L’AIXADA 007 | El català és un dret irrenunciable

El català viu a les places, a les festes, als carrers. És viu a cada festa major, a cada correfoc, a cada Sant Jordi. La cultura popular és trinxera, és resistència i ens recorda que la llengua és molt més: és identitat, és comunitat, és arrel, és futur. És al carrer on el català es fa poble. És també a cada poema i a cada veu que escriu on es defensa la llengua. I defensar-la és tenir el dret a viure-la plenament a expressar-la amb orgull i transmetre-la. 

Cal defensar el català arreu, davant d’un ús social en davallada i d’una vulneració crònica dels nostres drets lingüístics. Al mateix moment el capitalisme, no només és depredador amb els recursos, el territori i la vida de les persones, sinó que també ho és amb la llengua. 

L’especulació immobiliària i la turistificació del país agreugen els efectes de la globalització i afavoreixen l’assimilació lingüística practicada pels estats espanyol i francès des de fa segles.

La nostra llengua és un dret irrenunciable i en la seva defensa ens juguem ni més ni menys que el futur del nostre poble. I la solució la tenim clara: sense la independència, la normalització total del català serà impossible Mobilitzem-nos arreu, sortim al carrer, omplim places, organitzem-nos col·lectivament i plantem cara contra tots aquells qui volen enterrar el català. La llengua és del poble i el poble no es rendeix. 

Que els carrers tornin a ser nostres. Als Països Catalans, en català!