L’AIXADA 013 | El turisme ens porta al precipici, econòmic, social i nacional. Cal que produïm per satisfer les nostres necessitats.

Sabies que Mallorca rep més turistes que tot brasil? Si ho has sentit bé. De fet, els Països Catalans som la primera potència mundial amb pressió turística. El problema no és que hi hagi turistes, el problema és que només hi hagi turistes. I això té conseqüències:

1. Ens empobreix. Com més turístic és un municipi, més pobre es torna. Benidorm, Lloret o Salou, ens són clars exemples. De fet, els treballadors del sector turístic són dels sectors més precaritzats de tota l’economia legal. 

2. Ens expulsa dels nostres pobles i dels nostres barris perquè l’habitatge residencial es converteix en habitatge turístic i de temporada

3. La indústria turística és altament contaminant. El transport turístic és el responsable del 14% de les emissions de CO2 i, per altra banda, quan un territori es turistifica, provoca la desaparició de l’agricultura i de la ramaderia. L’Augment de temperatura i la desaparició del mosaic agrícola, és la combinació ideal per fomentar els incendis forestals de sisena generació.
   
4. La turistificació no només ens aboca a la pobresa i a l’emergència climàtica, sinó que també ens porta a la desnacionalització dels Països Catalans i a la pèrdua de la nostra llengua. 

Només cal anar a les zones més turístiques per comprovar-ho. La indústria turística ven allò que no és seu: les platges, els paisatges, els gorgs, els edificis històrics… 

La turistificació és un model productiu extraordinàriament barat per l’empresari, perquè paga molt poc a les treballadores i perquè viu dopat de milions i milions d’euros d’ajudes públiques: la fórmula 1, l’ampliació de l’aeroport, la subvenció per renovar hotels o per pagar les pistes d’esquí, la promoció d’edificis històrics per atreure turístes ens son només algun dels exemples. 

El turisme ens porta al precipici, econòmic, social i nacional. Per allunyar-nos del precipici només tenim una opció: la planificació democràtica de l’economia. 

Cal deixar de produir per augmentar el PIB i cal que produïm per satisfer les nostres necessitats. 

Construïm un país per viure-hi: amb terra, futur i llibertat.