La CUP del Vendrell aposta per la implantació de recollides de residus porta a porta

Nacional

@font-face { font-family: ‘Times New Roman’; }@font-face { font-family: ‘Arial’; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: ‘Times New Roman’; }p.MsoBodyText, […]


@font-face { font-family: ‘Times New Roman’; }@font-face { font-family: ‘Arial’; }p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal { margin: 0cm 0cm 0.0001pt; font-size: 12pt; font-family: ‘Times New Roman’; }p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText { margin: 0cm 0cm 6pt; font-size: 12pt; font-family: ‘Times New Roman’; }table.MsoNormalTable { font-size: 10pt; font-family: ‘Times New Roman’; }div.Section1 { page: Section1; }

La candidatura independentista proposa canviar l’actual model de recollida de residus pel model de residu zero, que passa per la implantació de recollides porta a porta. Aquest sistema augmenta espectacularment el percentatge de recollida selectiva i generaria molts llocs de treball.

 

La forma més ràpida i efectiva d’incrementar els resultats quantitatius i qualitatius de la recollida selectiva és implantar la recollida selectiva porta a porta. D’aquesta manera es passa d’obtenir una mitjana del 30% de recollida selectiva a una mitjana d’un 70%, essent habituals nivells del 80%.

 

A més, els nivells d’impropis dels materials són molt baixos, cosa que facilita i abarateix els processos de reciclatge, ja que no són necessaris sistemes d’eliminació d’aquests impropis.

 

Actualment, el porta a porta està implantat en uns 100 municipis del Països Catalans, donant cobertura a uns 300.000 habitants. La majoria dels municipis són petits i mitjans però està demostrat que és possible implantar-ho a grans ciutats i per exemple a Itàlia podem trobar alguns exemples com Torino (909.000 hab.) i Roma (2.740.000 hab.), on en aquesta última s’està implantant progressivament en alguns dels seus barris.

 

Els costos globals d’una recollida porta a porta comparada amb una recollida en contenidors són equiparables a nivell econòmic, i molt millors a nivell ambiental i laboral. Si bé una ruta de recollida porta a porta és més cara que la que fa als contenidors, es fan menys recollides totals. A més, com que el rebuig minva fins a una tercera part, se’n redueixen els costos de tractament així com el cànon de residus; i s’incrementen les fraccions reciclables, amb els corresponents ingressos procedents d’ecombes, ecovidre –si s’escau-, la venda de paper i el retorn del cànon de residus.

 

A nivell ambiental es recupera molt més material, cosa que disminueix la necessitat de matèries primeres i l’impacte relacionat amb la seva producció. Des del punt de vista laboral, només amb la recollida es generen entre dues i tres vegades més llocs de treball que amb una recollida en contenidors (cada cop més automatitzades), a més dels llocs de treball que es creen a les plantes de reciclatge dels materials.

 

La clau de l’èxit de les recollides porta a porta és la retirada del carrer dels contenidors de brossa barrejada (per on s’escapen habitualment els materials reciclables i que en dificulta la gestió). I que el personal de recollida únicament recull el material, lliure d’impropis, que es reculli aquell dia.

14 de maig de 2011