El macroprojecte que ens cal és una mobilitat pública, digna i gratuïta

Cada dia, milers de treballadores ens enfrontem a la loteria del transport públic. Un tren que no passa mai, un vagó tan ple que no s’hi cap, una aturada indefinida per una emergència o cap tipus d’informació a les pantalles. No sabem mai si arribarem a temps a la feina o a casa, mentre els responsables ens demanen paciència i es passen la pilota de les responsabilitats. 

La manca de transport públic i una estructura radial precària, fa impossible desplaçar-se arreu del país. I no podem oblidar l’impossible articulació dels Països Catalans, que només podem qualificar de drama el transport entre Barcelona-València-Alacant i l’impossible connexió ferroviària amb Catalunya Nord.

En resum. La mobilitat en transport públic a Catalunya és una vergonya, una falta de respecte cap a la gent treballadora. I ja n’estem fartes. 

Cal que el macroprojecte del país sigui una mobilitat pública, digna i gratuïta. Cal una gran inversió en poder fer una xarxa que connecti tot el país. És una qüestió de respecte per les usuàries. Cal generar alternatives reals de mobilitat per a totes les catalanes visquem on visquem.