Discurs de la CUP al ple monogràfic sobre monarquia

Bon dia, diputats, diputades, president, treballadors i treballadores del Parlament que faciliteu que avui, de forma excepcional, celebrem aquest Debat sobre la situació política creada per la crisi de la monarquia espanyola.

Un debat que ha gaudit de la clàssica prèvia dels escarafalls dels grups monàrquics. Avui hem vist que un grup parlamentari ha manifestat, per evitar aquest debat, que “La Jefatura del Estado no entra dentro del juego político y no es objeto de debate” . A aquest nivell antidemocràtic arribem, que no es vol permetre ni que parlem? Però senyors de Cs, no eren vostès els que deien “no permitiremos ciudadanos de primera y ciudadanos de segunda”? Quan es tracta dels seus interessos de classe i de pàtria vostès volen, un cop més, vetar el debat, vetar que en aquest Parlament s’hi pugui parlar de tot. I li volem dir dues coses senyor Carrizosa:
Parlava del 3%: sap qui porta durant tota la fase d’instrucció com a acusació popular en el cas 3%? Sí, la CUP. I ara també ho farà l’ajuntament de Sant Cugat ja que la CUP ho portava al programa. 

Les monarquies europees de les quals ha parlat, Senyor Carrizosa es van oposar, o com a mínim no van col·laborar, amb els nazifeixistes. Sí que van fer-ho la grega i l’italiana i per això ara són dues repúbliques. La Monarquia espanyola és l’excepció: es manté un rei restaurat per un dictador feixista. Llavors no ens digui que es pot ser d’esquerres i acceptar això.
I la comparació barruera entre la Generalitat i la Monarquia? Miri, a nosaltres tampoc ens agrada el govern de la Generalitat, però com a mínim ha estat escollit pel poble català a les urnes. Això mai ho podrà dir cap monarca, que rep el seu poder per llinatge familiar. Quin trist paper.

I preguntava per què ataquem la institució de la Monarquia? Doncs mirarem d’explicar-ho:
La fugida del rei emèrit Joan Carles de Borbó és un element més de la crisi profunda que arrossega el Règim del 78. Un element més, però un element important, cabdal. Estem davant de la crisi del pilar fonamental i fundacional del Règim del 78.

Que Joan Carles bategés el seu hereu com a Felip ens dóna la mida de com d’allunyades estan la nostra memòria històrica i la seva. Felip va ser el nom del primer Borbó que es va imposar, a sang i foc, als Països Catalans. Entrant per Almansa, cremant Xàtiva i tantes altres poblacions resistents i finalment ocupant Barcelona, imposant la Nova Planta i desplegant una repressió despietada.

Els Borbons que van venir després van ser proclius a la corrupció i, políticament, sempre van estar del costat de la reacció. Generacions i generacions de republicans, federals, rojos i independentistes s’han enfrontat a la Monarquia derrocant-los en dues ocasions. L’última, el 14 d’abril de 1931, quan Francesc Macià va proclamar la República Catalana “interpretant  el sentiment i els anhels del poble que ens acaba de donar el sufragi”.

Franco va restaurar aquesta infame dinastia en la persona de Joan Carles I. Va jurar els principis del Movimiento tot reconeixent, tal com va dir, “la legitimitat política sorgida el 18 de juliol de 1936” i es va referir a la Guerra Civil com una sèrie de sacrificis, cito textualment, “tristos, però necessaris per a que la nostra pàtria, redrecés de nou el seu destí”. REDRECÉS DE NOU EL SEU DESTÍ. 40 ANYS DE DICTADURA FEIXISTA RESUMIDES AMB UN “SERIE DE SACRIFICIOS tristes, pero necesarios para que nuestra patria encauzase de nuevo su destino”. 

El gruix de l’oposició el va acabar acceptant i la Casa Reial va ser un dels pilars que van aguantar les passarel·les continuistes amb el franquisme. Passarel·les per on van transitar impunement policies torturadors, jutges autoritaris i empresaris enriquits a recer del règim. Joan Carles havia de complir el que Franco, ja moribund, li havia remarcat com a principal encàrrec: la indissoluble unitat d’Espanya. Aquest seria un dels motius que el van portar a emparar el cop d’Estat del 23F.

Un paper tan clau per la Transició gatopardiana havia de ser protegit pel règim. I és així com tots els escàndols de corrupció que envoltaven el monarca, tals com els que han acabat emergint en els últims mesos, eren silenciats. Si calia a través dels propis serveis secrets. També la llibertat d’expressió ha quedat en suspens quan s’han perseguit des dels humoristes que van fer broma de la cacera de l’ós Mitrofan fins a Valtònyc, passant per la revista El Jueves i la crema de fotos del rei. Cas aquest, per cert, que va acabar amb una sentència del Tribunal Europeu de Drets Humans que va condemnar a Espanya per imposar una pena de presó a dos independentistes que van cremar la foto dels Reis el 2007 a Girona mostrant amb aquesta sentència la clara deriva autoritària de l’Estat espanyol.

I per protegir qui protegeix la unitat d’Espanya, qui és la clau de volta del Règim del 78 l’Estat espanyol ha actuat i actua amb mesures legislatives i judicials d’ordre penal, com la Llei de Seguretat Ciutadana o Llei Mordassa, amb greus conseqüències sobre l’abast de la llibertat d’expressió i l’acció política quan es tracta de moviments socials i dissidència política independentista, republicana i social.

Especial menció al paper del quart poder que també miren de protegir la imatge monàrquica a través dels mitjans de comunicació. És significatiu que siguin diaris de fora de l’Estat espanyol els que hagin destapat les trames borbòniques. Diu molt de la suposada independència del periodisme d’Estat. 

I cal recordar avui, a la periodista Rebeca Quintáns, autora de la biografia “Un rey golpe a golpe”, que va haver de signar-la amb un pseudònim. En una entrevista d’avui mateix a Vilaweb A la pregunta “Podem parlar d’una crisi de règim?” Ella RESPONIA fent referència a la continuïtat de les estructures de poder i classes oligàrquiques sí, que (…) la crisi és molt profunda i és molt possible que no se n’acabin sortint si hi ha una força d’oposició que vulgui canviar les coses prou potent i decidida.
I des del nostre punt de vista aquesta “força d’oposició” existeix i es diu independentisme. 

I es que que la Monarquia és un element cabdal de la persecució dels drets del poble català i contra la construcció de la República Catalana ens va quedar molt clar després del discurs del 3 d’octubre, discurs de legitimació de la violència policial, UN A POR ELLOS REIAL, la coronació del fill com a digne hereu del pare. Com a digne FELIP de Borbó, digne guardià de la unitat d’Espanya.

Anem al gra: la Monarquia borbònica és una institució caduca, profundament antidemocràtica, corrupta i hereva de la dictadura franquista i representant dels interessos econòmics i polítics de les elits dominants i les oligarquies de l’Estat espanyol. 

La corrua d’escàndols de corrupció acompanyats de més de 40 anys d’encobriment d’Estat, dècades d’impunitat i d’enriquiment il·legítim utilitzant les institucions públiques i les figures institucionals de Cap d’Estat i Cap de les Forces Armades pel gaudi personal i el benefici privat topa avui amb el autoproclamat govern més progressista de la història.
Un govern encapçalat per el PSOE, un PSOE que participa de l’omertà d’Estat i Podemos i Comuns que, o bé les veuen passar demostrant la seva irrellevància en l’executiu espanyol, o bé consisteixen servilment. 

Senyora Albiach, vostè deia: Felip VIè mira cap a un altre costat. Miri, com Pablo Iglesias. Espanya o els diners? Diu, nosaltres els hi diem Espanya o una república catalana i possible que suma suports amplissims per a un referèndum  que permeti fer tombar tot el règim.. Senyora Jessica Albiach: Espanya o una República Catalana?

La idea d’Espanya està intrínsecament lligada a la institució monàrquica i que Unidas Podemos renuncien a la construcció d’una subjectivitat republicana que permeti articular una majoria social que impugni el règim fins i tot en el moment que els suports a aquesta institucionalitat estan en entredit és molt preocupant.
Amb la seva actitud el que fan és apuntalar el règim perquè per damunt de tot és Espanya el que els uneix als constitucionalistes.

Per contra, ja sigui aquí o allà, el que cal és avançar cap a un republicanisme que no vulgui donar continuïtat a aquesta idea d’Espanya que té el seu fonament en els privilegis de les classes dirigents (que van des de les aristocràcies terratinents dels Grandes de España fins als consells d’administració de les grans empreses de l’Ibex 35) sinó una que tingui com element clau la llibertat dels diferents pobles integrats a l’Estat per elegir el seu futur.

I aprofitem aquest ple per interpel·lar directament a Catalunya en Comú i a Podemos, no es tracta de fer un vídeo i piulades d’indignació, no es tracta de dir “NO HO ENTENEM”, NO SÉ JESSICA, VOSTÉ ASPIRA A PRESIDIR LA GENERALITAT DE CATALUNYA, POTSER S’HAURIA D’APLICAR ELS CONSELLS I NO TRACTAR A LA CIUTADANIA D’ESTÚPIDA. Que vostès no estan al sofà de casa! Estan al govern de l’Estat! I que el rei marxaria era públic i notori i ara surten a dir que no en sabien res, però de debò creuen que ens poden pendre el pèl d’aquesta manera?
Diputats dels Comuns i de Podemos, si volen recuperar la seva credibilitat republicana el  mínim exigible en cada cas de corrupció: reconeixement, restitució i garanties de no repetició. Veritat, justícia, reparació.

I senyor Iceta, de vostè no em sorprèn la defensa moderada que ha fet de la monarquia perquè vostè ha format part i forma part del règim que volem tombar i….
Al més pur estil d’Al Capone, la factura de la tintoreria del Borbó serà la comissió saudita però és evident que estem davant d’una estructura criminal, LOS BORBONES SON UNOS LADRONES DEIA EL CANTANT. Lladres i senyors de la guerra, no ho oblidem. 
L’Estat espanyol és la setena potencia mundial en venda d’armes i si tenim en compte que la seva economia no se situa en aquest setè lloc, deduïm que el pes econòmic del negoci armamentista és proporcionalment major a la d’altres estats.
Compra venda d’armes que no seria possible sense la complicitat dels governs,  institucions públiques i la Monarquia, que vulneren reiteradament la normativa vigent sobre regulació d’armament com el Tractat Internacional contra el Comerç d’Armes. Malgrat aquests marcs reguladors la compra venda d’armament no ha parat de créixer en els darrers anys a zones en conflicte, com en el cas del Iemen.

I és que la relació entre els Borbons i la Dinastia Saud fa quatre dècades que dura. L’any 1977, el príncep Saudí va realitzar un préstec per valor de 100 milions de dòlars al Rei Joan Carles I. Aquest préstec, que tenia com a objectiu ‘enfortir la monarquia espanyola’, mai hauria estat retornat. Els privilegis i la impunitat monarquica fa que cap membre de la Monarquia borbònica hagi estat sotmès mai a control públic i parlamentari emparat en la legislació vigent i la connivència de l’aparell de l’Estat de protecció de les figures reials. 
El senyor Juan Carlos no va venir a instal·lar la democràcia, sinó a instal·lar el programa del Règim del 78 amb un sistema operatiu per beneficiar als de sempre. I res fa pensar que el rei Felip VIè sigui gaire diferent del pare. Els testos s’assemblen a les olles. El fill s’assembla al pare. Com la inviolabilitat s’assembla a la impunitat, I les donacions milionàries semblen corrupteles, Com “l’a por ellos” s’assembla al “todo el mundo al suelo”. Els testos s’assemblen a les olles, com els silencis semblen silencis, i Juan Carlos s’assembla a Franco, Els testos s’assemblen a les olles, i Felipe s’assembla a Juan Carlos. Pare i fill
Saben què no s’assembla a la Monarquia Espanyola? La República.

En el debat monarquia vs. República només hi ha dues opcions: els què històricament han avalat un règim de privilegis, capitalisme d’amiguets, corrupció, humiliacions i autoritarisme. I els que han lluitat per una societat justa, fraternal, igualitària, de persones lliures. Els qui per activa o per passiva avui permeten la continuïtat d’aquest règim de privilegis antidemocràtic, ens neguen aquesta societat igualitària per la qual tants van lluitar.

Si vostès ho volen, des d’avui Delenda est monarchia. Per construir aquesta República. República catalana que sempre confraternaritzarà amb els Republicans d’arreu de l’Estat. I que per respecte a ells i als valors que encarnen s’autodeterminarà.

Si vostès ho impedeixen, delenda est democràcia a Espanya. I serà llavors amb més força, per memòria dels lluitadors republicans, que avançarem des de la unitat popular cap a la República catalana d’homes i dones lliures. 

La República no és tan sols una forma d’Estat senyor Torra. El republicanisme és una forma d’entendre el poder i la societat. Volem la República i volem la llibertat republicana: la de tenir assegurades les condicions materials per no haver de dependre de cap poder oligàrquic o arbitrari. 
República és redistribució de la riquesa. 
República és que no hi hagi cases sense gent i gent sense casa.
República és PA, SOSTRE I TREBALL.
Senyor Torra, per descomptat que en una República no hi cap un rei. Però tampoc i caben els fons d’inversió que especulen amb el preu de l’habitatge. Tampoc hi caben projectes que trinxen el territori com el BCN World, o monstres de formigó com la C-32 o un model econòmic que afavoreix el monocultiu del turisme. Senyors Torra i Aragonés, el seu model de país, fa que l’independentisme republicà perdi credibilitat i suport. 

L’enemic de la república catalana no només és el Rei sinó qualsevol tipus d’oligarquia que condemna als treballadors a vides precàries i misèria. 
Tardarà més o menys. La podran encara apuntalar. Però la monarquia s’acabarà. I amb ella, tot un règim del qual molts de vostès se n’han erigit garants. 
Nosaltres no som garants de res sinó dipositaris de l’anhel de llibertat, igualtat i justícia que la nostra República encarnarà. Aquest és el fil roig de la causa republicana als Països Catalans, d’Abdó Terrades a l’1 d’octubre, passant pel Pacte de Tortosa que unia federals de Catalunya, del País Valencià, les Illes i Aragó. D’Isabel Vila, sindicalista empordanesa, a Aurora Picornell, comunista mallorquina, a Frederica Montseny, anarquista i primera ministra durant la República.
As Països Catalans no tenim Rei, i la construcció de la República Catalana és la millor mostra de solidaritat amb tots els projectes republicans i emancipadors dels pobles de l’estat espanyol per a tombar el Règim del 78.
 
Visca la República Catalana.