Comunicat de premsa de la cup de Manresa. ANAR AL COLE AMB COTXE Al Regió 7 del Diumenge 5 de Novembre es reflectia la situació […]
Comunicat de premsa de la cup de Manresa.
ANAR AL COLE AMB COTXE
Al Regió 7 del Diumenge 5 de Novembre es reflectia la situació
quotidiana de moltes famílies a l’hora de portar la canalla a l’escola.
Trànsit lent, interminables cues, falta pràcticament absoluta
d’aparcament, trajectes de pocs quilòmetres en molt temps són els
efectes més directes de les entrades i sortides dels centres escolars.
Els no tan visibles però igualment greus són la poca qualitat de vida
de qui viu aquesta situació, el dispendi enorme i innecessari
d’energia, les conseqüències a diverses altres activitats econòmiques
de la ciutat i el cost en la salut de tothom qui s’hi veu involucrat.
Tot plegat, un desastre.
Pretendre que tothom porti els seus fills i filles a l’escola en
vehicle privat és una bogeria. I si ja ho és des de fa uns anys, amb
l’augment de població de Manresa cada cop serà pitjor. No cal ser
enginyer en mobilitat urbana per deduir que ni Manresa ni cap ciutat
està preparada pels moviments de vehicles privats que es generen per
dur els petits a les escoles i a la resta d’activitats educatives
complementàries a l’horari escolar. S’imposa buscar una alternativa.
La solució sembla ben fàcil: possibilitar que el viatge de casa a les
escoles i a l’inversa es faci majoritàriament al marge del vehicle
privat i, d’entrada, hi ha dues mesures per plantejar-se:
1. Transport públic: un sistema d’autobusos eficient i raonat que faci
els trajectes entre els barris i les escoles. Aquesta possibilitat, tot
i que no pacifica el trànsit completament (una flota d’autobusos
circulant no és resoldre el problema), sí que és millor un autobús que
quaranta o cinquanta vehicles privats.
2. A peu: des de ja fa molts anys es va perdent un hàbit molt saludable
que és anar a l’escola a peu. Té indubtables beneficis en la formació
dels nostres infants (que disposen d’un temps diari de relació amb
iguals i d’interrelació amb la societat on conviuen), humanitza la
societat i fa pedagogia del transport sostenible. Difícilment una
persona deixarà d’agafar el cotxe si ha viscut amb normalitat el
traslladar-se amb vehicle privat des de la infantesa. Evidentment,
aquesta possibilitat no és aplicable d’un dia per l’altre, però hi ha
diverses ciutats de Catalunya que han fet aquesta opció i els resultats
són sorprenents, amb la implicació de comerços i policia de proximitat.
3. Anar a l'escola més propera de casa: Finalment, la CUP vol recordar
un fet obvi, i és que gariabé tothom té una escola púbica o concertada,
finançada amb diners públics, a prop de casa. La CUP creu que cal una
profunda reflexió sobre quines són les causes reals que porten als
pares a dur els seus fills a escoles llunyanes del seu lloc de
residència.
La CUP pensa que aquestes mesures són absolutament complementàries
entre elles i aplicables sense uns canvis de la nostra justíssima xarxa
viària ciutadana. No cal dir que carrils bici (amb aparcaments i
serveis de lloguer pensats ad hoc), tramvies o trens urbans (aprofitant
les vies ja existents) són igualment possibles i plantejables, però ja
fa falta acompanyar-los de projectes més o menys complexos i de
pressupostos més o menys ambiciosos.
El que ja queda desautoritzat des d’un punt de vista circulatori és el
model actual, on cada família planteja la batalla diària per la seva
banda.
Att.