El document que teniu a les mans és un avançament provisional i de síntesi elaborat per l’Equip de pressupostos i mesures 2017 de la CUP-Crida […]
El document que teniu a les mans és un avançament provisional i de síntesi elaborat per l’Equip de pressupostos i mesures 2017 de la CUP-Crida Constituent sobre algunes de les esmenes i propostes que s’han traslladat al Govern en els darrers mesos.
Com a tal, provisional, aquí es recullen només algunes de les propostes i esmenes. No hi són, per tant, ni totes ni tampoc de tots els sectors. Així com, alhora, s’obvien informacions i detalls tècnics i/o jurídics complexes que properament i en versió ampliada es trametran en una segona versió d’aquest document en els propers dies.
EL període d’esmenes al projecte de Llei de pressupostos van cloure amb el termini del 20 de desembre, però NO així (encara) les de la Llei de mesures fiscals, financeres i administratives –el termini respecte de la qual no acaba fins el proper dimarts dia 17 de gener i en aquests treballs cal entendre que ens trobem immerses.
En aquest sentit, cal tenir molt present que ambdós projectes de llei estan directament vinculats, i que és precisament (contràriament al que es destaca per costum o hàbit comunicatiu) la Llei de mesures, aquella que té un impacte més gran sobre el conjunt de la capacitat normativa de la Generalitat amb un gran volum de lleis i decrets afectats de qualsevol naturalesa amb impacte econòmic –és a dir, quasi tot.
Finalment, volem posar èmfasi en que aquesta hauria de ser la darrera ocasió en que es planteja un projecte de pressupostos i de mesures amb naturalesa autonòmica. I és precisament per això, a les portes d’un referèndum per guanyar i poder governar-nos en un país més just i lliure, que aquests projectes tenen especial rellevància avui.
Amb tres motius afegits:
– en primer lloc, perquè cal evidenciar quins són els marges i alhora esgotar-los –fet que no s’ha fet fins ara per interès mercantil i d’acumulació, voluntat política, tacticisme o salvaguarda dels privilegis d’una minoria que ronda el 4%.
– tanmateix, perquè “es fa camí al caminar” i hi ha temes estructurants de país als que cal donar sempre resposta per a cobrir les necessitats socials, bàsiques, materials i quotidianes de vida
– i en síntesi, perquè res del que es continua demanant no es projecta en clau de partit i/o de màxims, sinó que atén a demandes i necessitats socials de i per a la majoria de la població. Són propostes de mínims, sentit comú, amb diverses variants per facilitar alternatives assumibles si l’executiu compren que cal passar del relat a l’acció per construir un país més lliure i just. Res impedeix començar a fer possible.