La Catalunya del PSC cau a trossos: L’educació també.

El govern de la generalitat no és capaç de redreçar la situació en cap dels serveis públics essencials del país. Mentre assistim al col·lapse del transport públic, un altre dels serveis, l’educació, s’encamina cap al seu propi límit. Tampoc la coincidència de governs del mateix color a Madrid i a Barcelona millora la situació. Un cop més, les promeses de projectes i d’inversió pública no s’adiuen amb el que realment es porta a terme.

Des de les alcaldies i regidories de la CUP es constata que la situació a les escoles del país no deixa de deteriorar-se. Multitud de centres educatius es mantenen amb greus problemes en la infraestructura, com ara goteres, calefaccions que no funcionen o altes temperatures a la primavera. D’altres estan (i es mantindran) ubicades en zones amb risc d’inundació o amb greus problemes arquitectònics, i els barracons s’han establert com a norma més que no pas com a excepció. En molts d’aquests casos, no hi ha previsió d’inversió ni de millores des d’avui fins al 2035.

Per altra banda, les polítiques del govern aguditzen la tendència a la segregació escolar que ja estem veient als municipis catalans. Una tendència que només farà que agreujar-se si des del govern no s’entra a la clau de la qüestió, que és el decret de concertades: Si no es tanquen línies en l’escola concertada, i tampoc se’n tanquen a la pública (que és la política d’aparador del PSC), la sobreoferta inicial genera segregació escolar, ja que tota la matrícula viva (els nens i nenes que arriben de nou a l’escola a principi de cada curs) van a parar a les escoles públiques, sense repartir-se.

A més, la no assumpció per part de la generalitat de l’educació infantil dels 0 a 3 anys, i el trasllat de la responsabilitat sobre la gestió d’aquest als ajuntaments, sense les dotacions econòmiques corresponents i adequades, està generant una situació que no garanteix  les bases d’igualtat, equitat, inclusió i qualitat educativa que tenen els restants cicles i etapes educatives.

I finalment, la manca de propostes, d’iniciativa i d’assignació pressupostària (la generalitat destina un 4% del seu pressupost a educació, quan la Llei d’Educació de Catalunya estableix el 6% com a objectiu) manté els centres educatius i les seves plantilles en la precarietat assumint cada cop més feines no relacionades amb l’educació dels nostres infants, i als ajuntaments i consells comarcals fent mans i mànigues per suplir o temperar les conseqüències educatives i socials d’aquest abandonament.

Davant d’això, des de la CUP donem ple suport al cicle de mobilitzacions i vagues per part dels treballadors de l’educació pública a Catalunya que s’inicia aquesta setmana. Les reivindicacions principals en aquestes mobilitzacions són les següents:

Recuperar el poder adquisitiu perdut. Catalunya té els docents entre els més mal pagats de l’estat espanyol.

Baixar ràtios i ampliar plantilles. Es demana reducció de ràtios a totes les etapes educatives i ampliació de plantilles per garantir una escola inclusiva real, especialment a la secundària, tenint en compte que el 34% de l’alumnat presenta necessitats específiques de suport educatiu.

Reduir la sobrecàrrega burocràtica.  hores setmanals a tasques burocràtiques que es mengen el temps per a preparar classes i problemes recurrents amb les plataformes digitals obligatòries.

Garantir democràcia als centres. Els docents se senten exclosos de les decisions educatives que els afecten directament. Es reclama més participació del professorat

Currículums negociats i consensuats. Es demana participació real del col·lectiu en les decisions pedagògiques que afecten directament la seva tasca.

Millorar condicions del personal laboral d’atenció educativa.

Cridem als docents i a tota la comunitat educativa a la vaga a assistir a les mobilitzacions convocades per tot el país.

Un sistema al límit del col·lapse, professionals saturats, indignats i sense recursos que continuen sostenint l’escola pública amb una dignitat que aquest govern no té. Per una educació pública DIGNA