Espiar mestres no és seguretat, és repressió

Agents dels Mossos d’Esquadra s’han infiltrat en assemblees de docents falsejant la seva identitat, sense cap investigació judicial que ho justifiqui. No és un error puntual, és el reflex d’una política deliberada del govern del PSC que ha donat barra lliure a la impunitat policial davant de la protesta social. Vulnerar el dret de reunió, d’organització i de participació sindical no és una qüestió tècnica. És un atac directe als fonaments democràtics del país.

Però per entendre la gravetat d’aquest episodi cal situar-lo en el seu context. Des de fa mesos, la comunitat educativa viu sota una pressió creixent: el Departament d’Educació ha identificat o denunciat 76 mestres arran de les vagues, ha impulsat un pla pilot per desplegar Mossos de paisà als instituts en tasques de «mediació i prevenció» i, ara, espia els mateixos treballadors que sortien al carrer per reclamar menys ràtios, millors sous, més educadors socials i psicòlegs. I tot això mentre el PSC presenta un acord d’ensenyament signat amb UGT i CCOO —sindicats que a educació no representen ni el 22% de la plantilla— com si fos un gran pacte nacional. 

La resposta de la comunitat educativa ha estat clara i contundent. L’abril va viure les manifestacions d’educació més grans dels darrers anys. I ara, al llarg de tot el mes de maig i el juny, s’estén un calendari de vagues que combina jornades territorials i aturades unitàries per sostenir la pressió sobre un govern que segueix sense voler escoltar. El problema no és la comunitat educativa: el problema és un Departament que respon a la mobilització amb la infiltració policial.

Des del Parlament, la CUP ha actuat de manera immediata:

• – Hem registrat la petició de compareixença urgent i conjunta de les conselleres d’Educació i Interior i del director general de la policia.
• – Hem demanat per escrit al Departament d’Interior que expliqui quantes vegades, en quins espais i sota quins criteris s’han aplicat aquestes pràctiques d’infiltració.
• – Ampliació del pla de treball de la comissió de les infiltracions policials; treballarem per convocar-la de forma urgent, ampliar el pla de treball i citar-ne els responsables.

Exigim que el responsable de l’operatiu i el director general dels Mossos, Josep Lluís Trapero, dimiteixi o sigui cessat. Però volem ser clars amb ERC i els Comuns: demanar la dimissió de Trapero mentre es continua negociant el pressupost amb el govern que l’ha recolzat és una contradicció insostenible. Si la seva demanda va de debò, han de fer-la valer. Asseure’s a negociar amb un govern que infiltra policies a les assemblees de treballadors, que de dia crida a respectar la mobilització social i que per la tarda la reprimeix, és una posició que hauran d’explicar molt bé.

La comunitat educativa no és una amenaça: és una part essencial del teixit del país. La CUP acompanyarà les seves lluites dins i fora del Parlament fins que el govern deixi de gestionar-les amb silenci i repressió, i opti per allò que s’hauria hagut de fer des del principi: seure, escoltar i respondre amb recursos reals. Perquè les demandes que es fan als carrers i als centres no podrien ser més legítimes: menys ràtios i més plantilla, recuperació salarial, més psicòlegs i educadors socials als centres, retirada del pla pilot de Mossos als instituts i una negociació real amb la majoria de la comunitat educativa, no acords de despatx amb els sindicats minoritaris del sector.

Defensar l’escola pública i els drets laborals dels treballadors que la fan possible no pot convertir ningú en objectiu de la policia. Avui, tot el nostre suport als docents i a la comunitat educativa mobilitzada.