Lleida: Contra la privatització dels serveis socials, per un alberg públic, cap persona sense sostre

El dissabte 20 de gener, diversos membres de la Candidatura d’Unitat Popular de Lleida instal·laren una parada informativa a l’eix comercial de la ciutat per tal de difondre entre la ciutadania la problemàtica dels sense sostre i denunciar la privatització de l’alberg municipal i dels serveis socials de l’Ajuntament. La CUP ha denunciat la manca de preocupació del consistori per aquesta qüestió social i ha afirmat que la problemàtica no se solucionarà amb mesures repressives i criminalitzadores com les que contempla la nova ordenança de civisme, que vincula la pobresa a la “manca d’higiene, decòrum i mendicitat”. La CUP ha manifestat que les privatitzacions de serveis socials posen en evidència la naturalesa noeliberal del tripartit municipal en allò que respecta a les polítiques socials.

Manifest de la Candidatura d’Unitat Popular de Lleida 

Aturem la privatització dels serveis socials de la Paeria. Per un alberg públic i cap persona sense sostre! 

En la nostra societat actual, cada cop és més difícil accedir a un habitatge digne tal i com s’ha posat de manifest reiteradament, i amb més insistència, en aquesta última dècada. La bombolla immobiliària, el preu desorbitat dels lloguers, la desproporció econòmica entre renda i nivell de vida, etc. en són responsables directes. Quan es parla del dret a l’habitatge però, sovint s’oblida un col·lectiu de persones que pateixen aquestes carències d’una forma molt més radical, es coneixen com els “sense sostre” i són aquelles ciutadanes i ciutadans que resten invisibles en el nostre entorn, vivint al carrer o en condicions de precarietat absoluta. A la ciutat de Lleida s’han comptabilitzat més de 200 persones que viuen al carrer. Totes elles pateixen dia rere dia la impossibilitat de millorar les seves condicions de vida degut, en bona mesura, a la manca de recursos socials amb els que compten. Es silencia i s’invisibilitza una realitat social preocupant i de grans dimensions tràgiques. Com és possible que a Lleida hi hagin 2.000 cases buides mentre més de 200 persones dormen al carrer cada nit? Com és possible que la política social de l’Ajuntament no prioritzi el dret bàsic reconegut a l’habitatge? 

La burocratització dels recursos per atendre a les necessitats dels sense llar complica enormement respostes que necessiten de solucions immediates i no d’accions aïllades i descordinades administrativament. L’ajuntament de Lleida acaba d’aprovar la seva normativa de civisme on s’evidencia aquesta manca de sensibilitat envers una problemàtica social bàsica per a la ciutat. Un Ajuntament d’esquerres ha de vetllar prioritàriament per la justícia social, la inclusió i la igualtat. Cal situar la ciutadania com a subjecte de drets més enllà de la seva edat, classe social, gènere i procedència. Tanmateix la dinàmica del consistori apunta cap a una tendència més aviat propera a la criminalització de la pobresa quan vincula “higiene, decòrum i mendicitat” en un mateix títol del seu articulat. Del conjunt del text se’n desprèn un to simplista i estereotipat de tot un col·lectiu ben divers. És inacceptable i deplorable per a la dignitat de les persones que viuen en situació de pobresa el tracte administratiu que reben, la seva dignitat humana es malmesa a través d’aquest tipus d’associacions indegudes que l’Ajuntament realitza. És inacceptable que des del consistori és vetlli exclusivament per l’exigència de mesures envers aquest col·lectiu i no sigui capaç de solucionar d’arrel un problema estructural que requereix de la seva intervenció en quant administració local. 

La Candidatura d’Unitat Popular (CUP) aposta per garantir les condicions de vida òptimes a tot ciutadà/ana. Sota cap punt de vista és acceptable pretendre endegar mesures de “rentat de cara” de la ciutat, com a forma d’invisibilització d’un problema col·lectiu. Calen actuacions directes de transformació que actualment tan sols són iniciativa d’entitats sense afany de lucre suplint una tasca que correspon a l’Ajuntament. 

Cal que les persones sense sostre puguin ser subjectes de dret i no tan sols ser reconeguts com a subjectes d’infracció, no podem admetre un tracte social que tan sols reconegui deures sense permetre accedir als dret bàsics que hom posseeix com a ciutadà. El dret a empadronar-se comporta l’accés a una sèrie de drets i serveis fonamentals, per la qual cosa és d’una importància cabdal, doncs, a l’hora de poder parlar de participació, ciutadania i convivència. 

Cal crear un catàleg de drets socials que aparegui a l’ordenança com el dret a l’habitatge digne; el dret a l’educació; el dret al treball; el dret a empadronar-se; etc. enlloc d’optar per una normativització escrita en negatiu del que es considera civisme. 

Cal crear de forma normativa vertaders compromisos envers l’habitatge i la situació de precarietat social, l’ajuntament de Lleida ha de garantir l’accés universal als béns i drets de tots els lleidatans i les lleidatanes d’una forma real. Una clara opció contrària a la privatització del servei d’alberg per a transeünts que s’està produint, i que actualment són allotjats en diferents pensions de la ciutat, que no són organismes públics sinó negocis privats i que per tant no es guien per la lluita contra la pobresa i l’exclusió sinó per un afany de lucre. 

Pel respecte a la dignitat personal i en contra a la criminalització de la pobresa, pel dret bàsic a una llar, per garantir l’accés a un catàleg de drets i no tan sols de deures de tot ciutadà, cap persona sense sostre.