La CUP i els pressupostos: la vida pot ser descaradament millor

El Parlament de Catalunya ha aprovat  els pressupostos de la Generalitat per al 2026, dotats de 49.162 milions d’euros, amb els vots de PSC, ERC i els Comuns —més un vot erroni de Junts— i el rebuig de Junts, el PPC, Vox, l’Aliança Catalana i la CUP. Són els primers comptes que s’aproven des del 2023 i els primers de tota la legislatura d’Illa. La diputada de la CUP Laure Vega va centrar la intervenció del grup denunciant que una xifra rècord sobre el paper no es tradueix en cap millora material per a la majoria social: no atura l’especulació de l’habitatge, no millora les condicions de la pagesia, ni retorna temps de vida a qui cuida, treballa o espera un tren que no arriba. 

Per a la CUP, el problema de fons no és només què s’hi destina, sinó què s’hi renuncia a fer. Vega ha acusat el tripartit de confondre estabilitat amb resignació, i ha alertat que aquesta manera de governar —gestionar l’existent sense alterar-ne les causes— acaba obrint la porta a l’extrema dreta si l’esquerra no demostra, amb fets, que la política pot millorar la vida real de la gent. Ens volen acostumar a no esperar mai res millor, ha dit la diputada, i els catalans mereixem més que conformisme.

Davant d’uns comptes que blinden l’statu quo, la CUP s’ha presentat com l’única garantia d’esquerres real al debat pressupostari, amb dotze propostes concretes per fer que la vida sigui descaradament millor, aquí i ara:

1. 1. Habitatge: si l’habitatge és un dret, no és per especular. Cal posar límits a l’especulació, recuperar el control públic del sòl i garantir cases assequibles per a tothom.
2. 2. Educació: educació pública i de qualitat, amb més places públiques de 0 a 3 anys i total gratuïtat, reducció de ràtios i més recursos per acompanyar cada infant i garantir la igualtat d’oportunitats.
3. 3. Laboral: un salari mínim català de 1.500 euros, adaptat al cost real de la vida, perquè viure dignament requereix salaris dignes i unes condicions laborals més justes.
4. 4. Català: una Estratègia nacional d’accés a la llengua, amb més cursos, més recursos i més eines perquè tothom pugui aprendre català, també en horari laboral i costejat per l’empresa.
5. 5. Turisme: una reducció planificada del turisme internacional, perquè no volem un país al servei del turisme sinó un model econòmic diversificat i arrelat al territori.
6. 6. Alimentació: una distribuïdora i una xarxa de supermercats públics, perquè l’alimentació és un dret que cal protegir, donant suport a la pagesia i recuperant sobirania alimentària.
7. 7. Transport: la gratuïtat del transport públic, perquè moure’s no pot dependre de la butxaca de cadascú sinó ser un dret universal, accessible i de qualitat.
8. 8. Sanitat: un sistema sanitari 100% públic, perquè la salut no és un negoci: cal acabar amb el lucre dels consorcis i les mútues obligatòries.
9. 9. Energia: el reforç de l’Energètica pública, perquè l’energia és un dret bàsic i cal una empresa pública que la generi, distribueixi i comercialitzi al servei de la gent.
10. 10. Cures: el desplegament d’una xarxa pública i universal de cures, amb serveis de 0 a 3 anys, atenció a la dependència i suport domiciliari i comunitari a tot el territori.
11. 11. Cultura: una T-Cultura que garanteixi l’accés gratuït a activitats culturals finançades amb recursos públics, perquè la cultura és un dret, no un privilegi.
12. 12. Drets socials: un Pla de Rescat públic per a residències, perquè la gent gran i les persones amb discapacitat mereixen cures dignes, amb més places públiques i menys mercantilització.

El Ple també va aprovar la llei de mesures que acompanya els pressupostos. La diputada Pilar Castillejo ha denunciat que PSC, ERC i Comuns hi han aplicat la “llei del corró”, rebutjant en bloc totes les esmenes presentades per la CUP: la reclassificació del personal d’atenció educativa (PAE), la traçabilitat dels fons per a l’equiparació salarial estesos als serveis d’igualtat, la gestió pública de l’aigua a l’àrea metropolitana, la creació del cos de Protecció Civil, la presumpció de minoria d’edat per als joves migrants i l’obligatorietat del català a les empreses de transport que reben concessions públiques. La CUP hi ha incorporat també un conjunt d’esmenes proposades pels mateixos sindicats del comitè de vaga, que recollien les principals reivindicacions del sector educatiu en lluita.

La contradicció ha estat especialment flagrant en el cas del PAE: ERC ha votat en contra d’una esmena de la CUP pràcticament idèntica a una de pròpia que el mateix grup aprovaria poc després. El vot en contra d’ERC i els Comuns deixa clar que, més enllà de les paraules de suport al sector educatiu i social, el seu paper real en els conflictes oberts al país és el d’ajudar el PSC a pacificar-los sense resoldre’ls.

Per a la CUP, aquest tràmit pressupostari confirmen un diagnòstic: hi ha diners, hi ha majoria parlamentària possible i hi ha propostes concretes sobre la taula per canviar la vida de la gent. El que falta és la voluntat política d’un tripartit que prefereix gestionar el malestar abans que capgirar-ne les causes. La CUP continuarà sent, dins i fora del Parlament, l’única oposició d’esquerres disposada a exigir-ho.