La CUP expressa el seu suport al fotoperiodista Jordi Borràs

Quan semblava que començàvem a  recuperar-nos de la ressaca del polèmic 12 d’octubre d’enguany (si és que els 12O han deixat mai de ser polèmics) una notícia ens pertorba la rutina: un company de lluita ha estat amenaçat de mort per feixistes. 

En Jordi Borràs alertava en una piulada a Twitter, el dissabte 12 d’octubre, sobre la ubicació d’un grup d’ultres i advertia d’anar amb “molt de compte” amb els “nazis”, ja que és de coneixement públic la violència que duen associada aquest grups d’extrema dreta. Minuts després, aquest grup d’ultraespanyolistes era atacat per un grup d’antifeixistes. Aquesta successió de fets han estat l’excusa per acusar a en Jordi de delatar els nazis de forma deliberada per tal que fossin agredits i ha estat prou argument per a que rebés amenaces de mort i se’n fessin públiques dades personals.

Tot i que es materialitzi en una persecució personal, s’està perseguint una lluita. En Jordi és un reconegut fotògraf que ha immortalitzat multitud d’esdeveniments socials, des de manifestacions amb aldarulls a  parlaments polítics de tots els colors. La seva professió l’ha vinculat, tot sovint, a un combat per la denúncia. Ha mostrat la violència als carrers (com els avalots de les celebracions de futbol d’Espanya, entre d’altres) i també ha publicat imatges que destapen vincles i afinitats entre partits i col·lectius espanyolistes amb organitzacions d’extrema dreta, posicionades obertament a favor del franquisme. El que els molesta d’en Jordi no és la seva piulada, és la seva tasca de desemmascarar veritats ocultes, de vegades perquè costa de veure-les; sovint perquè pretenen que no les veiem. 

Una altra vegada, doncs, s’estan perseguint unes idees: les amenaces a en Jordi són una amenaça a la llibertat i a la veritat. Com no podia ser d’una altra manera la CUP vol expressar el seu suport al company Jordi Borràs, a la seva família i el seu entorn més proper. A més, prenem el compromís de recolzar el Jordi assumint les mesures que es considerin necessàries, ja sia emprendre accions legals o mostres de suport i de solidaritat de tot tipus. I animem a totes les persones, organitzacions i entitats a mostrar el seu suport tant per en Jordi com per la defensa d’una idees que se’ns volen arrabassar com a poble. Ens cal un front com més ampli i més unitari millor per rebutjar qualsevol expressió feixista.

Malauradament, la sensació davant de l’activitat actual del feixisme és doblement negativa: la crisi n’és un brou de cultiu propici i es percep una escalada, ja sigui per intensificació de la presència pública o per un increment qualitatiu de les accions dels grups feixistes. I, al mateix temps, no podem estar-nos de denunciar una certa sensació d’impunitat: que els assaltants de Blanquerna, després de sortir indemnes del seu acte d’agressió es desplacessin a Barcelona el 12O i que estiguin, alguns d’ells, involucrats en les amenaces cap a en Jordi ens en dóna una idea prou clara. I, encara més, ens dóna una idea ben diàfana de la nostra democràcia mutilada, de la farsa del postfranquisme, de com es va tancar en fals una dictadura i de com en perviu el seu llegat. L’estat espanyol és una anomalia democràtica i aquests fets en són (només) una de les seves conseqüències. 

Per això també exigim a les autoritats competents que no escatimin esforços en la persecució de l’autoria d’aquestes amenaces. Ara més que mai cal tallar d’arrel qualsevol expressió feixista que pugui acabar esdevenint un mal major.

El feixisme avança si no se’l combat, avui en Jordi, més valent que mai, ha trencat el silenci. I nosaltres l’acompanyem.

Feixisme, mai més. No passaran!