Cal que defensem el català sense excuses ni concessions | Editorial de l’Aixada

La situació de la llengua catalana als Països Catalans és gravíssima. L’enquesta d’usos lingüístics ho ha evidenciat: l’ús social del català va en davallada i cap Govern dels últims vint anys ha fet res per contrarestar aquesta dinàmica.  És intolerable que no se’ns atengui en català a la sanitat pública, que no hi hagi places per atendre la demanda de cursos de català per a adults, que a l’escola no es garanteixi el dret a adquirir-lo o que a les empreses els surti de franc saltar-se les regulacions.

Cal defensar el dret dels catalanoparlants a poder viure plenament en català i el dret dels qui encara no ho són a poder accedir-hi sense traves, com a eina d’acollida i de cohesió. Hi ha una opressió nacional que ens vol fer oblidar el valor de la nostra llengua, que la vol menys viva. El dret a la llengua és irrenunciable. En la seva defensa ens juguem, ni més ni menys, que el futur del nostre poble.

I la solució la tenim clara: sense la independència, la normalització total del català serà impossible, però això no vol dir resignar-se. Ara venen mesos decisius i ens caldrà mobilitzar-nos per defensar el català a l’escola, als mitjans i al carrer. No n’hi ha prou amb la militància individual: necessitem un compromís col·lectiu i governs que actuïn amb valentia. Cal que defensem el català sense excuses ni concessions.

Defensem la llengua, sembrem futur. Als Països Catalans, en català.