«La llarga ombra del franquisme i el futur que ens pertoca», opinió de Pilar Castillejo

El PSC insisteix a imposar-nos una idea molt particular de “normalitat institucional”. Una normalitat feta a mida de l’Estat espanyol, que passa per presentar-nos un règim que consideren democràtic i estable on el conflicte amb el poble català ja estaria superat. És en aquesta lògica que, des de la seva matriu estatal —el govern espanyol del PSOE—, impulsen una campanya institucional pels 50 anys de la mort del dictador. Una campanya que vol transmetre la idea d’una democràcia consolidada. Però aquesta és una narrativa amable d’allò que mai no ha estat amable.

Un exemple d’aquesta operació de maquillatge és la lona en català instal·lada al centre de Madrid. Sí, es poden penjar lones en català a la capital de l’Estat. Però la realitat quotidiana de la llengua és a anys llum d’aquest miratge: a la sanitat, quan som més vulnerables, no està garantit que puguem ser ateses en català; a l’escola, són els tribunals qui decideixen si el català pot ser llengua vehicular, mentre els adolescents surten de l’ESO amb titulacions lingüístiques que massa sovint no corresponen als coneixements reals. La lona no reflecteix cap normalitat, la suplanta.

I més enllà d’aquest decorat lingüístic, hi ha dades que haurien d’alertar qualsevol societat democràtica: una part preocupant de la joventut no sap qui era Franco i fins i tot diu que no li molestaria viure en un règim autoritari. A l’origen d’aquestes xifres trobem que no s’han implementat polítiques de memòria. Mentrestant, als Països Catalans, Vox governa a les Illes i condiciona el País Valencià. I Vox no és altre cosa que la continuïtat política, desacomplexada, de l’extrema dreta hereva del franquisme. La seva expansió encaixa amb un avenç autoritari internacional que sempre creix millor sobre terrenys on la memòria s’ha debilitat.

Però res d’això és casual. Tot plegat passa perquè la llarga ombra del franquisme continua estructurant l’Estat. No parlem d’un passat clausurat amb les primeres eleccions democràtiques, sinó d’una continuïtat profunda, sostinguda i assumida per les institucions actuals.

Continua llegint l’article de Pilar Castillejo a VilaWeb AQUÍ