L’AIXADA 019 | El rostre de la violència és el del patriarcat. Sempre.

Fa cinquanta anys que Franco és mort, però hi ha ombres que no desapareixen. Aquest 25 de novembre recordem que la violència masclista no és un fet aïllat, ni un problema domèstic, ni una suma de casos: és una estructura de dominació. És una violència que ordena qui pot viure amb llibertat i qui ha de viure amb por.

És una violència que es manté perquè el patriarcat i el capitalisme necessiten el nostre treball invisible, les nostres cures. Ho veiem a les dades: gairebé la meitat de les dones serien pobres si depenguessin només dels seus ingressos. La precarietat és terreny fèrtil per a la violència.

I mentre tot això passa, creix una ofensiva reaccionària que nega la violència masclista, que culpabilitza les víctimes i que utilitza discursos racistes i islamòfobs per dividir-nos. Ens volen fer creure que la violència té nacionalitat o color de pell, però no és cert. El rostre de la violència és el del patriarcat. Sempre.

Davant aquesta ofensiva, nosaltres tenim molt clar qui som:
el feminisme és i serà sempre antifeixista. 

Aquest 25N alcem la veu per totes les assassinades, per totes les que pateixen violència avui, per totes les que no han pogut parlar i per totes les que es mantenen dempeus.Per totes elles, per totes nosaltres:
lluitem per viure. Recordem per lluitar.