El Camp: Col·lectius i entitats interposen un contenciós administratiu al Pla Director de les ARES

Nacional

Les CUP de Reus, Tarragona, Valls i el Vendrell, l'entitat la Canonja 3 – Poble, Paisatge i Sostenibilitat, Unió de Pagesos, l'Associació de Veïns de […]



Les CUP de Reus, Tarragona, Valls i el Vendrell, l'entitat la Canonja 3 – Poble, Paisatge i Sostenibilitat, Unió de Pagesos, l'Associació de Veïns de Sant Salvador i Sant Ramon, Gent del Poble de Montblanc, el Col·lectiu Independentista del Priorat i altres col·lectius i entitats del Camp després de presentar al·legacions i presentar un recurs potestatiu de reposició arriben al contenciós administratiu amb el propòsit d'aturar els desenvolupaments urbanístics de les AREs del Camp de Tarragona.


Diversos col·lectius del Camp de Tarragona treballen conjuntament per aturar les AREs del Camp de Tarragona.


Dos anys i quatre mesos després de l’aprovació del Decret 1/2007 de 16

d’octubre de 2007, de mesures urgents en matèria urbanística, i després

de denunciar públicament en diverses ocasions, presentant al·legacions

i un recurs d'alçada, arribem a la via del contenciós administratiu.

Les ARE varen escenificar la claudicació del govern de la Generalitat

davant els interessos dels promotors i constructors, just en uns

moments abans de l’entrada en la gran crisi econòmica que patim, una

crisi d’abast mundial i de tot el sistema productiu. La construcció

d’habitatges de protecció oficial era l’excusa, però la finalitat

encoberta no era altre que la creació de sòl residencial, de forma

ràpida, a un preu molt inferior al preu de mercat, en benefici dels

promotors, dels constructors i dels polítics corruptes, una operació

per legalitzar tots els possibles casos “Pretòria” existents. La gran

crisi ha situat les coses en el seu lloc, el capital ha deixat

d’apostar per la construcció i la fórmula de les ARE sense els

promotors privats, no pot tirar endavant.

Del Decret de mesures urgents en matèria urbanística en podem dir

moltes coses, ja s'ha denunciat que no donava resposta, en el moment en

que va sorgir i encara menys ara, al problema d’accés d’habitatge, sinó

que era una mesura per satisfer les necessitats del capital promotor i

constructor i posar al mercat tots els terrenys que durant dècades

Incasol havia anat comprant arreu del Principat. Sembla que no els hi

està sortint massa bé ja que Incasol en aquests moment no té capacitat

econòmica per afrontar-ho i els Ajuntaments que s'hi van mostrar

d'acord, tenen un parc d'habitatges construïts i sense vendre tant gran

que l'ARE els hi fa més nosa que servei.

El Govern d’Entesa ha intentat vendre aquestes mesures urgents i el

Pacte Nacional per l’Habitatge com una solució al dèficit d’habitatge

protegit que té Catalunya, de fet no es cansen de repetir que el 50% de

les vivendes que es construiran gaudiran d’algun tipus de cobertura

pública. S’obliden, però, de reconèixer que les ARE no van acompanyades

de polítiques reals per garantir l’accés a l’habitatge, els actuals

criteris d’accés a la protecció oficial exclouen els sectors més

populars de la nostra societat. Les esperades mesures urgents en

matèria d’habitatge han oblidat deliberadament les polítiques de foment

del lloguer, la rehabilitació o la recuperació dels pisos buits. La

crisi immobiliària actual és una crisi d’excés d’oferta, per tant, al

Principat i als Països Catalans hi sobren pisos! A molt pocs llocs es

pot assegurar que facin falta habitatges.

Les conseqüències més importants del Decret de les ARE, però, tenen a

veure amb la vulneració i retallada dels drets dels i les ciutadanes i

la invasió de l’autonomia municipal. Per un cantó, elimina els

processos de participació ciutadana obligatoris fins ara en les

qüestions de planejament general dels municipis. Per altra banda, es

vulnera l’autonomia municipal garantida fins ara en matèria d’ordenació

urbanística i anul·la l’autonomia municipal quant a la tasca

planificadora i d’ordenació del territori. Les ARE es poden

desenvolupar en terrenys considerats no urbanitzables fins al moment,

prescindint dels Plans Generals d’Ordenació Urbana vigents; les ARE

permeten crear barris inexistents en el planejament municipal,

redueixen al màxim tots els tràmits, terminis, controls i normativa

exigits per poder urbanitzar.

Les ARE també són l’exemple més evident del model de creixement

indefinit que segueix defensant el Govern d’Entesa a Catalunya. Un

model oposat als principis de sostenibilitat i preservació del

territori. Les ARE impliquen un creixement, en nombre d’habitatges i de

població, totalment inassumible i insostenible pel país i per la

majoria de municipis afectats. Les ARE agreugen la realitat dels

“barris dormitori” aïllats, i son, doncs, una política de

desnaturalització municipal i social.

Des d’aquest plantejament considerem que alguns dels preceptes del

Decret 1/2007 podrien ser inconstitucionals, i que suposa la més gran

vulneració de l’autonomia municipal des de la restauració dels

Ajuntaments. Per tot plegat, s'interposa el Contenciós Administratiu al

Pla Director Urbanístic (PDU) del Camp de Tarragona.

Les àrees residencials estan regulades pels Plans directors urbanístic,

en el nostre cas, el Pla Director Urbanístic de les Àrees Residencials

Estratègiques del Camp de Tarragona, que inclou: ARE La Barquera, de

Calafell; ARE Sant Gregori, de Falset; ARE Passeig Nord, de Reus; ARE

Sector Residencial dels Pallaresos, Tarragona; ARE Eixample Estació, de

Perafort, ARE La Canonja, ARE Pou Boronat, de Tarragona; ARE Ruanes, de

Valls; ARE El Molí Baix, de Santa Oliva i ARE La Canaleta de Vilaseca.

Des de l'aprovació inicial a la final, del Pla Director Urbanístic han

caigut dues AREs al Vendrell i una ARE a Montblanc.

Els diversos plans redactat aquest últims anys, des de Barcelona, per

definir el futur desenvolupament del Camp de Tarragona ens condemnen a

convertir-nos en la segona àrea metropolitana de Catalunya. Els

polígons industrials presents i els futurs, les infraestructures ja

construïdes i les projectades ens volen portar cap aquest camí. Les

AREs del Camp en són una altra peça, una peça que se'ls hi resisteix i

que lluitarem perquè no puguin col·locar en el seu puzle de destrucció

de territori i de desnaturalització de les relaciona socials. No

permetrem que es desenvolupin barris sencers amb l'excusa d'uns

equipaments necessaris. No permetrem que amb l'excusa dels habitatges

de protecció oficial es construeixin vivendes del tot innecessàries. No

permetrem que decideixin per nosaltres, tenim moltes coses per dir.

Fins ara no hem callat i arribarem fins a on calgui per aturar les AREs

del Camp de Tarragona.

Col·lectius i entitats signants del contenciós

Assemblea de Joves de Reus

Associació de veïns des de Tarragona a Sant Ramon i Sant Ramon

Campanya Reus Viu

Col·lectiu Independentista del Priorat

CUP Reus

CUP Tarragona

CUP Valls

CUP El Vendrell

Gent del Poble (Montblanc)

La Canonja 3 – Poble, paisatge i sostenibilitat

Maulets Reus

Plataforma en defensa del Patrimoni Natural del Priorat

Plataforma Valls Viu

Unió de Pagesos

5 de març de 2010