Canvi climàtic: l’hora del canvi social

Nacional

Jordi Navarro Morera, estudiant de geografia i portaveu de la CUP de Girona: Darrerament hem pogut constatar com la comunitat científica internacional ha assolit un […]



Jordi Navarro Morera, estudiant de geografia i portaveu de la CUP de Girona: Darrerament hem pogut constatar com la comunitat científica

internacional ha assolit un elevat nivell de consens pel que fa al

reconeixement de l’existència del canvi climàtic.



Mercès en part al

treball desenvolupat pel Intergovernmental Panel on Climate Change

IPCC), avui gairebé tothom accepta que el fenòmen del canvi climàtic és

una realitat. Una realitat que els que no tenim coneixements

científics podem constatar a diari, el fenòmen es manifesta cada cop de

forma més evident i crua. Les conseqüències del fenòmen a mitjà i

llarg termini plantegen un escenari de canvis globals i climàtics que

poden trasbalsar la civilització contemporània i hipotecar seriosament

les generacions futures.


Als Països Catalans hi ha veus que ja fa anys que alerten de la

dimensió del fenomen; és el cas del geògraf i doctor en ciències

ambientals Martí Boada, que mitjançant nombrosos estudis al massís del

Montseny ha detectat múltiples proves que evidencien un progressiu

augment de temperatures que a l’hora han originat un desplaçament de

formacions vegetals i un trasbals en el fràgil ecosistema del Montseny.

Martí Boada ja parla de canvi global.


Malauradament hem perdut massa temps escoltant les teories

negacionistes del fenòmen; teories alimentades per les oligarquies i la

indústria del carboni. Han escampat un discurs fonamentat en la

confusió i que ha fomentat la passivitat i la incredulitat envers el

canvi climàtic. Les seves tesis, amplificades per la dreta tecnòcrata i

la social-democràcia col.laboracionista, han servit per mantenir

l’statu quo i perpetuar un sistema capitalista que té per objectiu

l’acumulació de capitals i el creixement irracional del PIB mundial

sense tenir en compte els greuges pel planeta.


Tanmateix avui disposem de prou dades com per demostrar que els

negacionistes han mentit i sobretot han fet el ridícul. Però que ningú

s’enganyi, continuen conspirat i marejant la perdiu, simplement han

adaptat el discurs i refocalitzen el seu argumentari cap a una opinió

pública que navega en la confusió mediàtica.


Ara,

el nou paradigma ideològic del capitalisme global és que el canvi

climàtic s’ha de combatre amb fórmules de mercat. Segons els

neonegacionistes el sistema ha creat una anomalia que el mateix sistema

corretgirà. Així, el canvi climàtic es converteix en un nou negoci que

estimula el ressorgiment de nous mercats i noves indústries que

equilibraran la situació.


Però al meu entendre no podem perdre més temps amb aquests romanços,

cal replantejar seriosament la viabilitat d’un sistema que té en el

creixement il.limitat la raó de la seva existència. En aquest sentit és

molt recomenable una lectura del darrer llibre del socioecòleg Ramón

folch: Suarem. Amb dades i xifres desgrana la cruesa del panorama que

s’està coent i planteja la necessitat de revisar conceptes i

paradigmes. Malgrat no estar d’acord en alguns plantejaments ambigus de

Folch s’ha de reconèixer que la lectura del seu llibre aclareix moltes

nebuloses.


Per tot això sóc del parer que cal reforçar el discurs anticapitalista

des d’una perspectiva ambiental però també de classe. Cal explorar les

vies de decreixement i creixement qualitatiu de l’economia, cal

potenciar nous jaciments econòmics com les energies netes i fomentar

una nova cultura del consum responsable i ètic a través de l’impuls de

cooperatives de consum local. És molt important conscienciar la

ciutadania de la necessitat de modular el consum i actuar sobre la

demanda, tot recuperant la cultura de l’estalvi pròpia de societats més

humils. Cal que consumim allò que necessitem i ens moderem.


El col.lapse del capitalisme globalitzat i l’amenaça que representa el

canvi climàtic originat per un consum massiu i irresponsable obliga a

reinventar alternatives. Per això cal reduïr el creixement

indiscriminat del PIB i establir mecanismes de redistribució de la

riquesa generada a partir de critèris d’equitat ambiental i social, tot

democratitzant l’accés a recursos i serveis. Ës en aquest sentit que

les reivindicacions de classe cobren una renovada vigència que connecta

perfectament amb una nova cultura ambientalista.


A més cal tenir en compte que les classes populars estem plenament

legitimades des d’una perspectiva ètica a exigir responsabilitats a les

grans empreses multinacionals corresponsables del canvi climàtic i dels

seus efectes ambientals i socials. I considero que aquestes mateixes

empreses haurien de ser penalitzades a transferir recursos econòmics

per a finançar les despeses socials de la transició cap una nova

economia respectuosa amb l’entorn.

5 de maig de 2008