CONSTRUÏM EL PAÍS DE LA CLASSE TREBALLADORA

Vivim temps de guerra, d’especulació, de precarietat. Un món on els mercats financers decideixen el preu del pa, de la llum, del sostre, mentre som nosaltres, la classe treballadora qui en paga el cost. Vivim en un sistema capitalista que s’expressa de manera ferotge i que acumula riquesa a partir de la nostra força de treball, mentre s’enriqueix i empitjora les nostres condicions de vida. 

Aquest Primer de Maig, des de la CUP afirmem que la classe treballadora mereixem viure amb dignitat i per aquest motiu cal que protegim i dignifiquem les condicions de vida del poble treballador català. 

Per això proposem un salari mínim català de 1.500 € als Països Catalans. Perquè el cost de la vida no para de pujar mentre els beneficis empresarials baten rècords. Perquè l’energia, el petroli, el preu dels productes bàsics i sobretot l’habitatge no para de pujar. Avui, la meitat de la població destina fins a un 60% del salari a pagar un sostre. Cal apujar els salaris, regular i posar un topall als preus dels béns bàsics, reduir la jornada laboral a 35 hores – i avançar cap a les 32 – i acabar amb les hores extres. Volem temps per viure, no per sobreviure. 

Reivindiquem també unes condicions laborals justes i estables. Volem un model que reforci el sector públic i garanteixi estabilitat, seguretat i drets. Volem contractes estables, posar límits a la temporalitat i una regulació dels acomiadaments que prioritzi la vida digna davant del benefici i asseguri la continuïtat laboral. Volem que la negociació col·lectiva sigui forta, amb participació real de les treballadores, que impedeixi decisions unilaterals de les empreses. Volem salaris justos, jornades més curtes i drets de conciliació. I afirmem que no hi ha justícia laboral sense igualtat: cal combatre l’escletxa salarial, la discriminació de gènere i qualsevol forma d’assetjament. 

I ho diem clar: dins l’Estat espanyol no hi ha cap possibilitat de millora de les condicions laborals. El seu centralisme ha subordinat les necessitats de la classe treballadora i ha impedit que puguem decidir sobre qüestions com el salari mínim, la nostra autodeterminació ni exercir la nostra sobirania també en àmbit laboral.  

Per això la lluita nacional i la lluita laboral són indestriables. Cal construir un nou marc de relacions laborals al servei del poble treballador català. Cal organitzar-nos i mobilitzar-nos. 

Construir el país de la classe treballadora!