergonyós que en l’únic punt en què ERC ha votat separat al PDECAT, almenys en comissió, ha estat la qüestió dels toros a Torroella de Montgrí. És així, així de lamentable)

Bé, amb les contradiccions que hem exposat tots aquests dies, amb molts dubtes, és cert, i amb la insatisfacció de no haver arribat més lluny, votarem amb dos vots a favor d’aquesta llei d’acompanyament, com a compromís de país, a favor del referèndum, un referèndum indispensable, per raons democràtiques i per necessitat històrica de posar fi d’una vegada per totes al procés i al processisme. Un referèndum que ens interpel·la a totes les forces democràtiques d’aquest país més enllà de lleis, permisos i d’un estat de dret que encara no ha matat el pare i que és una solució de continuïtat des de 1939. I per tant ens provoca molta tristesa que la bona gent del PSC hagi decidit portar-nos als tribunals, que avui sigui un dia històric, però que o sigui pel fet que el PSC s’apunta a anar al TC –que avui sabem que és organisme de repressió, d’inhabilitació, de multes i qui sap si de presó- i alguns invoquem les figures d’aquell PSC dels anys setanta que exigia democràcia i del PSC dels 80 que va esforçar-se en els ajuntaments recuperats l’any 79. Jo sóc fill d’un regidor d’aquell PSC… i se’m remouen les entranyes de pensar-hi que a partir d’avui, jugareu la partida del costat de les manilles, les detencions i les prohibicions per lluitar contra el referèndum.

Nosaltres seguirem aquí, on érem, ens mantindrem fidels al servei d’aquest poble, com deia el poeta, i ens mantindrem amb determinació i convicció com a garantia de la celebració del referèndum i, llavors, esperem, proclamant una república que sigui sobretot esperança i futur al servei de les classes populars d’aquest trosset de terra.