Els anticapitalistes donen suport a la ILP per recuperar les mesures antidesnonaments anul·lades pel Tribunal Constitucional
El grup promotor de la Iniciativa Legislativa Popular (ILP) per l’ampliació de les mesures urgents per fer front a l’emergència habitacional, conjuntament amb diputats d’ERC, de Junts, dels Comuns i de la CUP-NCG, han presentat avui el text de proposició de llei que té com a objectiu la recuperació de les mesures anul·lades pel Tribunal Constitucional espanyol del Decret Llei 17/2019, de 23 de desembre, de mesures urgents per millorar l’accés a l’habitatge, que suposava una ampliació de la Llei 24/2015, del 29 de juliol de 2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica.
La diputada de la CUP-NCG, Montserrat Vinyets, ha recordat que les mesures anul·lades pel Tribunal Constitucional són aquelles que permetien renovacions obligatòries dels lloguers socials que arribaven a la seva fi, oferiment de lloguers socials per extinció de lloguer o ocupació en cas de vulnerabilitat i ampliació de la duració dels contractes de lloguer social i que són mesures que afectaven sobretot a grans tenidors i a entitats financeres o similars. “Mentre els 75% dels desnonaments executats a Catalunya són per impagament del lloguer i ja se n’han dut a terme 2.419 durant el primer trimestre de 2021 – 24 al dia-, l’única resposta del Tribunal Constitucional és la de protegir fons voltor, grans tenidors i entitats bancàries”, ha assegurat Vinyets.
En aquest sentit, la CUP-NCG dona suport a la iniciativa popular del grup promotor de la ILP i reivindica la necessitat d’autodeterminar-se com a poble també per garantir el dret a un sostre digne ja que “encorsetats a l’estat espanyol i sense sobirania econòmica i legal mai es podrà garantir plenament el dret a l’habitatge”.
La diputada també ha insistit de la necessitat a curt termini d’impulsar l’ampliació del parc públic d’habitatge, que avui només disposa de 24.000 vivendes, i en el conjunt dels Països Catalans no arriba al 3%, per frenar l’escalada de preus i garantir el dret a l’habitatge, un dret que s’hauria de tenir garantit pel simple fet d’existir.