Mataró: la CUP vol una moratòria de llicències d’enderroc i un pla de protecció d’edificis històrics

Divendres 26 de maig la CUP de Mataró ha entrat un escrit a l’Ajuntament adreçat a l’alcalde, al regidor d’urbanisme, a la responsables de llicències d’obres i al president de Prohabitatge. El text demana que es declari una moratòria de llicències d’enderroc d’edificis d’arquitectura tradicional i que es tirin endavant mesures per declarar-los béns d’interès local pels seus valors paisatgístic, històric, identitari, social, turístic, arquitectònic…

La CUP està recollint mostres perpexitat i indignació de nombroses mataronines i mataronins davant els enderrocs massius de cases d’arquitectura tradiconal a la nostra ciutat, especialment als barris del Centre i l’Eixample.

Els darrers anys s’està seguint una política sistemàtica de demolicions d’edificis històrics que són substituïts per moderns blocs de pisos de formigó. Segons el mateix regidor d’Urbanisme, Arcadi Vilert (PSC-PSOE), el ritme és d’uns 500 habitatges nous cada any mitjançant aquest sistema, que ell ha batejat com a “reciclatge”. Sembla que aquesta política no és cojuntural, ja que el Pla local d’Habitatge 2005-2015 preveu la generació de 305 nous habitatges cada any (3.050 en la durada del pla) amb la lína d’actuació anomenada “substitució de teixit vell”, és a dir, la destrucció d’edificis d’arquitectura tradicional. Aquest Pla ha estat redactat pel tàndem Genís Bargalló-Sergi Penedès (ERC).

Avui mateix no hi ha pràcticament cap carrer del Mataró històric sense una casa enderrocada per construir-hi pisos de mides molt reduïdes i que no estan integrats estèticament ni arquitectònicament en l’entorn que encara es conserva. Aviat el més antic que quedarà en aquests carrers seran precisament les plaques amb el nom del carrer, i potser haurem de substituïr els indicadors vials que encara assenyalen el “centre històric” per adreçar els visitants al “centre contemporani”.

També s’estan enderrocant sense contemplacions històriques naus industrials per aixecar blocs de pisos en els solars. Això passa en un moment en què la indústria tèxtil s’està ensorrant i des del Govern municipal s’aposta pel turisme com a motor econòmic de la ciutat. Nosaltres no coneixem cap vila turística que destrossi el seu patrimoni arquitectònic com s’està fent a Mataró. Què vindran a veure els turistes? Blocs de pisos? Formigó en el “centre històric”?

No es respecten ni els edificis catalogats com a patrimoni: per què s’ha deixat ensorrar la Bòvila? Com és que s’ha de reinventar la “nau Gaudí”? Per què es volen enderrocar parcialment els patis del Callao? Esperarem que el Cafè de Mar també s’ensorri sense teulada? S’acabarà donant llicència d’enderroc de Can Sisternes? Què passarà amb la nau de Can Fàbregas i Caralt? Quin destí espera a l’illa de Can Cruzate, exponent de l’arquitectura des del segle XV fins els nostres dies?

Des de la CUP entenem que, més enllà dels pocs edificis catalogats, l’arquitectura tradicional es mereix un respecte perquè té molts més valors que el purament econòmic i mercantilista que impera en la societat actual. Els edificis que el Pla local d’Habitatge anomena “teixit vell” tenen valor històric, valor paisatgistic, valor arquitectònic, valor social… i encara més en una ciutat que diu que vol fer del turisme un motor econòmic.

Ens preocupa el vertiginós creixement urbanístic que s’executa implacablement a base de fets consumats sense cap respecte per l’arquitectura tradicional.

Ens preocupa la densificació de zones urbanes que no disposen dels equipaments necessaris per a totes les persones i famílies que s’entaforen en els nous pisos de dimensions reduïdes.

Sovint hem sentit que “el mercat és lliure” i l’Ajuntament no pot intervenir per desinflar la “bombolla urbanística” (eufemisme per anomenar l’especulació) i frenar l’imparable increment de preus d’un bé bàsic com és l’habitatge. S’ha acabat socialitzant l’especulació fins a l’extrem que, ja no només els promotors, sinó qualsevol ciutadà veu la seva casa com un “solar-mercaderia” del qual pot multiplicar el valor econòmic convertint-lo en un bloc de pisos. Des de la CUP entenem que una política i una normativa clares de preservació del patrimoni arquitectònic frenaria en sec les ànsies especulatives d’aquells que només veuen centenars de milers d’euros quan observen una casa de còs i s’hi imaginen un edifici de formigó.

És per tot això que la CUP ha demanat actuacions als responsables corresponents del Govern municipal: a l’alcalde Joan Antoni Barón (PSC-PSOE) com a responsable del govern, al regidor d’Urbanisme Arcadi Vilert (PSC-PSOE) com a responsable de la política urbanística, al regidor Genís Bargalló (ERC) com a president de Prohabitatge i redactor del Pla local d’Habitatge 2005-2015, i a la regidora Quitèria Guirao (ICV) com a responsable de llicències.

Que es declari una moratòria de llicències d’enderroc d’edificacions de més de cinquanta anys d’antiguetat fins que no hi hagi una normativa clara de protecció del patrimoni arquitectònic.

Que s’estudïin, es desenvolupin s’aprovin i s’apliquin les mesures necessàries per garantir el reconeixement, la preservació, el manteniment i la rehabilitació de les cases de còs i la resta d’edificis d’arquitectura tradicional de Mataró com a béns d’interès local pels seu valors paisatgístic, històric, identitari, social, turístic, arquitectònic, etc. Si en garantim la preservació, es mantindran tots aquests valors i es posarà fre a l’especulació immobiliària i la voràgine urbanística actuals.

Que s’anul·li la línia d’actuació “substitució de tixit vell” del Pla lcoal d’Habitatge 2005-2015 fins que hi hagi l’esmentada normativa de preservació d’edificis.

Que s’informi a la CUP i al conjunt de la ciutadania de quantes llicències d’enderroc s’han concedit en els darrers anys i quin increment de població (o d’habitatges) ha suposat la “substitució de teixit vell” en les zones afectades. Que s’informi també si els serveis i equipaments actuals són suficients i si s’han incrementat proporcionalment a la construcció d’habitatges nous que han densificat aquests barris.

Mataró, 25 de maig del 2005