"Personalment fa temps que navego entre aquestes reflexions i tot que pugui semblar contradictori, he fet un últim buidat de tot plegat i he decidit: […]
"Personalment fa temps que navego entre aquestes reflexions i tot que
pugui semblar contradictori, he fet un últim buidat de tot plegat i he
decidit: començar de nou. De nou enterrar-me als fonaments. De nou
treure la pols a cada paraula política: democràcia, participació,
poble, unitat, progrés…. I m’he apuntat a cosa jove, engrescada,
sense sous, horitzontal, de màxima transparència i de treballat rigor.
M’he apuntat a la CUP de Cardedeu. Una aposta a la nova vida, a allò
que fa olor de primavera."
Jaume Rodriguez de la CUP de Cardedeu (havia estat diputat al Parlament i regidor de Cardedeu per ERC)
A tu que no penses votar
Fins ara, hi havia raons diverses per no anar a votar. Diverses i
contradictòries. Ara , s’han fusionat i el que hi ha és una única i
poderosa i indefinible raó per no anar-hi. Per no anar-hi mai més. Així
que el que fins ara era un lliure exercici de responsabilitat
democràtica d’alguns, els qui no anaven a votar, poc a poc la nostra
democràcia s’ha anat convertint en una mena d’indiferència
generalitzada, sense matisos; en un impossible vital ; en un infumable
que crea addicció; en un anticòs social progressiu.
Avui son molts els qui decideixen no anar mai més a votar. No pas per
desídia o deixadesa o desinterès per la “cosa” pública ( aquests son
part d’un altre capítol) sinó just per tot el contrari. Es a dir: per
una creixent exigència en la regeneració d’una conquista social, la
DEMOCRACIA, que en pocs anys ha passat de ser una il·lusió col·lectiva
a un desassossec generalitzat, entre la ciutadania més sensible. I
aquest trajecte s’ha caminat amb molts pocs anys.
Son ja un nombre creixent els qui se senten
estafats per una “manera de fer” i “una manera de ser” dels qui s’ha
apoderat de les cúpules dirigents dels partits i que han fet de les
seves formacions impures plataformes empresarials, escampades arreu
del territori nacional. Amb una gran i única finalitat: la perpetuació
de l’empresa i la seva expansió i els vitalicis dels seus directius.
Cada una d’aquestes “empreses” que es presenten a la nostra votació
cada de tant en tant, adornen el seu “glamour” amb una grotesca llista
d’interessos del poble; dels nostres interessos, suposadament.
Cal reconèixer, sobretot en les eleccions municipals, alguns ciutadans,
algunes ciutadanes moguts exclusivament per un servei directe a la
comunitat. Jo n’he conegut. Jo en conec. Feta, però, aquesta salvetat
que es pot conèixer o no, segons el grau d’implicació social que hom
tingui, cal proclamar en veu poderosa que aquesta democràcia,
segrestada per cúpules de dirigents, sostinguda i alimentada per
caixes i bancs, pactada i vigilada de ben aprop per exèrcits i altres
fàctics, amb una guinda monàrquica d’escàndol, s’ens està morint a les
mans. I la prova del set és que ,dia a dia, la gent més sensible, més
provada en el servei i la lluita pels drets públics, s’està retirant de
la participació. Part també d’aquesta prova del set és els poquíssims
militants compromesos que tenen en llista els partits; la no presència
de gent espontània als mítings d’obligat compliment, els sous fixats i
no sindicats a tants fidels que ja no treballen pel partit sinó cobren,
a l’estil i maneres dels seus dirigents,que si cobren i amb quines
nòmines¡….
Recentment, a Catalunya, hem aprovat el darrer Estatut amb poquísima
participació a pesar de la gresca mediàtica i els milions invertits per
la Generalitat per convèncer a una ciutadania desactivada i avorrida i
embafada. Sembla ser que la tendència a cada elecció que ens cau és
engrandir l’abstenció, la deserció. Anem progressivament creixent en
esforços i mitjans propagandístics d’una part (premsa, ràdio,
televisió, cartes, mailins, cartells i pancartes i mitings i
sardinades i butifarrades i petons a nens i visites a fàbriques i
mercats, videos, webs…) i de l’altre inversament proporcional a
l’esforç propagandístic creix i creix i creix el desinterès popular.
Cal veure només , a casa i al bar la reacció dels teleobservadors quant
anuncien propaganda electoral. “Uf, exclama el personal, quin pal,
quina llauna¡¡” Elecció rera elecció es repeteix, entre la gran
indiferència dels tribunals de justícia, l’escàndol (que ja no
escandalitza a ningú) dels periodistes professionals negant-se a signar
unes noticies electorals maquillades, preparades , mentideres, fetes a
mida de cada partit, sense cap crítica ni avaluació. Sembla però que
els mateixos periodistes, feta la nota de rigor, no volen més guerra.
Allò que no acceptaria cap demòcrata sense titllar-ho de censura i/o
apologia dictatorial, s’accepta una i altre vegada. Així son els espais
electorals que entre tots, si us plau per força, paguem.
Noticies
falses, falsificades, falsificants sobre candidats, candidates i actes
electorals. Una gran i reiterada camama que ja no agafa amb els pijats
al ventre a ningú, pero que torna una i altre vegada i, que per més
inri, sempre va precedida d’una explicació reivindicativa, com a
preàmbul obligat.
Potser s’haurà de convertir en obligatori , a la belga o la peruana,
anar a votar. Obligació penalitzada. Sense il·lusió, sense festa
democràtica, lluny dels lluentors de la maduresa ciutadana. I, així,
allò que havia nascut i crescut com a fita social engrescadora i
màxim exponent de llibertat, quedaria ja definitivament relegat a la
pura indiferència, consolidada. Sembla que anem cap aquí. Banalitzat
tot i desfibrada tota consciència, hem desertitzat un espai social fins
ahir mateix prometedor.
Personalment fa temps que navego entre aquestes reflexions i tot que
pugui semblar contradictori, he fet un últim buidat de tot plegat i he
decidit : començar de nou. De nou enterrar-me als fonaments. De nou
treure la pols a cada paraula política: democràcia, participació,
poble, unitat, progrés…. I m’he apuntat a cosa jove, engrescada,
sense sous, horitzontal, de màxima transparència i de treballat rigor.
M’he apuntat a la CUP de Cardedeu. Una aposta a la nova vida, a allò
que fa olor de primavera. Salut.
Jaume Rodríguez
Comparteix:
NOTÍCIES RELACIONADES:
-
Descansa en pau, Xavier.
Ha mort Xavier Carceller Roqué, referent en la planificació i la protecció del medi natural, i company implicat en els grups de treball de defensa […]
-
La CUP vol garantir que el Hard Rock no tiri endavant
La CUP-DT proposa esmenes a la modificació de la llei per eliminar els privilegis fiscals del Centre Recreatiu i Turístic (CRT) de Vila-seca i Salou i adverteix que per posar punt final al projecte cal revocar la llicència del Casino i aturar amb el PDU