Mataró: Debat sobre Espais públics i equipaments

Dijous 16 de novembre, al nou equipament cívic del carrer València del

barri de Cerdanyola, es va realitzar la sessió dedicada als equipaments

municipals, dins de les jornades "Per un Mataró habitable" que

organitza la CUP de Mataró.

Jordi Canal, membre de la CUP, va fer un anàlisi històric i de l'estat

actual de la ciutat i dels seus barris. Precisament, aquests barris

varen créixer durant el franquisme sense cap tipus d'equipaments i

sense serveis, sense tenir la consideració de zona urbana i fou mèrit

del moviment veïnal –mitjançant mancomunitats- d'anar cobrint alguns

aspectes urgents. Els ajuntaments democràtics van intentar donar-hi

resposta territorialitzant l'administració municipal amb la creació

dels consellers de zona i els centres cívics.

Aquella realitat ha quedat obsoleta a causa fel fort creixement

demogràfic experimentat en la darrera dècada, amb la qual cosa ens

trobem davant d'un mapa que no es correspon amb les necessitats

sanitàries, escolars, de barris i urbanitzacions existents

(polític),que no contempla ni la realitat agrícola ni la forestal. En

definitiva, ara per ara, l'Ajuntament de Mataró, per manca de previsió,

no té definida una estructura administrativa adequada a les necessitats

presents i de futur immediat.

Externalitzacions i privatització de serveis

L'Ajuntament de

Mataró té, aproximadament, unes 1200 persones en nòmina, emperò cal

sumar-hi unes centenars, que cada vegada en són més, que estan

contractats laboralment per empreses de serveis externalitzats:

lampistes, aula de teatre, jardineria, brigada, educadors de benestar

social (atenció a la gent gran), neteja de dependències municipals.

Posa com a exemple la concessió dels serveis de neteja a Clece (filial del grup ACS)

que ha permès un estalvi de 50 milions, però que no hi ha cap mena de

dubte que aquesta rebaixa no és gratuïta i que revertirà en les

condicions de treball (més precarietat) i podria implicar alguna

concessió futura cap aquest grup en alguna promoció d'obra o bé en

alguna altra externalització de serveis.

En aquest apunt, Miquel Torner, exemplifica el cas de l'Hospital de Mataró,

en què el presumpte estalvi de l'externalització a la llarga comporta

càrregues indirectes i recàrrecs ulteriors en la prestació dels serveis.

Equipaments educatius

Carme Polvillo, membre de la CUP, va exposar la situació

relativa a escoles bressol (0-3 anys) i d'infantil i primària (3-12

anys). Actualment, hi ha 6 escoles bressol i n'hi ha 2 en construcció i

2 de planificades. Formalment, el president de l'Institut Municipal d'Educació, Josep Comas (ICV),

diu que cobreix les necessitats actuals i eixugarà part del dèficit

existent, però no ha previst que d'aquí 5 anys el problema tornarà a

ser tant o més greu davant del fort creixement demogràfic.

Hi ha 26 centres d'infantil i primària i 7 de programats, però la

situació actual de saturació és conseqüència del dèficit dels darrers

10 anys quan es van obrir el barris de nova construcció (en època de Salvador Milà)

de la Via Europa, Cal Collut, Camí de la Serra i Figuera Major.

Producte d'aquesta situació, s'han hagut d'habilitar barracons al parc

central (escola Antonio Machado), que continuaran en ús

durant força temps, mentre es reajusta el mapa escolar. La principal

recriminació que cal fer a l'Ajuntament en aquest àmbit és que no ha

previst amb prou antelació la reserva de sòl per tal que la Generalitat

edifiqués les noves escoles. I dins d'aquest capítol, que també afecta

a les zones verdes, centres cívics i d'assistència sanitària, hi ha la

dinàmica de permutues de terrenys que estan permetent tripijocs com el

de la nova escola Anxaneta. Aquesta escola, inicialment, havia de

construir-se al solar industrial del carrer Floridablanca, que després

d'ésser requalificat l'Ajuntament va repensar-s'ho i va optar per

ubicar-hi pisos i entaforar l'Anxaneta en el solar minúcul de l'antiga

caserna de la Guàrdia Civil.

Cap dels nous equipaments educatius i moltes de les zones verdes

(situades en rotondes pel trànsit de cotxes) té un entorn acollidor la

qual cosa afecta la qualitat de l'educació dels infants i de vida de la

ciutadania en general.

Manca de previsió

Com a conclusió, es confirma que l'Ajuntament no planifica a mig i

llarg plaç, la qual cosa obliga a actuacions precipitades i

econòmicament costoses. Per exemple, els nous espais públics no estan

adaptats per acollir fires o actes, i això implica una despesa

addicional (de milers d'euros) en tarimes, envelats, generadors de

llum, etc.

L'Ajuntament ja fa projeccions de població que ronden els 140 -150 mil

habitants i per tant això els hauria de forçar a planificar els

equipaments sanitaris, igual que els educatius, socials i zones verdes

amb una previsió de 25 anys vista. La immediatesa i la política

d'intercanvis de terrenys s'està aplicant per cobrir les necessitats

actuals a costa dels serveis que necessitaran les noves àrees de

creixement com ara El Rengle. Per tant, ens trobem amb una política de

pedaços que no augura res de bo en un futur immediat.

Deslocalització dels equipaments

Els equipaments culturals i esportius estan sent objecte d'una

forta pressió especulativa que pretén desplaçar-los a l'extraradi (amb

les implicacions que això té per a la mobilitat). Tenim els casos

flagrants del camp de futbol del Mataró i del Palau d'Esports i del

camp de futbol de Cerdanyola (que està servit d'excusa per imposar

l'edificació de pisos –amb una torre de 14 plantes- al sector del

Sorrall).

A més a més, ens trobem amb una tendència acusada a compartimentar els

equipaments (gent gran, joves, dones…), la qual cosa no permet un

aprofitament òptim dels espais i impedeix que hi hagi punts de trobada

i d'intercanvi ciutadà i intergeneracional.