El Pacte Nacional per la Llengua neix sense ambició i evita assenyalar els principals responsables del retrocés de la llengua

Nacional

La setmana passada vam viure una operació cosmètica del PSC, la signatura del Pacte Nacional per la Llengua, que la CUP vam decidir no signar. […]


La setmana passada vam viure una operació cosmètica del PSC, la signatura del Pacte Nacional per la Llengua, que la CUP vam decidir no signar.

Aquest pacte neix sense ambició i evita assenyalar els principals responsables del retrocés de la llengua: 

  1. Per una banda, l’Estat espanyol, un Estat que ens imposa lleis, sentències i un aparell judicial que ataca l’escola catalana i persegueix ajuntaments que volen normalitzar el català.
  2. També un model econòmic que ens aboca a un país venut al turisme i al capital estranger, on es fa negoci amb l’habitatge, i s’expulsen veïnes dels seus barris. Com podem mantenir viva la llengua, si destrueixen les comunitats que la parlen? Com és possible que el pacte expliciti que “El model socioeconòmic i social que tria cada societat és a la base de la seva evolució sociolingüística” i per contra, no hi hagi cap mesura en aquest sentit?
  3. I per últim la manca de sobirania. Sense poder polític real, tot el pacte és paper mullat. Quan torni l’enèsima ofensiva judicial contra el català, aquest pacte no servirà de res si el govern no està disposat a plantar cara, perquè no contempla el conflicte nacional que, evidentment, travessa la qüestió lingüística.

Així mateix, cal recordar que el català és una llengua parlada per 10 milions de persones. La parlem a Catalunya, a la Franja de Ponent, la parlem al País Valencià, a les illes Balears i la parlem a la Catalunya Nord. Però, aquest pacte s’ubica únicament a una part del territori de parla catalana, sense ni tan sols abordar la necessitat de vertebrar estratègies conjuntes en l’àmbit cultural i educatiu arreu dels Països Catalans.

Aquest pacte està servint per intentar netejar la imatge d’un govern que no pensa defensar el català, sinó gestionar la seva substitució.

Per això, diem clarament: El català no es defensa amb fotos ni discursos, sinó amb claredat, amb fets i lleis concretes i amb la fermesa de fer-les valdre. Amb una voluntat real de fer del català una llengua necessària al país, on tothom tingui l’accés garantit.

Als Països Catalans, en català!

Veure l’editorial de la Su Moreno, portaveu del Secretariat Nacional de la CUP

18 de maig de 2025