‘En política d’habitatge, intervenció pública? I tant!’

Per Toni Cusó, cap de llista de la CUP de Ripoll

 

En el mediocre debat sobre el nou Estatut d’autonomia, els partits institucionals discutien si era “intervencionista”. Semblava que la intervenció pública sigui per les dretes i les esquerres domesticades un autèntic dimoni.

 

Des de la Candidatura d’Unitat Popular (CUP) de Ripoll tenim clar que no. I encara més. En el cas de la política d’habitatge aquesta intervenció és absolutament imprescindible. El mercat ha demostrat al nostre país que un bé bàsic com és l’habitatge esdevé un bé de luxe. I davant d’aquesta realitat des de l’Ajuntament de Ripoll no es pot mirar cap a una altra banda i considerar que tot plegat “ens ve massa gran”.

El nostre consistori ha d’esdevenir un actor protagonista per tal que el conjunt de vilatans i vilatanes, especialment les classes populars, puguin accedir a un habitatge digne i a un preu raonable. Des del Ripollès hem de dir prou a l’onada especulativa que té el centre a Barcelona i que expulsa per culpa dels preus desorbitats a les classes populars cada vegada a poblacions més allunyades. No volem que aquest fet es repeteixi a escala comarcal. I malgrat que les solucions miraculoses no existeixen, si que tenim clar quin és el camí i volem deixar clar que tot plegat és qüestió de voluntat política. Qui ho negui és còmplice dels especuladors.

La política d’habitatge s’ha de basar en tres eixos: el lloguer d’habitatges públics, el foment de la rehabilitació de pisos buits per tal que siguin llogats i tirar endavant plans de reforma de les colònies industrials urbanes per arrendar els seus pisos. És clar que cal canviar el xip de la necessitat de tenir un pis de propietat per passar a ser habitual tenir llogat un pis públic.

 

Cal impulsar la borsa municipal d’habitatge i centrar-la en el lloguer, tant d’aquells pisos públics com els particulars. Una bona manera d’augmentar l’oferta és que el 50% de les noves promocions hauran de ser de protecció oficial en règim de lloguer. Un cas d’aplicació és a la devesa del Pla, on no es pot justificar que el tancament d’una empresa esdevingui una operació immobiliària especulativa. Un altre emplaçament d’actuació és la caserna de la Guàrdia Civil. S’ha de pressionar a les forces d’ocupació per tal que abandonin Ripoll –ocupen terrenys municipals– i allà es construeixin exclusivament habitatges públics de lloguer.

 

D’altra banda, i per tal de limitar al màxim nous desenvolupaments urbanístics, hem de centrar els esforços en la rehabilitació, especialment al Barri Vell. Sabem que estem en el bon camí que ha marcat la Llei de barris, però no hem de cessar en aquesta política. En aquest sentit, cal realitzar un cens municipal d’habitatges buits i instar-ne a la rehabilitació i aprofitar tots els mecanismes que permeti la futura –si algun dia el tripartit s’atreveix a aprovar-la– Llei de l’habitatge.

 

I per què no? Posem imaginació a la qüestió i fomentem models alternatius d’habitatge. En aquest sentit des de la CUP de Ripoll apostem per experimentar amb el model cooperatiu (projecte sostre cívic) i reimpulsar la masoveria com a model d’habitatge i de conservació del patrimoni arquitectònic.

 

I com dèiem abans, qui negui que l’accés a un habitatge digne és qüestió de voluntat política, és còmplice de l’especulació.