La CUP vincula la crisi de Rodalies amb la manca de sobirania al país

La CUP ha denunciat que la crisi estructural de Rodalies, viscuda amb especial intensitat les darreres setmanes, és el resultat d’una desinversió històrica i deliberada per part de l’Estat espanyol. La formació assegura que els retards, avaries i col·lapses no són episodis puntuals, sinó la conseqüència d’un model ferroviari centralista que condemna la xarxa dels Països Catalans a la precarietat. Davant d’això, Su Moreno, portaveu de la CUP, ha reivindicat la necessitat d’una gestió 100% catalana del sistema ferroviari i ha alertat que els acords parcials anunciats recentment, com la creació de Rodalies Catalunya sense traspàs d’infraestructures, són “operacions de màrqueting” que no resolen el problema de fons.

En contraposició, la CUP defensa un canvi de rumb basat en inversions útils i amb criteri territorial, com el desdoblament de la R3 fins a Vic, actuacions estructurals a l’R4, l’augment de capacitat en trams clau com El Prat–Castelldefels i el desenvolupament de connexions transversals com un servei Reus–Girona. Tot plegat, amb una planificació adaptada a la nova realitat climàtica i orientada a garantir un servei segur, fiable i al servei del conjunt del país. Segons la formació, la impossibilitat d’assolir aquesta sobirania ferroviària dins l’Estat reforça la necessitat de la independència com a eina per defensar els drets socials i els serveis públics. La CUP ha anunciat que participarà en les mobilitzacions del 7 de febrer i ha fet una crida a la societat i a l’independentisme d’esquerres a abandonar el pactisme estèril i apostar per la mobilització i la confrontació democràtica amb l’Estat.

A més, la CUP ha rebutjat les propostes electorals inconcretes que, sota fórmules com “fronts populars” o “espais amplis”, no situen l’exercici efectiu de l’autodeterminació al centre. La formació ha advertit que aquestes propostes suposen, de fet, la dissolució de l’independentisme i posen aquesta força al servei de la continuïtat del Règim del 78. En aquest sentit, ha defensat que el dret a l’autodeterminació no pot quedar reduït a un eslògan, sinó que ha de ser una pràctica política quotidiana, arrelada al territori i orientada a construir un independentisme d’esquerres guanyador.