Qui mana sobre el turisme; els veïns o els lobbies?

El Parlament de Catalunya ha debatut i votat la moció de la CUP sobre política turística, una iniciativa que planteja la necessitat d’iniciar una transformació profunda del model econòmic del país per reduir la dependència del monocultiu turístic i situar les necessitats de la població al centre. La proposta s’articulava al voltant de quatre grans eixos: posar límits al creixement turístic, amb moratòries en les zones saturades i el rebuig a noves infraestructures com l’ampliació de l’aeroport del Prat; protegir les treballadores, reforçant la Inspecció de Treball, els drets laborals i la negociació col·lectiva; recuperar habitatge, reduint els pisos turístics i incorporant-los progressivament al parc públic, cooperatiu o assequible; i abordar que la crisi climàtica també és una qüestió de classe, impulsant mesures de protecció davant les altes temperatures tant als centres de treball com als municipis.

La moció també situava al centre la necessitat de quantificar, per primera vegada, el cost real que el model turístic té sobre el conjunt del país: els serveis públics, l’habitatge, el comerç de proximitat, els salaris, els recursos naturals o la llengua. Aquest és un dels elements més diferencials de la proposta de la CUP: els beneficis del turisme no poden continuar privatitzant-se mentre els costos econòmics, socials i ambientals recauen sobre el conjunt de la població.

El resultat de les votacions evidencia que el PSC continua defensant el model turístic actual. Amb els seus vots, i sovint amb el suport de Junts, PP, Vox i Aliança Catalana, van ser rebutjades les principals mesures de transformació: els estudis sobre els costos reals del turisme; les moratòries a nous hotels i establiments turístics; l’aturada de noves infraestructures vinculades al creixement turístic, inclosa l’ampliació de l’aeroport del Prat; la fi de la promoció turística amb diners públics; la reforma de la taxa turística; la reducció dels pisos turístics; la recuperació dels diumenges i festius comercials; la creació de punts públics de defensa laboral o l’accés a les piscines dels hotels durant episodis de calor extrema. Les propostes que qüestionaven el model de creixement turístic només van comptar amb el suport de la CUP i els Comuns, i en alguns casos també d’ERC.

La cambra sí que va aprovar diverses mesures impulsades per la CUP. Entre aquestes destaquen la protecció del comerç de proximitat, l’estudi de la regulació dels lloguers comercials, diferents mecanismes per recuperar habitatge per al parc públic, un pla per facilitar la reconversió dels llocs de treball vinculats al sector turístic cap a sectors estratègics, el reforç de la inspecció laboral davant les altes temperatures, diverses mesures de garantia dels drets lingüístics al sector turístic i l’elaboració d’un pla de turisme popular que reconegui el lleure com un dret.

Així doncs, d’una banda, el Parlament assumeix algunes mesures per protegir el comerç local, els drets laborals, l’habitatge o la llengua. De l’altra, la majoria parlamentària, amb el PSC al capdavant, continua rebutjant les eines necessàries per reduir la dependència del turisme i afrontar les conseqüències socials, ambientals i econòmiques que genera aquest model. La CUP continuarà treballant per avançar cap a un model econòmic al servei de qui viu i treballa al país, on l’habitatge sigui un dret, el territori no estigui en venda i el turisme deixi de condicionar el futur de Catalunya.