Mataró: Anàlisi del pressupost 2008 de l’Ajuntament de Mataró

Nacional

En el debat de pressupostos de l'Ajuntament de Mataró el regidor Xavier Safont-Tria va fer un repàs a fons dels motius pels quals la CUP […]


En el debat de pressupostos de l'Ajuntament de Mataró el regidor Xavier

Safont-Tria
va fer un repàs a fons dels motius pels quals la CUP votava

en contra del Programa d'Actuació Municipal (PAM) i dels pressupostos

presentats pel govern tripartit (PSC-ICV-ERC). En la mitja hora

d'intervenció que tenia assignada, el nostre regidor va poder esbossar

a grans trets les crítiques al pressupost, però aquí us n'oferim una

versió més detallada:


1. Contextualització del pressupost 2008


2. L'espoli fiscal


3. Pressupostos participatius?


4. Tributs: impostos i taxes


5. El PAM


6. Habitatge


7. La gent gran


8. La salut


9. L'àmbit educatiu


10. Universitat i Tecnocampus


11. Mataró Audiovisual


12. L'Atenció Ciutadana


13. La Nova ciutadania


14. La Cultura


15. La llengua catalana


16. La planificació urbanística i la mobilitat


17. Residus i canvi climàtic


1. CONTEXTUALITZACIÓ DEL PRESSUPOST 2008


Quan

un ajuntament entra en la tasca de decidir quins són els ingressos i

amb què ens els gastarem estem fent un exercici més enllà de

declaracions d’intencions, estem posant a la pràctica una política

local que tindrà efectes immediats en les mataronines i mataronins.

Deixeu-me, que abans de començar deixi clar que aquest procés és

limitat amb un sostre que ens imposa la constitució espanyola i les

lleis del mercat capitalista que nosaltres no compartim.


Nosaltres

pensem que els guanys que genera l’esforç individual i col·lectiu de

les persones que aquí vivim s’han d’administrar segons les nostres

necessitats i aspiracions locals. El món canvia constantment, tots

nosaltres en formem part d’aquest canvi, un canvi que comença per les

persones i mica en mica transforma la societat i el seu entorn.


Vostès

en són testimonis que la societat cada dia hi creu menys en la classe

política, el constant increment de l’abstenció n’és un clar exemple, i

un toc d’atenció a la classe política, les persones perdem contacte amb

nosaltres mateixes, hem creat una societat freda, que necessita com

l’aire retrobar-se, cada dia tenim una societat més necessitada amb més

requeriments, perquè precisament perdem el més important: connectar amb

nosaltres mateixos i amb la natura que ens envolta.

2. ESPOLI FISCAL

Avui que parlem de pressupostos no podem passar per alt l’espoli fiscal.

És de domini públic que els ajuntaments del nostre país pateixen un

dèficit crònic de recursos econòmics per fer front als serveis mínims

de la seva competència. Les lleis d’ordenació del territori, i en

concret la llei municipal, tampoc permeten un correcte finançament de

les administracions locals, així tenim com a molts països europeus el

finançament municipal arriba al 30 % del pressupost estatal quan a casa

nostra no supera mai el 14%.

Malgrat no ens agradi, les catalanes i els catalans vivim en el que

podríem anomenar el neocolonialisme que des de l’estat espanyol se’ns

imposa, des de l’àmbit polític, el social, cultural, i evidentment,

també l’econòmic. Segons l’Observatori de Finançament de Catalunya,

l’any 2005 el dèficit fiscal de Catalunya, és a dir, els diners que

Espanya ens roba cada any, es va situar en 19.176’6 milions d’euros, el

que equival a 2.704 euros per habitant i any. Aquest dèficit fiscal de

Catalunya amb l’estat espanyol equival al 10’5% del PIB de l’economia

catalana. (recordo que això no ha millorat substancialment amb

l'Estatut reformat el 2006).

Si això ho traslladem a nivell municipal, Mataró amb una població de

120.000 habitants ens pertocarien 324.480.000 euros, és evident que

millorarien sensiblement la capacitat del nostre Ajuntament per fer les

inversions en equipaments i serveis socials que tan necessitem,

doblaríem el pressupost municipal, i encara ens sobrarien diners. En

les condicions actuals, és de rigor recordar i tenir present que,

si acceptem les actuals regles del joc, continuarem depenent de la

caritat del govern espanyol, i finançant la estructures de poder

centralista així com un exèrcit i corona espanyola que no volem.

3. PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS

En un context marcat per la mundialització econòmica i pel cada cop

major distanciament dels centres de decisió estratègica respecte la

ciutadania, es fa del tot necessari articular nous mecanismes de

participació i d’aprofundiment democràtic que permetin a les persones

decidir sobre aspectes essencials de la vida pública i controlar la

tasca de governs i administracions. Només d’aquesta manera serà

possible avançar cap a una transformació de l’estructura social i

productiva favorable als interessos de les classes populars.

Tal i com s’ha produït el procés participatiu dels pressupostos a

Mataró: hermètic, poc obert, i amb una rigidesa dels seus mecanismes,

que s’afegeixen a les de qualsevol procés participatiu, ens ha donat un

fruit poc creïble, molt de cara a la galeria. Fer pressupostos

participatius és entrar al nucli dur del sistema polític, i respon a

una voluntat transformadora de l’actual sistema, amb la necessitat de

fer públic l’estat de comptes municipals i fer de la participació

ciutadana una línia de govern.

Cal invertir la piràmide de les decisions: "Com més a prop del ciutadà es trobi la decisió política, més democràtica serà".

Els diners públics estaran més a prop del ciutadà si hi ha un procés de

pressupostos participatius que contempli, els recursos i els mecanismes

per tal que el ciutadà / ciutadana pugui decidir a on van les

inversions i d’on surten les inversions del nostre Ajuntament.

En primer lloc, cal tenir en compte la contradicció entre l’elaboració

dels pressupostos i el plantejament de les necessitats; així, mentre

l’elaboració és concebuda sectorialment, parcialment per una regidoria,

les problemàtiques socials són transversals i integrals.

En aquest sentit seria convenient que el tractament de qualsevol

tema contempli prèviament aquesta transversalitat i també fóra

convenient mirar la totalitat dels pressupostos des d’una visió general

i atenent l’interès del màxim de mataronines i mataronins.

Cal per tant replantejar el sistema participatiu del pressupostos,

creant un nou procés, amb mesures de descentralització real del poder

decisori, amb la necessitat d’aprofundir en la democràcia, d’acostar

els processos de deliberació, seguiment i presa de decisions als

ciutadans i construir una societat més partícip i activa en les

polítiques públiques

4. TRIBUTS: IMPOSTOS I TAXES

Quan abordem els capítols de tributs: els impostos i les taxes, la

primera consideració a tractar és que estem administrant diners que són

del poble, dels Mataronins i Mataronines i no de recursos que pertanyin

als polítics, remarco això per evidenciar una vegada més, que les

persones són qui hi tenen més a guanyar o perdre segons com administrem

els recursos públics.

Les ordenances fiscals reguladores del tributs locals les tenim en

forma d’impostos i de taxes en els capítols d’ingressos I II i

III. Pensem que és una potent eina política, per garantir els serveis i

la qualitat de vida dels Mataronins i Mataronines. Des de la CUP

entenem que per norma general, mai una taxa hauria de superar el cost

del servei que s’ofereix. Les Taxes, com els preus públics d’activitats

que ofereix l’ajuntament, s’han de revertir en un servei de qualitat,

aquest hauria de ser el principal debat: la qualitat que s’ofereix,

perquè d’aquí, en repercuteix el benestar col·lectiu.

En el cost de les Taxes i preus públics cal ser curós en tant que

repercuteixen per igual a tots els ciutadans i tots sabem que no tots

disposen de la mateixa renda per afrontar aquestes despeses, són moltes

famílies que els hi costa arribar a final de mes, en un Mataró on tenim

una taxa d’atur del 9,6%.

La política seguida per l’actual govern passa per cedir la gestió i

construcció de serveis a empreses privades, o sigui :externalitzar

serveis públics com la recollida i gestió de brossa, la gestió del Mataró Bus,

els cementiris,com molts d’altres: la neteja d’equipaments públics, els

menjadors de les escoles Bressol, el nou canal de la TDT, la

programació de la ràdio municipal, l’aula de teatre, dinamització dels

casals d’avis, la gestió dels recursos del patronat de cultura, agència

de la gent gran, centres oberts, el centre d’acollida …

Si continua la política d’externalitzacions estem encarint el cost dels

serveis, que molts cops, es tradueix amb un encariment del preu públic.

Aquestes empreses que fan la gestió que li pertocaria a l’administració

pública, mai hi perden, això és així perquè la pròpia administració és

qui cobreix hipotètiques pèrdues. Si l’administració pública és qui

gestiona el servei públic, que és així com hauria de ser, pot

repercutir els beneficis en una millora dels serveis, però, si és a

través d’externalitzacions, els beneficis d’un servei públic

repercuteix en l’àmbit privat, aquesta és una gran diferència, i com

que aquesta és l’actual dinàmica cal que des de l’esquerra ho denunciem

com una tendència en la cessió de l’espai públic cap al privat.

Si per un costat evidenciem que els costos de les taxes i preus

públics haurien de ser assumibles pel conjunt de tota la població,

alhora que s’hauria de garantir un servei de qualitat, els impostos són

redistributius, ens ofereixen l’oportunitat de regular dinàmiques de la

ciutat en tant que no repercuteixen a tothom per igual. Pensem que hi

ha impostos que poden regular l’especulació urbana, i són precisament

aquest impostos els que cal aplicar per controlar unes pràctiques, que,

això si, són legals, però que no són justes: uns quants han fet molts

diners amb la compra venda de terrenys, i el conjunt de la ciutadania

n’ha sortit perjudicada. Ja sabem que les actuals lleis no ho permeten,

però caldria començar a penalitzar que una sola persona sigui

propietària de molts pisos buits per especular amb ells, això és

indignant, i més quan és una necessitat de primer ordre, bàsica per

desenvolupar-se com a persona i també com a família, avui per avui

l’actual mercat immobiliari genera frustració entre moltes persones.

5. EL PAM

L’equip de govern ens presenta, com cada any, el Programa d’Actuació Municipal

acompanyat del pressupost corresponent. Nosaltres no criticarem que

aquest pressupost al llarg de l’any es modifiqui com així s’ha estat

fent els darrers anys, entenem que això forma part d’un ajuntament

dinàmic que gestiona al llarg de l’any i s’adapta a les seves

necessitats. Una cosa és això, però l’altra és incloure PAM rere PAM

les mateixes propostes perquè mai s’acompleixen. Al elaborar un PAM és

imprescindible veure que ha passat amb l’anterior, que s’ha fet o

deixat de fer, veure si políticament aquella activitat ha acomplert els

objectius polítics.

Això té encara més importància quan es tracta de propostes sorgides

d’un procés participatiu i assumides per l’ajuntament. Si alguna

actuació ha deixat de fer-se, s’ha de reforçar i ser més ambiciós en el

PAM posterior, i no tornar-lo a incloure com a tràmit per acontentar el

personal.

Al nostre parer és un PAM poc ambiciós, que no compta amb el principal

capital de la ciutat: els Mataronins i Mataronines, i que s’ha posat en

un atzucac: som una població consolidada de 120.000 habitants i no

disposem dels recursos ni econòmics ni d’espai per garantir una

qualitat en els serveis per a tothom.

Entraré a fer un petit repàs d’aquelles actuacions del PAM 2008:

6. HABITATGE

En l’habitatge pensem que s’estan fent iniciatives poc contundents que

ajudin a millorar la problemàtica de l’habitatge, és curiós, tots

parlem de l’habitatge com una problemàtica quan és una necessitat

universal que ens dona benestar, salut i espai per autogestionar el

nostre dia a dia i créixer tan a nivell personal com familiar.

Les actuacions per l’adquisició d’habitatges usats és insuficient i

massa lenta, cal reforçar i incrementar el parc públic d’habitatge.

Aquest és un instrument que solucionaria l’accés a l’habitatge de

lloguer assequible, com també per afavorir la rehabilitació integral de

determinats edificis i alhora evitar problemes de guetització.

Subvencions com la llei de Barris (a Rocafonda-Palau i Cerdanyola)

haurien de servir per incorporar aquestes actuacions.

L’actual política del govern no ha resolt el problema d’accés a

l’habitatge. Per un costat tenim un allau de noves construccions, en el

termini entre 1996 i el 2006 s’han construït 10771 habitatges,

tanmateix queden lluny de les butxaques de moltes famílies, i no és

d’estranyar: en deu anys el preu mitjà del metre quadrat d’un habitatge

nou ha passat de 794€ a 4396€, per tant un augment del 453.7%.

Mataró estem a la cua d’habitatges de protecció oficial, la mitja

catalana és tres vegades superior a Mataró, tot i que enguany amb les

noves zones urbanístiques millorem la nostra nefasta política en

habitatge protegit, encara ens quedem molt lluny de les necessitats.

A aquest problema cal afegir-hi que no s’ha donat un bon servei amb els

habitatges de protecció oficial. Nosaltres pensem que caldria començar

iniciatives cooperativistes com les experiències sorgides al nord

d’Europa com el sistema Landel, amb cases de lloguer indefinit que

garanteixen que no s’especula amb les cases de protecció oficial.

7. LA GENT GRAN

A Mataró no hi ha una política dissenyada per a la gent gran. És

veritat que s’obren nous casals d’avis però sense una visió global de

les necessitats. Es trasllada un nou casal d’avis a la Masia de Ca l'Isidre, s’ha pensat en la participació de la pròpia gent gran en el

projecte que utilitzarà aquest equipament?, per cert, s’ha pensat que

per arribar-hi cal passar per una pujada molt forta?


Es projecte un nou casal al Palau, quan a poca distància ja n’hi

existeixen altres, ha estat la pròpia gent gran qui ho ha demanat?.

La nostra política passa per altres camins, creiem en els casals de

barri, això que vostès no tenen al full de ruta, un casals

autogestionats, uns casals intergeneracionals, uns casals sense la

burocràcia del propi ajuntament, on la proximitat i coneixement del

barri faciliti la pròpia coordinació i gestió dels casals. Nosaltres

potenciaríem la implicació i la participació de les persones grans en

tots el àmbits de la vida social a traves del suport als espais

d’activitats a la gent gran, als òrgans de participació locals, així

com de la promoció del voluntariat i la potenciació dels serveis com

ara habitatges tutelats, residències amb qualitat de serveis, serveis a

l’ajuda a domicili, serveis de centre de dia i activitats de lleure.

Avui per avui vostès no tenen solucionat el problema dels casals

d’avis, un casals que resten aïllats del barri, on la gent gran

no es coordina amb les activitats pròpies de l’entorn, un fracàs

senyors del govern, la gent gran no n’està satisfeta, no funciona.

Parlant de necessitats Mataró necessita més places per la gent gran

en residències públiques. És molta gent que es troba sola,

gent depenent que no tenen accés a les residències privades. És un

problema urgent que caldria començar ja, a posar-hi fil a l’agulla.

8. LA SALUT

Un Pla d’Actuació Municipal hauria de recollir aquelles actuacions que

l’Ajuntament realitza en els diferents àmbits. D’aquí precisament li ve

el nom.

Ens trobem però que a l’apartat de Salut la majoria d’actuacions

corresponen a la Generalitat de Catalunya. Això passa en els següents

apartats del PAM 2008:

1.3.1.1. Ampliació Hospital de Mataró unitats de psiquiatria

1.3.1.2. CAP la Llàntia

1.3.1.3. Ampliació CAP Cirera-Molins

1.3.1.4. Equipament Ronda Prim

1.3.1.5. Estudi CAP Front de Mar

1.3.1.6. CAP Salut Mental

1.3.1.8. Remodelació equipament sanitari Camí del Mig

En algun d’aquests casos, com el nou CAP de la llàntia-Via Europa

l’Ajuntament avança els diners per a l’execució de les obres, que són

retornats per la Generalitat a mig termini, però en cap cas es poden

qualificar d’actuacions municipals. I tot això, sense tenir en compte

que algunes d’aquestes actuacions són calcades del PAM 2007 (és a dir,

que no s’ha fet res), com per exemple: el CAP de Cirera – Molins, el

nou equipament sanitari de la Ronda Prim,o la potenciació de l’Agència

de Salut Pública.

Nosaltres proposem incorporar noves actuacions com:

a) Incorporar en el PAM 2008 l’actuació prevista en el PAM 2007

que parla del desenvolupament de sistemes d’informació i de l’Observatori de Salut.

b) Reforçar especialment l’apartat 1.3.1.7. on no només faríem

l’elaboració del projecte, sinó l’inici i construcció de l’equipament

social i sanitari de la Llar Cabanellas

c) Realitzar un estudi acurat de les necessitats de serveis i

equipaments sanitaris i sociosanitaris de la població de Mataró i la

seva àrea d’influència, en relació amb els serveis i equipaments

existents actualment.

9. L'ÀMBIT EDUCATIU

D’entrada reconeixem l’esforç en inversions que prioritza aquest pressupost.

Entenem que aquesta despesa en infraestructures, és a hores d’ara una

urgència producte de la greu i inexplicable manca de previsió de

l’anterior govern tripartit (que mira per on, és el mateix que el

d’ara). Aquest PAM i aquest pressupost l’entenem com la

conseqüència directa d’una inexistent planificació per donar resposta a

les necessitats i realitats del moment actual i responen a la

improvisació de qui no ha fet els deures quan tocava.

I malgrat és un pedaç per anar tapant forats (hi ha en construcció o en

projecte 5 escoles d’educació infantil i primària), el govern no aprèn

dels errors i no és capaç d’ anticipar-se a les necessitats més

immediates (ja no només en l’àmbit educatiu sinó també en salut,

esports, equipaments culturals, cívics etc) i per tant no preveu

les solucions abans que esdevinguin urgències com ara ha passat.

Aquest govern és incapaç de programar les actuacions municipals “a

l’alça” per així disposar d’un coixí (en infraestructures /equipaments,

serveis etc…), i poder donar una resposta immediata i satisfactòria en

el moment que sorgeixen les necessitats. Fins ara, a mida que van

sortint les necessitats es van “improvisant” i tapant forats com

es pot; tenim els casos dels barracons escolars, manca de llits

hospitalaris, no tenim un conservatori de música, tampoc un espai per a

convencions… Una ciutat de 120.000 habitant i en creixement

constant; no té ni construïda la 2ª biblioteca que li pertocaria per

llei ni projectada en el paper la 3ª. No ens podem permetre el luxe de

mostrar-nos cecs davant l’actual situació demogràfica i

econòmica (augment de la població, nou model de ciutadania i

escassos recursos). Hem de ser capaços de preveure les necessitats i

solucions més immediates. Només amb aquesta visió, de futur, oberta i

previsora, podrem gestionar d’una forma equilibrada la nostra ciutat.

Deixeu-me que reprengui la nostra crítica a l’actual inèrcia de

polítiques públiques que cedeixen, a l’empresa privada la gestió i

construcció d’equipaments a través d’externalitzacions. S’imposen les

teories lliberals que prioritzen l’activitat privada davant la

pública. Quan l’ajuntament externalitza un servei, el que en el fons

està fent és perdre el control en el propi servei, i el que és pitjor

perdre el coneixement en la pròpia gestió dels serveis. Renunciar al

coneixement és greu, i ens porta cap a una societat on l’empresa

privada coneix i gestiona millor determinats serveis públics. Pensem

que cal anar cap a una gestió dels serveis públics de màxima qualitat,

aquest és l’autèntic debat, cal que les persones valorin millor la

gestió pública que la privada. Per això l’empresa pública ha de tenir

els millors professionals i les millors instal·lacions. L’administració

pública no pot estar en grau d’inferioritat respecte l’empresa privada.

L’ajuntament ha de poder assumir grans infraestructures, per això no

critiquem que l’ajuntament s’endeuti per a fer inversions, pensem que

en gaudiran vàries generacions i és lògic que s’amortitzin en varis

anys.

Quan el PAM parla de l’Ajuntament al servei de les persones, hi

ha l’objectiu de disseny d’una nova política en recursos humans ,

és positiu que en el PAM es parli de dissenyar una nova política de

Recursos Humans que asseguri un alt nivell de professionalització

corresponsabilitat i qualitat en tos els serveis de l’Ajuntament, però,

quan es passa a les accions no hi ha res, només una declaració

d’intencions no gaire creïble si temin en compte que des de l’any 2006

hi ha el compromís de realitzar un nou model de gestió per competències

pel perfil de conserges de l’Ajuntament i encara no hi ha cap proposta

sobre la taula.

Respecte al pressupost del 2008 en que s’amplia la plantilla de 7

places de treballadors/es socials, la plaça pedagog/oga i la plaça de

psicòleg/oga son fruit del desplegament de la Llei de dependència i per

tant únicament es creen les places de la policia i una d’arquitecte

tècnic i 1 d’enginyer tècnic pel servei de Manteniment, això contrasta

amb el creixement de Mataró i només s’explica per la gran

quantitat de serveis externalitats.

Dins l’àmbit educatiu; per a la CUP invertir recursos en educació, és

estalvi per al futur. Entenem que l’educació és una de les claus del

futur pel que té d’agent cohesionador i regulador de les diferències

socials; a més formació menys exclusió. Per tant entenem aquesta

educació com una competència àmplia i transversal que correspon la seva

gestió en gran part, al govern municipal.

Des de la CUP trobem a faltar una voluntat ferma i decidida que

prioritzi les actuacions en el tram educatiu 14-20 anys; com

ofertar Programes de Garantia Social adaptats als alumnes amb Necessitats Educatives Especials i reservar places en els

Programes que ja funcionen, per tal que l’alumnat, amb

l’orientació d’un professional, els ajudés a escollir el més adequat

segons les seves necessitats. Actualment els nostres alumnes han de

marxar fora de la ciutat per poder seguir la seva formació.

Els joves de 16-18 anys, formen un col·lectiu força nombrós pel que fa

a l’índex de fracàs escolar a la nostra ciutat , i per contra del

que seria desitjable, aquest nombre creix en comptes de disminuir.

Un nombre important d’aquests alumnes dels Instituts d’ensenyament

secundari, no superem la titulació de secundària, fet que els

impossibilita la continuació dels estudis professionals i per tant,

moltes vegades, la no inserció al mercat laboral o si més no, treballs

en situacions molt precàries – uns per qüestions legals, ( sense

papers) i altres per no disposar de les mínimes aptituds

professionals necessàries.

Per tant, nosaltres proposem Programes flexibles de

diversificació curricular que permetin fer compatible el treball i la

formació

Aquest programes anirien adreçats a alumnes de 3r d’ESO de la secundària obligatòria.

També pensem que cal dinamitzar Programes de qualificació professional

inicial (PQPI). Aquests són un nou model de Programes de garantia

social , amb un objectiu clar: afavorir la inserció social, educativa i

laboral dels joves que tinguin més de 16 anys i que no hagin obtingut

el títol de graduat en educació secundària obligatòria.

Aquests programes representen una via d'accés al món laboral d’entrada,

i també la possibilitat de continuar, sempre i quan, l’alumne/a

presenti les aptituds necessàries.

Per tal de poder tirar endavant aquestes propostes, cal la

col·laboració i implicació de les regidories d’ IMPEMJoventut

Serveis SocialsEducació i Ciutadania, amb Sindicats i Patronal

per impulsar accions conjuntes que permetin inserir laboralment aquests

joves i facilitar la seva formació professional.

Invertir en gestionar aquest sector, és invertir en el futur d’una part

important dels joves de la nostra ciutat, són mesures

inclusives i de cohesió social per tota la ciutadania…

Cal Impulsar projectes nous, adreçats a aquells alumnes que abandonen

el sistema educatiu en edat d’escolaritat obligatòria (4t d’ ESO), amb

ofertes i projectes singulars que permetin als nostres joves iniciar

ensenyaments de formació pre-professionals compartint escolaritat amb

l’Institut de secundària.

També volem posar èmfasi especial en la planificació del Centre

d’Ensenyament Infantil i Primaria Joan Coromines
, (que és el

centre que ha d’anar substituint gradualment el Menendez i Pelayo)

Pensem que caldria, amb una certa urgència, prioritzar les obres

de l’escola Joan Coromines per tal d’escurçar al màxim la

situació del CEIP Menèndez i Pelayo, en benefici de les famílies i

del mateix claustre.

També trobem a faltar nous plans d’usos dels centres públics fora de

l’horari escolar, per potenciar les activitats d’esbarjo dels nois i

noies en el temps de lleure. Això ampliaria la capacitat de

desenvolupar moltes activitats, amb un pressupost molt petit, en molts

racons de la ciutat.

Com és que no es plantegen coses tan senzilles com aquestes?

10. UNIVERSITAT i TECNOCAMPUS

Mataró té l’oferta en universitats petites i privades ( molt més cares

que les públiques ) Mataró hauria d'oferir un gran plus de qualitat,

per atraure els alumnes.

Veient com l'Escola Universitària de Mataró i l'Escola Universitària

Politècnica de Mataró
van perdent alumnes any rere any queda clar que

no estan oferint aquest plus de qualitat.

Davant aquesta situació en lloc d'invertir en les persones,

l'Ajuntament fa una fugida endavant: construeix el Tecnocampus,

inverteix en totxo, en hardware.

El projecte es justifica creant la falsa expectativa que el sector de

les noves tecnologies serà el substitut del tèxtil, quan és un sector

amb poca mà d'obra.

Per exemple: Microsoft a Manresa: només té 14 persones treballant.

Les empreses del Tecnocampus v. 1.0 a Vallveric han llogat uns locals que no tenen a dia d'avui línia de telèfon ni adsl.

L'adsl que arribarà, si arriba, serà insuficient, només de 1 a 3

Megas.Tot això en un edifici concebut per a encabir-hi empreses del

sector de les noves tecnologies de la informació i la comunicació.

És un nyap, com ho és tota la urbanització del sector Vallveric on s'ha

barrejat indústria i vivendes a tocar, amb accessos i serveis

deficients. (en referència al punt 2.8.1.5. del PAM)

Per acabar, si parlem de noves tecnologies, de la societat del

coneixement, d'innovació, d'ensenyament i formació, és imperdonable que

no es faci cap referència a estendre l'ús del Programari Lliure. El

Programari Lliure representa la gran oportunitat per ser menys

dependents tecnològicament, per

ser més competitius, per a poder innovar realment i per fer accessibles les noves tecnologies a tothom.

11. MATARÓ AUDIOVISUAL

Mataró inicia un nou camí contemplat en els pressupostos amb l’impuls

de Mataró Audiovisual, l’empresa pública que gestiona Mataró Ràdio i el

nou canal de Televisió Digital Terrestre (TDT).

S’està creant un nou canal públic de TDT que ens costarà mig milió

d’euros l’any 2008. A Mataró érem la única ciutat de més de 100.000

habitants sense ràdio municipal, i a causa de la mobilització popular

l’any passat varem estrenar Mataró Ràdio, un mitjà nou que no teníem i

que es complementa amb la resta de mitjans de comunicació existents. El

govern va acabar accedint a posar en marxa l’emissora i el mateix

alcalde deia el que havíem defensat des de la CUP, que “no sigui la

ràdio del govern ni tan sols de l’Ajuntament, sinó de tota la ciutat”.

Ho deia però sembla que no s’ho creia gaire. Es van construir uns

estudis nous de trinca, que de seguida s’han quedat petits, i ara l’any

2008 haurem d’invertir 260.382 euros en l’ampliació dels estudis,

perquè la participació de les entitats i la ciutadania en la

programació de l’emissora ha superat les expectatives del govern. Amb

una mica més d’ambició a l’hora de crear la nova ràdio ens hauríem

estalviat aquesta segona inversió. D’altra banda, ens preguntem si un

Centre Cívic és el lloc per tenir-hi una Ràdio Municipal potent i

participativa. Hi estem invertint molts quartos, voldríem saber si

aquesta serà la seva ubicació definitiva. Pensem que la ciutadania

encara se la faria més seva si s’hagués fet, per exemple als baixos del

local d’Unió de Cooperadors a La Riera. Amb estudis amb vitrines al

carrer i entrada a peu de carrer.

En canvi, el nou canal públic de Televisó no l’ha demanat ningú més que

el govern. A Mataró no teníem cap mancança en matèria de televisió. Tot

el contrari, tenim una Televisió de Mataró amb vocació de servei públic

i que ha contribuït i contribueix a la cohesió social de la nostra

ciutat. Independent, plural, amb informacions contrastades, amb

participació ciutadana en la programació, i gestionada amb molt

voluntarisme per una associació sense ànim de lucre que ens ofereix una

programació pròxima de qualitat. Això no es compra amb diners, com

tampoc té preu l’arxiu de més de 7.000 hores d’imatges de la història

recent de la nostra ciutat. Tenim una tele amb 23 anys de feina feta i

enlloc de donar-hi suport ara vostès se n’inventen una de nova que

ningú ha demanat. Els ajuts per acompanyar TVM a l’era digital s’han

acabat el 2007 i ara deixarem el canal a l’estacada “a la porta” de la

TDT i en canvi ens gastarem 508.000 euros en una cosa que no és

percebuda per la ciutadania com una necessitat.

El govern ha tingut pressa per ser els primers a tenir TDT local

pública, però des de la CUP voldríem que s’hagués apostat per una

fórmula mixta entre l’Ajuntament i el Col·lectiu de Televisó de Mataró.

Tothom hi hauria sortit guanyant. Sabem que això no es pot fer tal com

està formulada la llei que regula els canals de TDT. Però si a Mataró

hem estat els primers a adonar-nos que la nova llei no està ben feta (o

no havia previst algunes fórmules)… per què no hem proposat la millora

d’aquesta llei amb els canvis necessaris? El mateix Consell Audiovisual

de Catalunya (CAC) diu que hi ha fórmules per trobar la col·laboració

entre l’Ajuntament i TVM, però ni en el PAM ni en el pressupost en

concreta el mecanisme.

La pressa governamental també ens porta a invertir diners ara en la

construcció dels estudis de Televisió en un lloc que no sabem si serà

el definitiu. Això és gestionar eficaçment els diners de tothom?

Amb l’encomana de gestió de la TDT el pressupost de Mataró Audiovisual

pràcticament s’ha doblat, I també caldrà més personal. En comptes de

crear els nous llocs de treball s’ha optat per contractar el que

eufemísticament vostès anomenen “personal fora de plantilla”, és a dir,

persones que tindran una feina, aniran a treballar cada dia i a final

de mes cobraran, però els seus sous no són a la partida de despeses de

personal sinó a “Altres despeses d’explotació”. Això no ajuda a la

qualitat del servei ofert. Com tampoc les privatitzacions que vostès

anomenen “contractes de gestió” de recursos públics en mans privades,

en aquest cas a Lavinia TV, una empresa que no s’amaga d’estar en

l’òrbita del soci gran del tripartit.

Demanem rigorositat a l’hora de fer els números. Estem parlant de

diners que són de tothom, no pas de qui els gestiona o gasta. I cal

tenir molta cura a l’hora d’administrar-los. A l’apartat de despeses

“ballen” imports de 4.000 euros amunt i avall en les factures de

telèfon i els sous de personal.

12. ATENCIÓ CIUTADANA

En l’objectiu del PAM en la redefinició del model d’atenció ciutadana,

gaire bé totes les accions tenen a veure amb temes informàtics i en

canvi no hi ha ampliació de plantilla en aquest àmbit (el 2006 es

van crear 2 places que es van modificar i convertir en 4 places de ½

jornada per a poder cobrir un dèficit de personal a les tardes). Tampoc

s’amplien les oficines de l’OFIAC (oficina d’Atenció Ciutadana) que

actualment només n’hi ha al centre i als barris de Cerdanyola i

Rocafonda, no s’entén que es vulgui millorar el servei d’atenció

al ciutadà sense ampliar-ne les persones que el presten ni les oficines

descentralitzades per a tots els barris.

13. NOVA CIUTADANIA

En el capítol 1.10. el PAM parla de La immigració;

D’entrada aquest títol, per nosaltres és un pas enrere en relació al

PAM del 07 que es titulava llavors “Nova Ciutadania”. Entenem que el

terme immigració classifica i penja una etiqueta “força negativa” en

aquests nous ciutadans. Per a nosaltres el terme nova ciutadania és un

concepte que engloba qualsevol persona nouvinguda independentment del

lloc de naixença i per tant molt més lògic per encapçalar tot un

conjunt d’actuacions.

A més a més, hi ha actuacions que podrien ser específiques per a

nouvinguts (com el Pla d’Acollida, el Centre d’ atenció,etc), però

moltes altres actuacions s’haurien de contemplar en les actuacions del

seu àmbit (al marge de l’especificitat dels ciutadans que atenguin) per

exemple, les actuacions que facin referència a esports, haurien

d’estar dins el capítol d’esports i si les actuacions fan referència a

educació, doncs haurien d’estar dins d’ educació.

D’entrada, ens sembla bé que aquest govern es preocupi pels “pisos

pastera” però ens indigna l’abús que es fa dels termes “amuntegament” i

“pisos pastera” i en canvi, no entenem la negligència de

l’administració en no garantir la ubicació pel conjunt de la ciutat

d’aquests nous ciutadans i permetre així, la concentració en

determinats territoris, permetent la “guetització” i no pas la

diversitat que caracteritza aquesta ciutat.

El projecte contra els amuntegaments, des de l’ajuntament l’únic que

s’està fent és que només deixen empadronar en un domicili una persona

per metre quadrat és a dir que en un pis de 80 metres únicament es

poden empadronar 8 persones, i en els pisos on hi ha molta gent

empadronada es notifica al propietari perquè doni de baixa les persones

que no hi viuen.

Altres Ajuntaments, com el de Barcelona no posen cap límit per

empadronar persones en un domicili fins hi tot l’Ajuntament té

uns domicilis per empadronar els indigents, ja que per poder accedir a

la Sanitat pública o bé als Serveis Socials han d’estar empadronats. La

llei del padró tampoc posa cap límit.

Aquesta política sobre els amuntegament l’afecte que està tenint és que

els immigrants, tenen més dificultats per empadronar-se i quan han de

presentar l’informe conforme el seu habitatge reuneix les condicions

d’habitabilitat han de buscar pisos per llogar, que no hi hagi gent

empadronada, és a dir, hem generat una nova picaresca de pisos que

serveix només per a demanar l’informe.

Aquest informe que abans el feien els notaris ara el fa l’Ajuntament a

través d’una empresa externa i l’immigrant ha de pagar 60’95 euros per

a tenir aquest informe.

També i per últim, ens sembla mentida que encara a hores d’ara, ens

estem plantejant la coordinació entre les diferents àrees municipals, i

ens preguntem; és que fins ara no es coordinaven i ara, a la fi, se

n’han Adonat?

En l’apartat de seguretat i Civisme del PAM 2008 s’inclou la

ubicació de cartelleres i dotació d'espais per a grafits, ho

considerem una petita victòria en tan que és una demanda històrica que

hem fet des de la CUP, però voldríem més detalls i més explicacions:

com afectarà a l'actual normativa de publicitat? Quin cost tindrà? .

14. LA CULTURA

En cultura, malgrat els pressupostos augmenten un 13 % respecte

al de l’any anterior, a ningú se li escapa que en realitat el

pressupost de cultura per aquest 2008, és inferior a altres anys ja que

el gran dèficit que s’arrossega es menjarà gran part d’aquest

“esquifit” pressupost cultural. Per tant, que quedi clar que el

pressupost net que quedarà per cultura, un cop s’eixugui el dèficit,

donarà per ben poc, fins i tot podríem dir que és un pressupost ridícul

per a una ciutat de 120.000 habitants i que no ens mereixem aquesta

minsa actuació cultural. És per això que aquest PAM és incapaç de

concretar una veritable política cultural clara amb uns objectius

bàsics. Se’ns ven un fum que té ben poc de contingut.


Aquest 2008

“viurem culturalment” de la feina feta anteriorment, és a dir ben poc i

mal gestionat. En cultura aquest govern ens té acostumats a la

política del farem, farem, farem (un nou teatre, el centre d’arts

escèniques de Can Gassol…) però al final, ja veurem; grans

equipaments però buits de contingut. Al nostre entendre, el més

assenyat, seria primer, definir uns objectius i després definir

els equipaments (espais físics) on ubicar-hi les propostes. A Mataró,

actualment funcionem al revés. I actuacions que són d’obligat

compliment per què la llei així ho marca, nosaltres girem full i fem

veure que no va amb nosaltres, com per exemple:

Una escola oficial de música, (Arbúcies amb 6.000 habitants té

conservatori municipal i Mataró amb 120.000 té unes 5 escoles de música

privades i atapeïdes d’alumnes.

Per llei, Mataró hauria de tenir 3 biblioteques públiques. Actualment

Mataró compta amb la Biblioteca Pompeu Fabra i una altra biblioteca que

s’ha planificat a la zona est de Mataró, a l’Escorxador. Queda clar que

no es vol prioritzar la 3a biblioteca. A més a més, aquesta mancança

s’anirà agreujant amb l’augment de població, però no patiu, queden

molts PAM per anar omplint fulls. Aquestes grans obres i ambigües

actuacions, que es portaran a terme no donen resposta a les urgents

necessitats culturals dels mataronins i mataronines. Sovint les

solucions a problemes no passen per actuacions etèries sinó per

actuacions concretes, clares i funcionals, com la que tot seguit

us proposem: no creieu que amb una inversió mínima es podrien arranjar

espais per a la lectura i sales de treball en els diferents centres

cívics i/o en els centres d’ensenyament?. No caldrien grans

infraestructures, només tenir la voluntat política de donar resposta

(el més immediat possible) a les necessitats culturals actuals.

Per nosaltres manquen actuacions que permetin optimitzar els recursos

ja existents; per exemple: ara com ara, les escoles no poden anar a

veure els gegants de la ciutat, s’han de millorar els horaris

limitats del patrimoni arquitectònic, l’alberg de can Solaret etc.

Si parlem d’inversions en equipaments, el que si necessitem,

urgentment, és un equipament polivalent cobert, per a activitats

esportives, que alhora es combinin amb actes culturals com concerts,

balls, festes populars, actes de gran format etc.. D’això, vostès no en

parlen, han tingut oportunitats desaprofitades, es construeixen nous

pavellons on podrien haver ofert aquest servei transversal amb més

d’una activitat. Trobem que aquesta necessitat no es pot ajornar més.

I finalment, nosaltres entenem que una actuació important i prioritària

a nivell cultural és reconvertir l’excessiva burocratització del

Patronat en una gestió amb més participació dels agents culturals de la

ciutat. Hi ha moltes entitats que estan treballant en cultura i

necessiten que des del Patronat se’ls faciliti la feina en la mesura

del que és possible. I això passa, per convertir el Consell de

Participació de Cultura, en un veritable òrgan de participació i

reflexió ciutadana.

15. LA LLENGUA CATALANA

La salut de la nostra llengua, la catalana, també hauria de ser una

prioritat en aquest govern. L'oferta de català a la nostra

ciutat, és diversa, però no està coordinada, (ni Òmnium Cultural,

ni el Consorci de Normalització Lingüística ni les Escoles

d’Adults, tenen un marc on coordinar la seva oferta i veure què

ofereixen, a qui l’adrecen ( segons els perfils) i a on (a quins

barris), ni tampoc hi ha ningú que vetlli per quins són els col·lectius

que necessiten i volen aprendre català, o quins són els àmbits que,

sota criteris sociolingüístics, necessiten una campanya a favor de l'ús

del català a la ciutat.

Que les escoles d'adults hagin passat a ofertar el català com a

llengua prioritària d'ensenyament és un gran què, evidentment.

La realitat quina és però, el català perd terreny, la gent nouvinguda

no percep la necessitat d’utilitzar la llengua catalana com a eina

imprescindible.

Pensem que no s'està fent una potent política de sensibilització vers

el català, com a llengua vehicular i de cohesió social, ni amb

les persones nouvingudes ni, i sobretot, amb les persones que fa molts

i molts anys que viuen a Mataró.

Quan diem polítiques de sensibilització no ens referien a

"imposar" classes de català, ni nivells C obligats, sinó fer

quelcom per estimar i utilitzar una llengua, seduir els

mataronins, conscienciar que hi ha una llengua que ens uneix, amb una

cultura, una història , una literatura fascinant, amb molts punts en

comú i d’enriquiment amb altres cultures del món.

Per tant, pensem que cal, a les escoles d'adults, però també a la

ciutat, una bona acollida en català i també un nou apropament dels

mataronins de tota la vida, castellanoparlants, cap a la llengua

catalana.

Calen espais per parlar català i gaudir de la llengua, campanyes

adreçades als comerços perquè atenguin en català, també al personal

d'atenció al públic de l'ajuntament, dels serveis sanitaris,

educatius també, etc etc. Fer pedagogia amb la ciutadania

autòctona, per fer-nos conscients que si no parlem i compartim la

nostra llengua la perdrem.

Per tant, hi ha molta feina a fer en aquest sentit, i pensem que

des del consistori, cal trencar aquesta inèrcia per entomar el tema amb

fermesa i rigorositat.

16. LA PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA I LA MOBILITAT

En el terreny urbanístic el govern parla d’urbanisme sostenible, i de

reforçar el model territorial del pla general d’ordenació de 1996 i els

límits de sòl urbanitzable on es dibuixa la ciutat concebuda a partir

de tres terços: l’urbà, el forestal, i l’agrícola. Això, sembla una

burla amb l’actual creixement i ampliació de noves urbanitzacions fora

de ciutat que ja trenquen aquest equilibri, tan anomenat, però poc

conservat.

Quan el PAM 2008 parla de les zones agrícoles del sector de les Cinc

Sènies – Mata Valldeix
, es proposa, millorar la protecció i conservació

dels elements d’interès natural, paisatgístic, i patrimonial.

S’evidencia clarament que no es valora l’activitat agrícola que

sustenta diverses famílies de la ciutat, el govern parla, en

l’espai agrari, de protecció d’elements d’interès natural, però no

contempla l’activitat econòmica de la pagesia que és la principal

garant per preservar un espai natural. Les Cinc Sènies necessiten una

decidida política per desenvolupar el sector agrícola, des del vessant

de la qualitat, el dinamisme, i suport d’unes institucions que no són

capaces de promoure uns espais agrícoles que resten erms i amb mals

usos pel menyspreu que des de l’administració s’ha tractat

l’agricultura. Les Cinc Sènies necessiten programes i difusió de

productes amb denominacions d’origen, obrir nous mercats de proximitat,

desenvolupar projectes d’agricultura ecològica, facilitar l’accés de

joves a terres de conreu, de tot això, no hi ha cap partida destinada

en aquest sentit.

Mataró creix i els problemes de mobilitat també creixen, el PAM diu textualment en els punts

2.1.1.287 – Reforç del paper de Mataró com a node de connexió entre ciutats mitjanes de Catalunya… >

perquè no parlem d'una estació d'autobusos? Perquè es destinen diners a

estudiar la implantació del tramvia i, en canvi, no s'aborda la

necessitat de millorar el transport públic per carretera amb la

construcció d'una estació d'autobusos interurbans, que sense dubte

faria la funció de node que aquí es planteja.

2.1.1.28- Col·laborar amb Fomento i la Generalitat per convertir la N-II en una via cívica >

estem parcialment d'acord, sempre i quan quedi clar que fer de la N-II

una via cívica no ha d'implicar construir laterals a la C-32 ni

mantenir el peatge. Ens agradaria que el govern reformulés aquest punt,

per tal que la col·laboració que es reclama no porti a cap equívoc.

També ens preocupa la mobilitat interna de la pròpia ciutat, pensem que

caldria destinar diners a fer un estudi independent que avaluï

l'impacte en el trànsit de la ubicació d'un Corte Inglés al carrer

Biada, nosaltres no veiem clar que aquest suposat motor econòmic sigui

a costa de tenir un mataró col·lapsat.

17. RESIDUS I CANVI CLIMÀTIC


En l’apartat del canvi climàtic

hi trobem a faltar un estudi independent sobre l'impacte epidemiològic

de la incineradora en la salut ciutadana, un estudi que plantegi la

viabilitat de tancar la planta incineradora i de la implantació del

sistema de residu mínim com a alternativa a la incineració de la brossa

com així fan en altres localitats.

5 de novembre de 2007