Dosrius: L’arbre indultat

Gràcies a l’esforç i reivindicació d’alguns veïns no s’ha sacrificat un

arbre centenari que hi ha al centre urbà de Dosrius, prop de l’estanc.

Creiem que es tracta d’un vell bedoll, i és un exemplar força

exuberant. El fet és, però, que s’està construint en el mateix

emplaçament on

hi ha l’arbre, i que l’arquitecte ha hagut de fer filigranes perquè dos

elements tan incompatibles ocupin el mateix espai.Suposem, perquè no ho sabem, que l’Ajuntament (PSC) ha intercedit

davant l’empresa promotora per tal de cercar una solució que acontenti

totes les parts implicades: els sentiments ecologistes d’alguns veïns i

l’ànim de lucre de l’empresa promotora de l’edifici.

El resultat final en la recerca d’aquest equilibri podrà semblar

magnífic per a algunes persones, però al nostre parer es tracta d’una

solució esperpèntica, perquè l’arbre ha quedat completament encastat

entre tres parets i un carrer estretíssim, on gairebé no li arriba ni

llum. No som botànics, però no cal ser-ho per tal d’adonar-se que un

arbre tan gran com aquest ha de necessitar forçosament un espai vital

molt més ample.

Es veu prou clar que l’empresa constructora no ha volgut renunciar

al seu dret de construir en aquest emplaçament, i que l’Ajuntament no

té capacitat econòmica per a indemnitzar-la i convertir l’espai vital

del vell arbre en una plaça pública o zona verda. Nosaltres Critiquem

la construcció d’aquest edifici i el grup municipal que governava a

l’Ajuntament quan es van atorgar els drets per a construir-hi. Augurem

una relació difícil i plena de conflictes entre l’arbre i les persones

que habitin els pisos, i som del parer que la luxúria econòmica i

l’afany de lucre continuen essent incompatibles amb la defensa de la

terra, la conservació de la naturalesa i la preservació del medi

ambient. Estem a favor del progrés intel·ligent i sostenible,

respectuós amb el medi ambient, amb les persones i la naturalesa, i

estem en contra de les solucions ortopèdiques com la del vell arbre de

Dosrius.

Aquest arbre es va declarar culpable d’un delicte molt greu, i es

va condemnar a mort. Després de moltes gestions administratives per

part de ciutadans i polítics, els jutges l’han indultat de la pena

capital, però per tal que es redimeixi del seu crim romandrà empresonat

a cadena perpètua sense reducció, i a agonitzar durant la resta de vida

que li quedi. El crim execrable que ha comès aquest arbre és el de ser

pobre, i no haver pogut pagar la indemnització a l’empresa constructora

per tal de proclamar zona verda el seu espai vital.

L’exposició d’aquest arbre empresonat a la vila de Dosrius ha de

ser per a nosaltres un símbol popular, un paradigma dels errors que es

cometen en una societat capitalista on la vida s’oprimeix per a

satisfer el desig de poder econòmic d’una minoria.

Llarga vida al vell arbre!

Setembre 2005