Donem resposta política a les conseqüències de la DANA

El passat 29 d’octubre la combinació entre un episodi de gota freda excepcional i una gestió política extremadament negligent, van provocar, fins al moment, més de dues-centes morts, milers de persones desaparegudes, centenars de ferides, i milers d’afectades a diverses localitats del País Valencià.

En primer lloc, des de la CUP volem seguir mostrant, colpits de dolor i ràbia, el nostre suport als familiars de les víctimes, així com del conjunt del poble valencià en aquests moments tan complicats.

És precisament aquest dolor i aquesta ràbia la que ens empeny a cercar les causes i els responsables d’aquesta tragèdia, que com la majoria de la població, sabem que hagués pogut tenir un impacte molt menor. No ens cansarem de repetir que aquest desastre no és només natural, sinó que és principalment polític.

En aquest sentit, cal tornar a evidenciar allò que ja és conegut per tothom: el govern valencià va ignorar els avisos previs de l’AEMET, va fer cas omís de les alertes per les crescudes dels cabals hidrogràfics i quan va avisar a la població ja era massa tard. En definitiva, el govern valencià del PP va prendre la decisió de no aturar l’activitat productiva malgrat els riscos més que evidents i va posar en una situació de perill a centenars de milers de persones que es van veure obligades per empresaris com Mercadona o IKEA a anar als seus llocs de treball o mantenir-s’hi, arriscant les seves vides. Sempre defensarem que les vides de les treballadores han d’anar per davant dels beneficis de les empreses.

Per si no fos prou, mentre la catàstrofe ja era una evidència i milers de persones maldaven per salvar la vida en carreteres, carrers i edificis inundats, el govern valencià no va activar els serveis d’emergència necessaris per fer front a la situació que s’estava vivint. Aquesta dinàmica criminalment negligent va arribar al punt que, no va ser fins 72 hores després de l’inici de l’emergència, que el govern es va dignar a acceptar el suport d’altres serveis d’emergències com el dels Bombers de la Generalitat de Catalunya, que havien estat rebutjats en un primer moment. La negligència és majúscula.

Ara com ara, milers de veïns i veïnes de les zones afectades segueixen sense cap mena de suport per part d’organismes institucionals, la qual cosa és del tot intolerable. La manca d’aigua, d’electricitat, d’aliment o altres béns essencials per la vida és coberta gràcies a la mobilització popular, que dia rere dia, i des del primer instant, s’ha bolcat a ajudar amb les tasques de rescat, assistència i neteja.

Aquesta crisi humanitària sense precedents recents a la història del nostre país, cal també posar-la en context: l’Estat espanyol ha ofegat sistemàticament el País Valencià, privant-lo de recursos econòmics i convertint-lo en un pati d’estiueig al servei del capital turístic espanyol i estranger. A l’infrafinançament crònic que pateix el País Valencià, se li han sumat dècades de governs autonòmics neoliberals que no han fet més que retallar i empobrir els serveis públics —sovint per pur espanyolisme centralista— que avui tant es troben a faltar. Aquestes retallades tenen un impacte brutal en la població en el dia a dia, però sobretot, i especialment en situacions d’emergència humanitària com la que estem patint.

Alhora, les polítiques negacionistes del canvi climàtic han permès el creixement econòmic i urbanístic al marge dels ecosistemes, destruint el territori i situant la població en zones de potencial risc i minvant la capacitat dels ecosistemes d’autoregular-se. Alhora, el canvi climàtic està fent que fenòmens propis del clima mediterrani com la DANA, siguin cada vegada més freqüents i més violents, i contra això, els governs espanyols i valencians l’únic que han fet és ignorar totes les advertències de l’àmbit científic i activista. El negacionisme climàtic mata.

Davant de l’extrema gravetat de la situació, proposem 9 mesures urgents que les institucions valencianes i espanyoles haurien d’adoptar de forma immediata:

1. La dimissió immediata del president de la Generalitat Valenciana, Carlos Mazón, així com del conjunt del seu govern.
2. La persecució judicial dels responsables polítics de la catàstrofe a partir de la coordinació d’agents socials i polítics.
3. L’exigència de responsabilitat penal per a les empreses que van obligar els treballadors i treballadores a anar o mantenir-se als seus llocs de treball quan el risc era un fet. 
4. La incorporació al sistema públic de tots els centres sanitaris i sociosanitaris de les comarques afectades per donar resposta a les necessitats de la població en l’actualitat i en el mitjà termini.
5. L’expropiació forçosa d’habitatges buits i d’ús turístic pel reallotjament de les persones afectades.
6. La creació immediata d’un impost extraordinari per les rendes més altes i les grans empreses per costejar les despeses de la gestió de l’emergència actual així com les futures tasques de reconstrucció.
7. La internalització immediata de totes les treballadores públiques dels diversos serveis d’emergència.
8. La restitució de la Unitat Valenciana d’Emergències amb un finançament públic adequat per poder donar resposta a aquesta i futures situacions d’emergència.
9. La limitació del preu dels productes i serveis essencials durant la situació d’emergència.

Com dèiem abans, si avui les supervivents de la catàstrofe estan podent sobreviure, no és gràcies a la feina dels seus governants, sinó gràcies a l’exemplar resposta popular que demostra que el “sols el poble salva el poble” no és només un eslògan sinó un instint humà ancorat a la solidaritat de classe. Celebrem amb ràbia, però també amb molt d’orgull que des del primer moment, milers de valencians van decidir enfangar-se i ajudar-se entre veïns, braç a braç, i generant estructures coordinades i exemplars.

En aquest sentit, des del primer moment, com a CUP i com a Esquerra Independentista, hem posat els nostres recursos humans i econòmics al servei de les persones afectades i del conjunt del poble valencià per, en primer lloc, estendre, coordinar i fer efectiva la solidaritat des de tots els racons dels Països Catalans i arreu del món i, en segon lloc, per treballar per denunciar la nefasta i homicida gestió del govern valencià i espanyol. Així, i amb aquest esforç conjunt desplegat des de la mateixa nit de la tragèdia, desenes de casals i ateneus del país, s’han convertit ja en centres de recepció de material, centenars de persones s’han registrat per formar part de les brigades de treball que ja han arrencat aquests passats dies i s’han recaptat milers d’aportacions econòmiques que serviran per alleugerir el patiment col·lectiu que aquesta DANA deixa enrere. Animem tothom qui ho vulgui a participar-hi a través de organitzemlaresposta.cat/

I com dèiem, és imprescindible que a la vegada que seguim articulant la solidaritat arreu del país, siguem ferms en la cerca de justícia i responsabilitats. Només així podrem tenir la garantia que situacions com la que avui ens colpeja no es torni a repetir. Que mai més, polítics negligents i empresaris explotadors tornin a jugar amb les nostres vides com ho han fet en aquesta tragèdia. Que els Països Catalans siguem lliures del jou dels estats capitalistes espanyol i francès. És per això que fem una crida a la mobilització solidària arreu del país, en les múltiples convocatòries del dijous 7 de novembre, així com la manifestació convocada el dissabte 9 de novembre a València.

Candidatura d’Unitat Popular
Països Catalans, 5 de novembre del 2024