Celrà: L’alcalde va vetar les mocions de la CUP al ple de juliol

Nacional

Aquest juliol passat el ple es va celebrar el dia 29 en comptes del segon dimarts de mes, com és habitual. L’ajornament responia a la […]



Aquest juliol passat el ple es va celebrar el dia 29 en comptes del

segon dimarts de mes, com és habitual. L’ajornament responia a la

voluntat de l’equip de govern d’incloure en l’ordre del dia determinats

punts que d’altra manera no haurien pogut ser tractats fins al

setembre, i es va fer saber als grups municipals que s’anunciaria

oportunament la data definitiva.


El problema és que, sense que ni tan sols s’hagués confirmat aquesta data, la convocatòria a la Junta de Portaveus prèvia al ple es va produir el mateix dia de la reunió i tan sols un parell d’hores abans; a més, els grups van ser convocats al matí, trencant així l’acord que les juntes de portaveus tindrien lloc a la tarda per facilitar que hi pogués concórrer tothom, ja que la majoria de regidors i regidores treballen fora de l’Ajuntament. Tot plegat va fer impossible que el regidor de la CUP pogués assistir a la reunió.

Aquesta és la primera d’una sèrie d’actuacions que només podem qualificar de deplorables i que han caracteritzat el tarannà de l’equip de govern, i concretament de l’alcalde, abans i durant el ple de juliol. Val a dir que no ens trobem davant una situació nova o conjuntural, sinó que, lamentem dir-ho, fa temps que l’alcalde de Celrà ens té acostumats a una conducta com a mínim poc elegant.

Malgrat la impossibilitat d’assistir a la Junta de Portaveus, la CUP havia presentat prèviament dues mocions per ser tractades al ple: l’una sobre la directiva europea que pretén l’ampliació de la jornada laboral fins a 65 hores i l’altra sobre l’acomiadament improcedent d’un treballador de les empreses Prodaisa – General de Serveis (trobareu el text complet de totes dues a l’apartat de Documents). Cap de les dues, però, no va ser inclosa a l’ordre del dia, sense que rebéssim cap explicació al respecte.

Ja durant la celebració del ple, vam aprofitar el torn de precs i preguntes per interpel·lar l’alcalde a propòsit d’aquesta omissió. En la seva resposta, aquest va acusar el regidor de la CUP de manca de respecte a la resta de grups per haver enviat les mocions a l’Ajuntament per correu electrònic i ni tan sols haver-se presentat a defensar-les a la Junta de Portaveus. El regidor de la CUP va replicar que fins ara s’havien acceptat sense cap problema les mocions trameses per aquesta via, que la manca de respecte més aviat havia estat convocar-lo a la Junta dues hores abans i que l’alcalde estava faltant a la veritat en algunes de les seves afirmacions. La discussió va finalitzar aquí perquè l’alcalde va tancar-la molt al seu estil: passant a una altra qüestió sense més.

Deixant de banda aquesta sobtada exigència de formalitat en la presentació de mocions –no cal dir que a partir d’ara ens guardarem prou de no registrar-les–, el més indignant és que l’alcalde s’escudi en la no-assistència a una reunió convocada de mala manera per no incloure les mocions a l’ordre del dia: en primer lloc, perquè, que nosaltres sapiguem, assistir a les juntes de portaveus no és cap requisit per a l’admissió a tràmit de mocions, i en segon lloc perquè en iniciar-se la legislatura Francesc Camps es va comprometre a tractar totes les mocions que presentessin els grups municipals que formen el consistori, un gest que l’honorava però que pel que es veu només recorda quan li convé.

És sabut que la legislació actual dota els ajuntaments d’un règim presidencialista, en què els alcaldes i alcaldesses –dins les minses competències de l’Administració local– tenen plens poders en molts àmbits, per exemple per incloure o no els punts que els semblin oportuns en els ordres del dia dels plens, o per tenir sempre l’última paraula en els debats de les sessions plenàries. Per això el compromís esmentat de l’alcalde tenia un valor afegit d’aprofundiment democràtic en la política municipal, però lògicament tot plegat queda en res quan s’utilitzen subterfugis per defugir pactes no escrits.

El cert és que fa la impressió que l’alcalde no volia que es debatés alguna de les mocions, o cap de les dues, i va construir una argumentació demagògica, amanida amb retrets gratuïts, per justificar el que va fer, que és, ras i curt, vetar-les.

Com dèiem abans, però, aquesta actitud no és nova, i potser ja va sent hora de denunciar-la encara que sigui una qüestió que preferiríem no haver de tractar: el comportament de l’alcalde en ocasions dista molt de ser exemplar, com correspondria al seu càrrec. No és només que respongui a les preguntes de l’oposició amb mitges veritats o evasives, o que directament s’abstingui de contestar, o que la informació que transmet als altres grups sigui sovint parcial o esbiaixada, o que amb massa freqüència la documentació de cada ple arribi als regidors amb poquíssim marge de temps per estudiar-la, per esmentar només alguns exemples, sinó que les sortides de to i les desqualificacions envers representants dels altres grups han estat el pa de cada dia des de l’inici de la legislatura. Entenem que la política implica confrontació i debat, que pot arribar a ser agre, però en cap cas pot ultrapassar el límit de les bones maneres. Qui hagi assistit a algun ple sabrà de què estem parlant.

Preguem al senyor alcalde que deixi de comportar-se com un xèrif de western i que recuperi el tarannà dialogant i democràtic que afirma ostentar. Pensem que tothom li ho agrairà, començant probablement pels ciutadans i ciutadanes que el van portar a l’alcaldia amb els seus vots.

19 d'agost de 2008