Girona: Celebrat el tercer punt de trobada, amb el tema de la cultura

Titot: “La llengua i la cultura han de ser eines de cohesió social”

Celebrat, al casal independentista El Forn, el tercer Punt de Trobada de la CUP de Girona amb la participació de David Casellas de l’Adac, i l’excantant de Brams Francesc Ribera “Titot”

L’acte, el dissabte, el va encetar Toni Rico, representant de la Comissió de Cultura de la CUP de Girona. Rico va plantejar tant la necessitat de facilitar més espais per a la producció cultural, com la d’aproximar als ciutadans i ciutadanes els espais ja existents per a mostrar cultura, ja que “la Mercè, el Teatre Municipal, els centres cívics dels diferents barris de la ciutat o l’Auditori Municipal són espais que molts cops no són considerats com a propis per les associacions gironines”. En aquesta línia va plantejar la necessitat de crear una sala de concerts pública i municipal.

L’Antoni va denunciar el deteriorament d’alguns espais culturals municipals, posant com a exemple la demanda de l’associació de veïns de Sant Narcís de restaurar el teatre del centre cívic que encara no ha rebut resposta per part del consistori. 

Pel que fa a la llengua, va destacar la importància de potenciar-la des de l’Ajuntament, i va proposar l’agermanament de Girona amb diverses ciutats dels Països Catalans. En aquest punt també va proposar la retirada de la bandera espanyola de l’Ajuntament i de tots aquells edificis públics que en depenen; així com el quadre del rei d’Espanya, que presideix la sala de plenaris de l’Ajuntament.

Seguidament prengué la paraula David Casellas, de l’Adac, que va començar destacant la importància de la llengua catalana dins de la cultura catalana. Per això, va dir, “quan es vol anar en contra de la cultura catalana l’element que s’ataca sempre és la llengua”.

Casellas va assenyalar que, actualment, el català ha guanyat cert terreny en diferents àmbits formals, com la retolació dels comerços. Tot i així, va insistir que s’ha de fer complir amb molt més rigor la llei de normalització lingüística, sense excloure’n les fires de Girona. També va informar que l’Adac ha fet un estudi aquestes últimes fires que ha detectat que la catalanització de les fires de la Devesa sols arriba al 15%, entenent com a catalanització el fet de tenir rètols en català i en castellà alhora.

Finalment, Casellas va parlar de la necessitat de potenciar des de l’Ajuntament els referents de catalanitat i la Història de Catalunya: “batejar edificis i infrastructures municipals amb noms de personatges amb una catalanitat molt marcada és necessari per poder normalitzar la cultura catalana”. En aquest sentit, David Casellas va reclamar la instal·lació de rètols explicatius dels diferents edificis i monuments històrics de la ciutat, així com l’eliminació dels rètols de caràcter feixista i franquista que encara queden a la ciutat. 

Per la seva banda, en Titot va plantejar que cal entendre la cultura com un element de comunicació i cohesió, i no estrictament com a oci i consum, ja que la cultura és per sobre de tot un element de participació: s’ha de rebre i també donar. 

També va assenyalar que l’administració i les institucions, més que fer, han de deixar fer. “Cal que no es fabriqui la cultura des de les institucions, sinó que en tot cas aquestes aplanin el terreny per a la participació de la gent que es vol expressar artísticament”, va dir.

Titot va parlar de la necessitat de fer conèixer la cultura i les expressions culturals dels Països Catalans per compensar el que hi ha hagut fins ara: la construcció d’un imaginari col·lectiu amb referents espanyols. De la mateixa manera, va dir que la societat catalana nativa ha de conèixer i entendre la cultura dels nous catalans, ja que contra la fragmentació de la societat i el racisme la millor eina és el coneixement mutu i la informació.

Tot seguit, Titot va llençar dues preguntes que van encetar immediatament el debat: “Què és la cultura catalana? Qui fa cultura catalana?”. La resposta, per consens després del debat, fou que cultura catalana és tota aquella que es fa en referència als imaginaris col·lectius de la societat catalana.